Lina Morgan

De Wikipedia
Lina Morgan
Vida
Nacimientu Madrid20 de marzu de 1936[1]
Nacionalidá España
Muerte Madrid19 d'agostu de 2015 (79 años)
Sepultura cementeriu de La Almudena
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu actrizvedette
Premios
Seudónimos Lina Morgan
IMDb nm0604839
Cambiar los datos en Wikidata

María de los Ángeles López Segovia (20 de marzu de 1936Madrid – 19 d'agostu de 2015Madrid),[4][5][6] más conocida como Lina Morgan, foi una vedette y actriz española de cine, teatru, musicales y televisión.

A lo llargo de la so carrera destacar por interpretar na so mayoría papeles risibles y rellacionaos con xéneros populares como la revista musical y la comedia musical. Ente los sos mayores ésitos como actriz destaquen les obres teatrales ¡Vaya par de ximielgues!, Sí, al amor, L'últimu tranvía y Celeste... nun ye un color; en cine, películes como Los subdesendolcaos, Soltera y madre na vida y La tonta del bote; ente que na televisión llogró gran repercusión con Compuesta y sin novio, Hostal Royal Manzanares y Academia de baile Gloria. Ente otros premios, consiguió'l Fotogrames de Plata, 3 TP d'Oru, el Premiu Ondes, la Gran Cruz de la Orde del Dos de Mayu, la Medaya d'Oru al méritu nel Trabayu y la Medaya d'Oru al méritu nes Belles Artes.

L'actriz foi rentera del Teatru La Llatina dende 1978, y la so propietaria dende 1983 hasta 2010; nél programó les sos obres más importantes.

Biografía[editar | editar la fonte]

Entamos[editar | editar la fonte]

Nació nel senu d'una familia modesta que vivía nel madrilanu barriu de La Llatina. Los sos padres fueron Emilio López Salas (1899-1981), oficial de xastrería, y Julia Segovia García (1902-1991), ama de casa.[7] Tuvieron cinco fíos, siendo Lina la cuarta (Emilio, Julio, Julia, Lina y José Luis). En terminando la educación primaria, con 11 años empieza a estudiar baille clásicu español. A los 13 años foi escoyida por un representante del mundu del espectáculu, Pepe Cabu, pa formar parte d'una compañía infantil dirixida pola academia de Karen Taff, Los mociquinos d'España. D'esta miente, nes navidaes de 1949 embarcar na so primer xira por tol país con una compañía actoral.[8]

Con 16 años ingresa na compañía de revista de Matías Colsada, nel Teatru La Llatina. Ende empezó a trabayar como baillarina del repartu xunta cola vedette Maruja Tomás y el so home y líder de la compañía, Alfonso Del Real. Al nun tener la mayoría d'edá, l'actriz tuvo que falsificar la so fecha de nacencia pa poder ingresar, y especializóse en papeles risibles. En 1956, Colsada ufiérta-y el so primer papel importante pa sustituyir a Mercedes Llofriu na obra Muyeres o Dioses, y ye ende cuando adopta'l so pseudónimu de Lina Morgan, que surde del diminutivu de Angelines (Lina) y la banca Morgan.[8]

D'ende pasa a ser una vedette de revista mientres los años 1950, actuando en sales de Gran Vía xunto con actores y artistes como Manolo Paso, Tony Leblanc, Miguel Gila o Ángel d'Andrés ente otros, hasta convertise nuna de les cares habituales del xéneru nel Madrid de la dómina. Los productores cinematográficos empiecen a interesase por ella, y Morgan rueda les sos primeres películes: El probe García, de Tony Leblanc, y Vampiresas 1930 de Jess Franco (1960). L'actriz realiza en 1962 la so primer apaición en Televisión Española, cuando actúa nun festival benéficu, y un añu dempués participa nos programes Gran Parada y Cita col humor.

