Llagu Poyang

Coordenaes: 29°04′N 116°23′E / 29.07°N 116.38°E / 29.07; 116.38
De Wikipedia
Llagu Poyang
鄱阳湖 - Póyáng Hú (zh)
Situación
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
Provincies Jiangxi
Tipu llagu
Coordenaes 29°04′N 116°23′E / 29.07°N 116.38°E / 29.07; 116.38
Llagu Poyang alcuéntrase en República Popular China
Llagu Poyang
Llagu Poyang
Llagu Poyang (República Popular China)
Datos
Altitú media 12 m
Superficie 5100 km²
Conca hidrográfica cuenca hidrográfica del Yangtsé (es) Traducir
Superficie de la conca 162 225 km²
Llonxitú 170 km
Fondura 25 m (máximu)
8,4 m (media)
Cambiar los datos en Wikidata

El llagu Poyang (chinu: 鄱阳湖, pinyin: Póyáng Hú; en gan: Po-yong O) na provincia de Jiangxi ye un gran llagu d'agua duce de China alcontráu na provincia de Jiangxi, por superficie'l tercer llagu del país (tres el Qinghai y el Dongting).[nota 1]

En xunu de 1983, el gobiernu de la provincia de Jiangxi estableció una reserva d'aves migratories na parte occidental del llagu onde la mayoría d'aves migratories pasen l'iviernu. Esta Reserva, con Wucheng nel condáu de como'l so centru, entiende nueve lagos y banzaos estacionales, qu'inclúin Dahuci, Banghu, Zhonghuci y Shahu, con una área total de 22 400 hai. La gran bandada de grullas que s'estiende más d'un par de quilómetros foi aclamada como la «segunda gran muralla china».[1]

El 12 de febreru de 1996 la reserva natural Poyang» foi inscrita na Llista Indicativa de China del Patrimoniu de la Humanidá, na categoría de bien natural (nᵘ ref 117).[1]

Xeografía[editar | editar la fonte]

El llagu entiende 3585 km² de superficie (4400 km² mientres la estación húmeda y alredor de 1000 km² mientres la estación seca) y les sos agües totalizan un volume de 25 km³. Tien 170 km de llargor y un anchor medio d'unes 17 km. La so fondura media ye de 8 m, y la máxima, de 25 m. El llagu aprove d'hábitat a mediu millón d'aves migratories,[2] y ye un llugar privilexáu pal avistamiento d'aves. Los ríos Gan y Xiu son los principales tributarios del llagu, que de la mesma coneutar col Yangtsé al traviés d'una canal.

La pesca ta prohibida nes sos agües dende 2002. En 1363, nel llagu tuvo llugar la batalla del llagu Poyang, siendo, según delles fontes, la mayor batalla naval de la hestoria (con 850 000 participantes).

Evolución recién[editar | editar la fonte]

A fines de 2013, al baxar el nivel del llagu sacó a la lluz una ponte histórica construyíu na dómina de los emperadores Ming y que quedara nel olvidu. Los restos de la ponte de 2930 m de llongura atopa sobre una de les veres del llagu Poyang, que colos años viose un amenorgamientu del so volume d'agua, lo que resulta nun desastre ecolóxicu. Construyíu de granitu, según los espertos, la ponte construyóse hai más de 400 años na dinastía Ming (1368-1644). El nivel de les sos agües amenorgóse nos últimos años por cuenta de la escasez d'agües y l'impautu ambiental por cuenta de la faraónica presa de les Tres Foces.[3] [nota 2]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. La superficie del Poyang y el Dongting varia enforma estacionalmente, polo que pueden apaecer en distintu orde: el Dongting nutrir de les agües qu'enche'l ríu Yangtsé, polo que'l so tamañu depende de la estación del añu, pudiendo varíar ente les 2820 km² y casi 20 000 km²; el Poyang tien 4400 km² mientres la estación húmeda y amenórgase a alredor de 1000 km² mientres la estación seca.
  2. El llagu atopar a más de 500 km agües embaxo de la presa de les Tres Foces, que modificó sustancialmente el réxime del ríu Yangtsé, al cual el llagu atópase conectáu per mediu d'una canal. Este puede ser unu de los motivos del amenorgamientu de la superficie del llagu reparada n'años recién.
  1. 1,0 1,1 Vease na entrada de la Unesco en: [1].
  2. Global Nature Fund: "Detailed Data Lake Poyang-hu"
  3. Al ensugase'l llagu apaez una ponte secular. [2] (n'italianu)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]