Llingües Kainantu

De Wikipedia
Llingües Kainantu
Países  Papúa Nueva Guinea
Filiación xenética

tres-neoguineanu
  Kainantu-Goroka

    L. Kainantu
Códigu Glottolog kain1274
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües Kainantu constitúin una de les dos cañes de la familia Kainantu-Goroka, que de la mesma se consideren usualmente como les llingües tres-neoguineanes. Deben el so nome al distritu de Kainantu, a unos 90 km de Goroka a lo llargo de l'autopista de les Tierres Altes de Papúa Nueva Guinea.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Capell (1948-49) suxurió'l parentescu coles llingües Goroka, hipótesis que foi asumida por S. Wurm (1961, 1964). William A. Foley (1986) considera llistes comparancies de vocabulariu básicu (ver más palantre léxicu comparáu) y amuesa clares evidencies del parentescu cola sllinguas Goroka.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Sobre la base de delles reconstrucciones preliminares W. A. Foley, el proto-Kainantu el siguiente inventariu consonánticu:

Llabial Alveolar Palatal Velar
oclusiva *p *t *k
fricativa *s
nasal *m *n
aproximante *w *y

En cuanto al inventariu vocálicu reconstrúyense siquier cuatro fonemes distintivos /*i, *a, *o, *o/, podría haber un sestu fonema reconstruible como /*aa/ o seique /*ɔ/ (esto esplicaría delles correspondencies regulares). Nel apartáu de comparanza léxica amuésense delles correspondencies que sofiten esti sistema reconstruyíu.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Dellos términos tomaos de la llista de W. A. Foley (1986) son:

GLOSA Awa Auyana Gadsup Tairora PROTO-
KAINANTU
1 'dos' tɔtare kaiʔa kaantani taaraʔalce *taata
2 'home' waiya banta bainti *wai-
3 'agua' non nomba nomi namari *non-(mb-)
4 'fueu' roxura irama ikai iha *i-ta-
5 'árbol' ta taima yaani katari *ta-/
*yá-(?)
6 'fueya' ɔnɔ anama anai mare *ana-
7 'raigañu' anuʔ anuʔa anuʔi el toʔa *
8 'casa' naamba maʔi naabu *naambo
9 'senu' naamba naami naama *naama
10 'diente' awɛ awaiyamba abakuni aabai *a-wai
11 'güesu' aiɔnta ayaantamba ayampai buhaarima *a-yampa-
12 'oreya' ɔre aʔa aakami aato *aato
13 'pelo' (a)yɔra aayara -nyoi kauhi *yaara(?)
14 'pierna' ai aisamima akani aiʔo *ai-
15 'sangre' nɛy naema naarei naare *nae-
16 'mano' aiɔnobeh ayamba aayaami kauʔo *yá
17 'güevu' au auma amuʔi auru *amu
18 'sol' popoʔnah aabauma ikona kauri *po-
19 'hachu' konaro koraroba kunataʔi kaarima *konato-
20 'bolsa de rede' unɔ unaamba unaami uta *
21 'comer' nɔnon nare naano naana *naano
22 'morrer' pukire pukai pukono ʔutubiro *puki-
23 'dicir' iraruwo siyo seʔo tiena *si-
24 'dar' awiʔ ami amenu amina *ami-
25 'grande' aanotɔ anomba inoʔna nora *non-mpa~
*non-ta

D'esta llista de pallabres pueden llograse cognaos claros que dexen reconstruyir les siguientes correspondencies fonétiques regulares:

Awa Auyana Gadsup Tairora PROTO-
KAINANTU
NᵘCOGNADO
p p/b p p *p 18, 22
m m m m *m 24
t t l t/r *t 1, 25
s s *s 23
n n n n *n 3, 6, 9, 15, 21
k k k k *k 19, 22
w w b b *w 2, 10
y y y *y 16
a a a a *a 7, 10, 11, 14, 24
i i i i *i 4, 14, 24
o o o o *o 7, 20, 22
o o o o *o 3, 25
ɔ a/aa a/aa aa *aa 6, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 21

Los numberales en distintes llingües Kainantu:[1]

GLOSA Gadsup-Awa Tairora PROTO-
KAINANTU
Agarabi Awa Gadsup Usarufa Binumarien Tairoa
sept.
Waffa
'1' esquita morə́ ma̠nǎi morama mɔːʔdáː βoʔaɪqa mmuaa-vai *maana
'2' kan tǽtɑ́re kanta̠nnî kaayaʔa ʔaːɽɐʔɐ́ndɐ tarau taara-
vaitana
*taata
'3' kanú
manaú
əpɑtə́ro kamoré kaomomo 2+1 taraumoru taara-
vooma
*taata-esquita
(2+1)
'4' kamí
kamí
itəréitəre eríyéwá̠el mio kaayaʔte
kaayaʔteʔa
2+2 2+2 taarama
taarama
*2+2
'5' dan
manápá
moberíɑ man̠a
yá̠cmá̠nni
mora
tiyaapaʔa
mɔːʔdáːnːɐi
ʔísɐukːo
2+2+1 yaaku
sai-vai
*
'6' 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 'mano'+1 *'mano'+1
'7' 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 'mano'+2 *'mano'+2
'8' 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 'mano'+3 *'mano'+3
'9' 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 'mano'+4 *'mano'+4
'10' tiyan
mikan
inajɑ́hnku tiyǎnkanni make
tiyaakama
ʔísɐukːoʔɐɽɐ yaaku-
vaitana
*tiyan-kam-

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • William A. Foley (1986). The Papuan Languages of New Guinea. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-28621-2. Google Books.
  • Malcom Ross (2005). "Pronouns as a preliminary diagnostic for grouping Papuan languages." In: Andrew Pawley, Robert Attenborough, Robin Hide and Jack Golson, eds, Papuan pasts: cultural, linguistic and biological histories of Papuan-speaking peoples, 15-66. Canberra: Pacific Linguistics.