Saltu a la fama[editar | editar la fonte]

La so confirmación nel mundu del espectáculu vieno en 1964, cuando actúa na compañía de Colsada con artistes como Juanito Navarro, n'espectáculos risibles y de revista. Nesa dómina, Morgan debuta como actriz principal y va algamar el so primer gran ésitu de públicu, xunto con Navarro, na obra Dos homes pa mi en 1965. Dende esi momentu, Colsada esplota la collaboración ente Lina Morgan y Juanito Navarro, quien lleguen a realizar la mesma obra mientres seis meses consecutivos nel Teatru La Llatina y actuaríen n'otres pieces más. Lina Morgan aportó a riquida p'apaecer en múltiples películes y el célebre programa de televisión Estudiu 1, en La moza del gatu (1966) y El landó de seis caballo (1968).

En 1969, l'actriz graba la so primer película como protagonista, Soltera y madre na vida, y un añu dempués una de les sos obres más populares: la comedia La tonta del bote, dirixida por Juan de Orduña, onde interpreta a una moza risueña y boborola. Aquella película -y catapultó a la fama a nivel nacional ente'l gran públicu y fizo que'l so caxé aumentara, polo qu'en 1972 abandonó la compañía de Colsada pa dedicase al cine. A empiezos de los años 1970 apaeció en más películes, la mayoría d'elles cintes d'humor dirixíes por Mariano Ozores y onde interpretaba a emplegaes del llar o personaxes risibles. Sicasí, tamién cultivó papeles dramáticos como Una pareya... distinta, con José Luis López Vázquez en 1974; esta película resultaba coraxosa pa la dómina pos Lina Morgan interpreta a una muyer barbuda y López Vázquez a un travesti.[8]

A partir de 1975, Morgan decide aparcar el cine pa volver xubir a los escenarios. Col dineru ganáu nes sos películes, l'actriz monta la so propia compañía de revista nel Teatru Barceló. El so proyeutu travesó series dificultaes económiques yá que, tres la muerte de Francisco Franco, l'humor blanco y castizo nun tenía la mesma demanda qu'otru tipu de xéneros como'l destape, y Lina Morgan perdió tol dineru invertíu. Sicasí, tres una apaición nel programa Directísimo de José María Íñigo, la revista de Lina Morgan llogró una mayor atención del públicu, y pudo estrenar obres nueves como Casta ella, castu él con Florinda Chico y Antonio Ozores.[8]

Ésitu teatral[editar | editar la fonte]

Fachada del Teatru La Llatina, que foi propiedá de Lina Morgan mientres 27 años.

Lina Morgan da un golpe d'efeutu en 1978 al arrendar con ayuda del so hermanu, l'empresariu José Luis López Segovia, el Teatru La Llatina de Madrid, qu'entós daquella travesaba serios problemes económicos.[9] Pa reimpulsarlo, l'actriz tresllada al mesmu delles de les sos obres de revista con llibretos de Manolo Baz, ente que'l so hermanu dedicar a la xestión y programación. El teatru foi dafechu adquiríu en 1983 por 127 millones de pesetes al so antiguu propietariu, Matías Colsada. Nesos años el llocal ufiertó múltiples espectáculos amás de los protagonizaos por Lina; baste citar Con casta de Lola Flores en 1983, dellos de Sara Montiel según actuaciones d'Olga Guillot y Celia Gámez, quien se retiró del oficiu equí.

En 1980, Lina Morgan estrena una de les sos obres de teatru más conocíes, la revista ¡Vaya par de ximielgues!. La pieza pasó por Valencia, Barcelona y Madrid, y el so ésitu de públicu fizo que Televisión Española decidiera grabala pa televisión. La obra funcionó dende payares de 1980 hasta setiembre de 1983, con ella recaldáronse unos 2700 millones de pesetes y l'actriz foi reconocida en 1982 col premiu Miguel Mihura del teatru.[9] Tres esa obra, Morgan interpretó Sí al amor dende 1983 hasta 1987, y L'últimu tranvía hasta 1991, onde repitía la mesma fórmula risible.

