Llingües alarodianes

De Wikipedia
Llingües alarodianas
Distribución xeográfica Cáucasu, Mesopotamia
Filiación xenética Ibero-caucásicu (?)
Subdivisiones Llingües caucásiques del nordeste Caucásicu NE
Hurrito-urartiano
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües alarodianas seríen una supuesta macrofamilia dientro de les llingües caucásiques qu'incluyiría tantu a dos families llingüístiques comprobaes:

Historia de la hipótesis alarodiana[editar | editar la fonte]

La familia alarodiana foi propuesta primeramente por Fritz Hommel (1854–1936). El términu provién del nome que Heródoto usó pa referise al reinu d'Urartu. La conexón ente les llingües caucásiques del Nordeste y les llingües caucásiques norcentrales basar en similaridades fonétiques y gramaticales, tales como'l alliniadura morfosintáctica de tipu ergativo.

Anguaño sabemos que diches similaridades podríen ser la resultancia de converxencia llingüística típica d'un área llingüística en formación. Por yera razón les similaridades señalaes nun constitúin una prueba concluyente pa demostrar la rellación filoxenética. Peor entá, nenguna de les carauterístiques señalaes ye esclusiva del área caucásica, polo que nin siquier puede argumentase qu'esistiera un contautu especialmente estrechu ente les llingües hurrita-urarteas y les llingües caucásiques septentrionales.

Posterioremente K. Ostir (1921, 1922), y A. Svanidze (1937), G. Melikishvili (1965), I.M. Diakonoff y S. A. Starostin (1986). Retomaron la idea de Hommel tratando d'apurrir evidencia léxica en favor de la hipótesis, una y bones la evidencia léxica y les correspondencies fonétiques regulares son l'únicu mediu universalmente aceptáu pa probar un parentesto filoxenéticu.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en hurrita-uraritano, comparaos colos numberales en llingües caucásiques son:<!R0>

GLOSA Hurrita-Urartiano PROTO-
CAUCÁSICU
NOROR.
PROTO-
CAUCÁSICU
NOROCC.
Hurrita Urartiano
'1' šukki *c(h)a *za
'2' šin(a) *qʷʼa *tʼqʷʼa
'3' kig(a) *ɬeb (?) *ɬːə
'4' tumni *əmq(ʷ)ʼi *pʼɬʼa
'5' nariy(a) *x̂ʷə *sx̂ʷə
'6' šyžy *renɬə- *ɬʷə
'7' šindi *o̯ərδ (?) *bɮə
'8' kira/i *mbərδ *ɣa
'9' tamri/a *wərčʼ *bʒʷʲə
'10' eman *wəcʼ *bɕʼʷə

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • K. Ostir. Beiträge zur Alarodischen Sprachwissenschaft (a monograph), I, 1921 (n'alemán)
  • K. Ostir. Alarodische Sprachwissenschaft (a monograph), 1922 (n'alemán)
  • A. Svanidze. "Materials for history of Alarodian tribes" (a monograph), Tbilisi, 1937 (en rusu)
  • G.A. Melikishvili. Questions of the oldest population of Georgia, Caucasus and the Near East (a monograph), Tbilisi, 1965 (en xeorxanu, sumariu en rusu)
  • I. Diakonoff, S. Starostin. "Huro-Urartian as an Eastern Caucasian Language".- Münchener Studien zur Sprachwissenschaft, Beiheft, N.F., 12, 1986 (n'inglés)
  • Alarodian languages.- Encyclopedia "Sakartvelo", vol. I, Tbilisi, 1997, pp. 90 (en xeorxanu)

= Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos =[editar | editar la fonte]