Saltar al conteníu

Llagu Inari

Coordenaes: 68°57′35″N 27°36′06″E / 68.95965°N 27.60171°E / 68.95965; 27.60171
De Wikipedia
Llagu Inari
Situación
PaísBandera de Finlandia Finlandia
Axencia alministrativa Regional State Administrative Agency for Lapland (en) Traducir
Rexones Laponia finlandesa
Conceyu Inari
Tipu llagu
Coordenaes 68°57′35″N 27°36′06″E / 68.95965°N 27.60171°E / 68.95965; 27.60171
Llagu Inari alcuéntrase en Finlandia
Llagu Inari
Llagu Inari
Llagu Inari (Finlandia)
Datos
Altitú media 118,03 m[1] y 115,67 m[1]
Superficie 1081,92 km²[2]
Conca hidrográfica Paatsjoki basin (en) Traducir
Superficie de la conca 14 512 km²
Llonxitú 80 km
Fondura 92 m (máximu)
14,3 m (media)
Cambiar los datos en Wikidata

 

El llagu Inari (finlandés: Inarijärvi ) ye el tercer llagu de Finlandia n'estensión y el sestu d'Europa n'estensión. Alcuéntrase asitiáu na parte septentrional de Laponia, al norte del Círculu polar árticu, ta a 118 metros sobro el nivel del mar. El llagu tien xuna superficie de 1.040,28 km².[3] Desagua escontra el norte al traviés del ríu Paatsjoki, qu'arrama les sos agües al Varangerfjord, una badea del mar de Barents. El so periodu de conxelación estiéndese de normal dende el mes de payares hasta empiezos del de xunu.[4]

Tien 3.318 islles, siendo les mayores Kaamassaari (21 km²), Mahlatti (21 km²), Leviä Petäjäsaari (9,2 km²), Vartasaari (8,3 km²), Iso Jääsaari (7,4 km²), Hoikka Petäjäsaari (7,0 km²), Viimassaari (6,9 km²), Iso Roiro (6,5 km²), Navduusualuj, Taplasaari y Tervassari. Les más conocíes son Hautuumaasaari y Ukonkivi, un históricu llugar sagráu para el pueblu sami, los antiguos habitantes de la zona. Nes agües del Inari ye posible la pesca de truches, salmones, pexes blancos y lucios.

El factor más importante qu'afecta al estáu actual del llagu ye la central hidroeléctrica construyida nel ríu Paatsjoki na URSS. Esta planta empezó a funcionar en 1934 y reguló el nivel d'agua del llagu Inari dende entós. Por cuenta de la regulación, el nivel d'agua del llagu ye aprosimao 0,5 m más altu que nel so estáu natural. Lo que tien efectos perxudiciales na fauna bentónica y nos pexes. La crecedera y les captures de delles especies de pexes, por casu, trucha llacustre, menguaron dende el principiu de la regulación. Fixéronse esfuerzos p'ameyorar la eficiencia de la pesca nel llagu, por casu, por aciu l'usu de nuevos tipos de pesca.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1,0 1,1 NVE reservoir ID: 757. Data de consulta: 26 setiembre 2021.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmao en: Järvi-meriwiki. Finnish Lake ID: 71.111.1.001. Data de consulta: 4 ochobre 2024. Editorial: Finnish Environment Institute.
  3. «Finnish Environment Institute: Finnish lakes larger than 40 square kilometers». Archiváu dende l'orixinal, el 2011-07-25.
  4. World Lake Database

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]