A partir de la década de 1990, camuda'l so rexistru y pasa de la revista a la comedia musical. La obra que marcaría esti nuevu enclín foi Celeste nun ye un color, con repartu de Marisol Ayuso y Luis Perezagua, que se caltuvo nel cartelu de La Llatina dende 1991 hasta 1993. Una función d'esta obra foi grabada y emitida en TVE; algamó una audiencia de casi 9,5 millones d'espectadores n'avientu de 1993.

Pasu pola televisión[editar | editar la fonte]

Dempués del ésitu de Celeste nun ye un color, Lina Morgan decide dar el saltu a la televisión. La so primer apaición foi una serie p'Antena 3, Compuesta y sin novio, empobinada y escrita por Pedro Masó y emitida en setiembre de 1994 como unu de los estrenos más destacaos na nueva temporada de la canal.[10] Gracies a esti trabayu, l'actriz llogra'l TP d'Oru 1994 a la meyor actriz.

En 1995, la muerte del so hermanu José Luis afecta seriamente a l'actriz, quien amás se ve obligada a faese cargu de La Llatina. A pesar d'ello, sale alantre y entama un nuevu proyeutu producíu por Valerio Lazarov, la serie Hostal Royal Manzanares pa Televisión Española, por que'l so papel cobró 32 millones de pesetes por episodiu.[11] Mientres cuatro temporaes, esti espaciu llogró un importante ésitu d'audiencia como líder del prime time de los xueves y el so últimu episodiu atraxo a 7,3 millones d'espectadores.[12]

Tres el final de Hostal Royal Manzanares, Morgan embarcar n'otros dos proyeutos de menor ésitu. En 1998 trabaya en Una de dos, producida por José Frade, que rexistró unos datos d'audiencia bien baxos.[13] En 2001, tornaría a la televisión pública con Academia de baile Gloria, de la que se grabaron 17 capítulos. L'actriz tamién grabó y estrenó en 2004 la serie ¿Puédese? pa la mesma cadena de televisión, anque la nueva direición del ente públicu programar pel branu a les 23:00, lo cual foi criticáu con durez pola mesma Morgan.[14]

Los sos últimos trabayos fueron apaiciones en series de José Luis Moreno como Aquí no hay quien viva, A tortas con la vida o Escenes de matrimoniu, onde duró unes poques selmanes. En xineru de 2009 punxo a la vienta'l Teatru La Llatina, que vendió'l 15 de xunu de 2010 al grupu catalán Focus acomuñáu con Pentación (que programa'l Teatru Belles Artes de Madrid).[15]

El 5 de xineru de 2012 remaneció nuna gala especial de La 1 pa la nueche de los Reis Magos producida por José Luis Moreno, na qu'acompañaba a la presentadora Ana Obregón.

Enfermedá y muerte[editar | editar la fonte]

El 18 de payares de 2013 foi hospitalizada por cuenta de una neumonía que se terminó complicando, y tres diez meses d'ingresu decidió pasar el restu de la so grave enfermedá na so casa.[16]

La mañana del 19 d'agostu de 2015 l'actriz finaba na so casa madrilana tres la llarga enfermedá que la caltuvo alloñada de los escenarios los últimos años y pola qu'había estáu hospitalizada. El veloriu instalar nel Teatru La Llatina de Madrid, y un ensame de persones, celebridaes del oficiu y políticos allegaron a despidise d'ella. El féretro taba cubiertu poles banderes d'España y de la Comunidá de Madrid y tamién por una gorra de chulapo cola que Lina fixera delles representaciones.[17] Foi encenrada y les sos cenices reposen nel Campusantu de L'Almudena de Madrid xunto a los restos de los sos padres y hermanos.

Obres realizaes[editar | editar la fonte]

Teatru[editar | editar la fonte]

A lo llargo de la so carrera profesional, Lina Morgan intervieno en más de 50 pieces teatrales y de revista.[18] Les más destacaes son aquelles que protagonizó dende la década de 1980 y coles que consiguió un mayor ésitu profesional, como ¡Vaya par de ximielgues!, L'últimu tranvía o Celeste nun ye un color.

