Llingües andines septentrionales

De Wikipedia

Les llingües andines septentrionales son una unidá filoxenética hipotetizada por Greenberg dientro de les llingües andines, que'l so parentescu ye bien dudosu, y foi bien criticáu por dellos especialistes, nun siendo aceptáu pola mayoría d'americanistes.[1][2]

Según Greenberg, les llingües andines septentrionales incluyiríen les siguientes llingües:

  1. Culli. La llingua kulyi (culli, linga) falar en Huaylas, Perú, allugada por unos ente les andines septentrionales y por otros ente les llingües macro-paezanas.
  2. Sec. (Llingua estinguida)
  3. Leco. La llingua leko (leco, lapalapa, ateniano) tien unos pocos falantes en La Paz, Bolivia.
  4. Llingües catacaoanas. La familia de llingües catacaoanas, consiste de 2 llingües dambes muertes :
    1. Katakao. La llingua catacao (katakao) foi falada en Piura, Perú.
    2. Kolán. La llingua kolán (colán) foi falada en Piura, Perú.
  5. Llingües cholonas, 2.200 años de diversificación llingüística, consiste de 2 llingües dambes muertes que se falaron en Perú:
    1. Hívito. La llingua híbito (hívito) falar en Perú.
    2. Cholón. La llingua cholón (seeptsá) ye falada nel valle de Huallaga, Perú, por menos de 10 persones.

Nun esiste evidencia sólida de qu'esista un parentescu xenéticu ente estes llingües, les llistes de pallabres apurríes por Greenberg son escases y nun son concluyentes.[2][3]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Adelaar, 2004
  2. 2,0 2,1 Campbell, 1997
  3. Migliazza & Campbell, 1998

Bibliografía[editar | editar la fonte]