Llingües Goroka

De Wikipedia
Llingües Goroka
Países  Papúa Nueva Guinea
Filiación xenética

tres-neoguineanu
  Kainantu-Goroka

    L. Goroka
Códigu Glottolog goro1272
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües Goroka constitúin la caña principal de la familia Kainantu-Goroka, que de la mesma se consideren usualmente como les llingües tres-neoguineanes. Deben el so nome a la llocalidá de Goroka, capital de la Tierres Altes Orientales.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Capell (1948-49) suxurió'l parentescu coles llingües Kainantu, hipótesis que foi asumida por S. Wurm (1961, 1964). Scott (1978) apurrió una llista comparativa de vocabulariu básicu comparáu (ver más palantre léxicu comparáu).

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Sobre la base de delles reconstrucciones preliminares W. A. Foley propón pal proto-Goroka el siguiente inventariu consonánticu:

Llabial Alveolar Palatal Velar
oclusiva *p *t *k
fricativa *s
nasal *m *n
aproximante *w *y

El fonema /*s/ ye una reconstrucción bien tentativa seique podría tratase d'una aproximante [ɹ]. Los datos del Kainantu sofiten tantu la reconstrucción /*s/ como /*ɹ/ pal fonema que Foley reconstruyi como /s/. En cuanto al inventariu vocálicu Foley reconstrúi cinco fonemes distintivos /*i, *y, *a, *o, *o/. Nel apartáu de comparanza léxica amuésense delles correspondencies que sofiten esti sistema reconstruyíu.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Dellos términos tomaos de la llista de Scott (1978) son:

GLOSA Gende Siane BenaBena Kamano-
Yagaria
Foré PROTO-
GOROKA
1 'dos' ogondrari lele apondere lole tara *tote
2 'home' vei we vo ve wa *wai
3 'agua' nogoi no nagami ni(na) wani *non(k)
4 'fueu' tuva yo logo hali yakuʔ
5 'árbol' izo ya yafa yava yaː *ya(pa)
6 'fueya' kuruma aila haya(ʔa) haeya aʔyeʔ *
7 'raigañu' tovaya lufawa lufusa(ʔa) havu aubu *supa-
8 'casa' nomu numu(na) non(hi) yo(na) naːmaʔ *nomo-
9 'senu' ami- ami(na) amiha(ʔa) ami(maʔa) nonu *ami
10 'diente' va(iza) auma yogo(ʔa) (ä)veʔ (a)wa *wa
11 'güesu' yami- auma felisa(ʔa) (a)pu(va) (a)yaːmpu *yampu
12 'oreya' ka- ka(la) (y)kesa(ʔa) (ä)geta (a)ge *ke~*ka
13 'pelo' yogo yowa(la) oka(ʔa) (a)yokaʔ (a)yáːʔ *yoka
14 'pierna' kia- kiya(na) gigusa(ʔa) (a)gia (a)gisaː *kia
15 'sangre' mamia- wanu golaha(ʔa) gola(na) koraːʔ *kota
16 'mano' ya (a)na yaha(ʔa) (ä)ya ya *ya
17 'güevu' mura mula mu(ʔa) mu(na) amuʔ *mut(a)
18 'sol' po fo yafi yafo yáːbu *(yá-)po
19 'hachu' tu lu(na) lu lu tuʔ *tu
20 'bolsa de rede' ko owo gu(ʔi) gu(na) koʔ *ko
21 'comer' na- n- na- no- na- *na-
22 'morrer' pri- fol- fili- fili- puri- *puti-
23 'dicir' ti- l- li- hi- i- *si-
24 'dar' imi- om- m- mi- mi- *(a)mi-
25 'grande' namba namba napa legapa tabe *(n)ampa

D'esta llista de pallabres pueden llograse cognaos claros que dexen reconstruyir les siguientes correspondencies fonétiques regulares:

Gende Siane BenaBena Kamano-
Yagaria
Foré PROTO-
GOROKA
NᵘCOGNADO
p f f f p/b *p 18, 22
p v f f b 7
m m m m m *m 9, 17, 24
t l l l t *t 1, 15, 19
r l l l r 1, 17?, 22
n n n n n *n 4, 8, 21
t l l h Ø *s/*ɹ 4, 8, 21
k/g k/g g g k/g *k 12, 13, 14, 15, 20
v w v v w *w 2, 10
y y y y y *y 5, 13
a a a a/e/o a *a 5, 9, 10, 11, 14,
15, 16, 21, 25
i i i i i *i 9, 14, 22, 23, 24
u u u u u *u 7, 17, 19
e e e e e/a *e 1, 2, 12
o o o o o *o 3, 8, 13

Los numberales en distintes llingües Goroka:[1]

GLOSA Fore Gahuku-Benabena Kamano-Yagaria PROTO-
GOROKA
Alekano Dano Inoke-
Yate
Keyagana Yagaria
'1' ká:ne hamoʔ hamoʔ nagoke magoke bgotvoʔ *mako-
'2' tarawe lositaʔ setaʔ togole lole rori/
lolemo
*tote
'3' kakágawé losive makole setohomoʔ togoli nagonagi loleʔe magoʔe rorigʔ bgotvagiʔ *2+1
'4' tarawatarawakíné losive losive setaʔve setaʔve togoli togoli loleʔe loleʔe rorigʔ rorigʔ *2+2
'5' naya ká amúné nako nayamaʔa naya magokayaga dzaʔ hatgidiʔ *naya tote
'6' 5+1 *naya (ma)ko
'7' 5+2
'8' 5+3
'9' 5+4
'10' naya: tára amúné naya togole naya lole *naya tote

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • William A. Foley (1986). The Papuan Languages of New Guinea. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-28621-2. Google Books.
  • Malcom Ross (2005). "Pronouns as a preliminary diagnostic for grouping Papuan languages." In: Andrew Pawley, Robert Attenborough, Robin Hide and Jack Golson, eds, Papuan pasts: cultural, linguistic and biological histories of Papuan-speaking peoples, 15-66. Canberra: Pacific Linguistics.