Na mayoría de pieces onde actuó dende 1949 facer como actriz secundaria, y nun consiguiría papeles protagonistes hasta que la empresa Colsada decidió qu'actúase con Juanito Navarro en Dos homes pa mi. A partir d'ende, les sos apaiciones como actriz principal aumentaríen en diversos espectáculos onde esplota una vis risible.

Gracies al so ésitu, pudo grabar discos musicales coles temes de les sos obres. Al términu de toles sos obres interpretaba'l cantar "Gracies por venir", compuesta por Gregorio García Segura y que se convirtió n'unu de los sos principales símbolos distintivos, según la so tema más popular.

El llistáu d'obres ye'l siguiente:

  • Cascabeles d'España (1949)
  • Bulerías (1950)
  • Claveles (1950)
  • Fantasía canaria (1950)
  • Cascabeles d'España Nº2 (1950)
  • Multicolor (1950)
  • Claveles (1950)
  • Tecnicolor (1950)
  • Solera vieya (1950)
  • Claveles 1951 (1951)
  • Del can-can al mambo (1952)
  • La copla andaluza (1952)
  • ¡Espabilar usté al mozu! (1952-1955)
  • ¡Cirilo, que tas en fierros! (1953-1955)
  • ¡Ki-Ki-ri-ki! (1953-1955)
  • La blanca doble (1953-1955)
  • Ana María (1954-1955)
  • Tou pa la muyer (1955)
  • ¡Ai que tríu! (1955)
  • Los mios dos homes (1955)
  • Secretu d'estadiu (1955-1956)
  • Trés nun jeep (1955)
  • ¡Tontina! (1955)
  • El mio padre... el so padre... el to padre... (1955-1956)
  • Muyeres o dioses (1956-1957)
  • Guapeces... y mentires (1957-1958)
  • Dos nuna (1957)
  • ¡Qué muyeres! (1957)
  • Un matraco en Nueva York (1958)
  • Los diabólicos (1958)
  • El tren de la felicidá (1958)
  • Madame Frivolidá (1959)
  • Ayeri y güei (1959)
  • El gatu celosu (1960)
  • Baraxa de ritmos (1960)
  • ¡Cásate con una inocente! (1960)
  • Un matraco en Nueva York (1960)
  • Ésti y yo, sociedá llindada (1960 -1961)
  • ¡Timoteo! ¿Qué les das? (1961)
  • Probines millonaries (1961)
  • El fíu de Anastasia (1961-1962)
  • El conde de Manzanares (1962)
  • Boeing boeing (1962)
  • Una moza que promete (1962-1963)
  • El furacu (1963-1964)
  • Solteru de nacencia (1963-1964)
  • Un aprendiz d'home (1964)
  • ¡Ai que lladrones! (1964)
  • A medianueche (1964)
  • El barberu de Melilla (1964-1965)
  • Les fascinadoras (1965)
  • El Barberu de Melilla (1965)
  • ¡Quiero un ñácaru! (1965)
  • Dos homes pa mi (1965-1966)
  • ¡Quiero ser ma! (1966)
  • ¡Y... paecía tonta! (1966-1967)
  • La rompeplatos (1967-1968)
  • La moza del barriu (1968-1969)
  • Que vista tien Calixta (1969-1970)
  • La moza del surtidor (1970-1971)
  • ¡Nena, nun me des tormentu! (1971-1972)
  • ¡Un, dos, trés... cásate esta vegada! (1972-1973)
  • Les cuentes del olleru (1973-1974)
  • Pura metalúrxica (1975-1976)
  • Casta ella, Castu él (1976-1977)
  • La marina te llama (1977-1980)
  • ¡Vaya par de ximielgues! (1980-1983)
  • Hai que dicir que sí al amor (1983-1984)
  • ¡Sí al amor! (1985-1987)
  • L'últimu tranvía (1987-1991)
  • Celeste... nun ye un color (1991-1993)

Cine[editar | editar la fonte]

La so carrera cinematográfica empezó na década de 1960, anque nun llograría papeles protagonistes relevantes hasta qu'en 1970, y gracies al ésitu teatral, apaez na película risible La tonta del bote. Tres el so ésitu en taquilla, Mariano Ozores cuntó con ella por qu'intérprete hasta ocho títulos. En total, actuó en más de 25 cintes.

