Llingües íbero-caucásiques

De Wikipedia
Llingües íberu-caucásiques
Distribución xeográfica Cáucasu
Países  Xeorxa
 Rusia
Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
 Turquía
Falantes ~7,90 millones (1989)[1][2][3]
Subdivisiones Caucásicu meridional
Caucásicu septentrionalLlingües caucásiques nororientales
ISO 639-2 cau
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

El términu Ibero-caucásicu foi propuestu pol llingüista xeorxanu Arnold Chikobava pa xunir los trés families llingüístiques que son específiques del área d'El Cáucasu, llamaes:

El grupu ibero-caucásicu incluyiría tres llingües estinguíes: Idioma hatti, que taba coneutada según dellos llingüistes cola familia noroccidental o circasiana, el idioma hurrita y el idioma urartiano, que taben coneutaes cola familia del nordés (Naj-dagestaní).

Estatus de la hipótesis ibero-caucásica[editar | editar la fonte]

Les afinidaes ente los trés families entá sigue en discutiniu, y nun s'apurrió la evidencia necesaria pa ganar aceptación xeneral. Esisten ciertes similaridades tipolóxiques ente les del nordés y noroeste, ya inclusive s'editó dalgún trabayu de comparativu que trata de reconstruyir el proto-caucásicu septentrional,[4] sicasí, esta hipótesis entá resulta revesosa y dellos autores nun tán convencíos de la esistencia d'un parentescu real ente les llingües caucásiques septentrionales.

Per otra parte, hai afinidaes desconocíes ente'l caucásicu meridional y les llingües del norte d'El Cáucasu, que nun hai semeyances inclusive na fonda clasificación de J. Greenberg de les llingües del mundu. D'alcuerdu a J. Greenberg y S. Stárostin les llingües caucásiques meridionales seríen parte de la macrofamilia nostrática, ente que'l restu de llingües caucásiques seríen parte de la macrofamilia dené-caucásica. Los ibero-caucásicos permanecen más a efeutos de designación xeográfica que de parentescu llingüísticu.

El nome de la familia[editar | editar la fonte]

El términu "íberu" d'esta familia provién de la Iberia caucásica, un reinu establecíu nel este de Xeorxa qu'esistió ente'l sieglu IV e. C. y el sieglu V, y nun tien rellación dalguna cola Península Ibérica.

Principales centros d'investigación[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Winfried Boeder, 2005, páxs. 6-7
  2. H. van Berg, 2005, p. 150
  3. George Hewitt, 2005, p. 94
  4. Sergei Starostin, S. L. Nikoleyev, 1994

Revistes[editar | editar la fonte]

  • The Yearbook of the Iberian-Caucasian Linguistics (Tblisi).
  • Revue de Kartvelologie et Caucasologie (París).

Llibros[editar | editar la fonte]

Artículo[editar | editar la fonte]

  • George Hewitt (2005): "North West Caucasian", Lingua 115 páxs. 91-145.
  • Helma van den Berg (2005): "The East Caucasian language family", Lingua 115 páxs. 147-190.
  • Winfried Boeder (2005): "The South Caucasian languages", Lingua 115 páxs. 5-89.

Ver tamién[editar | editar la fonte]