Amás de papeles d'humor, Lina Morgan intentó faer papeles de rexistru distintu. En 1974 apaeció xunto con José Luis López Vázquez en Una pareya distinta, pero la cinta foi un fracasu comercial.[8]

Filmografía[editar | editar la fonte]

Televisión[editar | editar la fonte]

Premios y candidatures[editar | editar la fonte]

Fotogrames de Plata

Añu Categoría Montaxe/Serie Resultáu
1987 Meyor intérprete teatral L'últimu tranvía Ganadora
1994 Meyor actriz de televisión Compuesta y sin novio Nomada
1996 Meyor actriz de televisión Hostal Royal Manzanares Semifinalista
1997 Meyor actriz de televisión Hostal Royal Manzanares Nomada

TP d'Oru

Añu Categoría Serie Resultáu
1994 Meyor actriz Compuesta y sin novio Ganadora
1996 Meyor actriz Hostal Royal Manzanares Ganadora
1997 Meyor actriz Hostal Royal Manzanares Ganadora
1998 Meyor actriz Una de dos Nomada
2001 Meyor actriz Academia de baile Gloria Nomada

Premios ATV

Añu Categoría Serie Resultáu
1998 Meyor interpretación Hostal Royal Manzanares Nomada

Premiu Ondes

Añu Categoría Resultáu
1998 Premiu especial del xuráu Ganadora

Premiu Nacional de Teatru ''Pepe Isbert''

Añu Categoría Resultáu
2002 Teatru Ganadora

Antena d'Oru

Añu Categoría Resultáu
2003 Teatru Ganadora

Distinciones honorífiques[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Data de consulta: 25 xunu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. URL de la referencia: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1984-14242.
  3. Identificador del Boletín Oficial del Estado: BOE-A-2015-9469.
  4. Toles mentires sobre la muerte de Lina Morgan
  5. mentires-de-la muerte-de-lina-morgan Tola verdá sobre la muerte de Lina Morgan
  6. «Muerre a los 78 años la gran risible Lina Morgan.» El País.
  7. [1] Hemeroteca ABC.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Lucas Soler. Libertad Digital (ed.): «por-lina-918.html L'audiencia decantar por Lina» (castellanu). Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  9. 9,0 9,1 Antonio Gómez (27 de xineru de 1985). El País (ed.): «Lina Morgan, la pícara que venció a la escultural» (castellanu). Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  10. La Vanguardia (ed.): «Antena 3: de Lina Morgan a la señorita Escarlata» (castellanu) (10 d'ochobre de 1994). Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  11. Vertele.com (ed.): «¿Qué actor merezse un Oscar?» (castellanu) (10 d'abril de 2009). Consultáu'l 30 de marzu de 2012.
  12. Rosa Rivas (23 d'avientu de 1997). El País (ed.): «Lina Morgan cierra'l so 'Hostal Royal Manzanares'» (castellanu). Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  13. J. Lillo (2 de febreru de 1999). ABC (ed.): «Carmen Sevilla: "Ye meyor dise a tiempu que provocar el refugu del públicu"» (castellanu). Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  14. Fórmula TV (ed.): «Lina Morgan vuelve esta nueche a les pantalles de TVE con '¿Puédese?'» (castellanu) (3 de xunetu de 2004). Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  15. «Focus desembarca en Madrid adquiriendo a Lina Morgan el teatru La Llatina» (castellanu). La Vanguardia (18 de xunu de 2010). Consultáu'l 20 de xunu de 2010.
  16. El murniu ocaso de Lina Morgan, El Mundo, actualizáu'l 20-8-2015, consultáu'l 23-8-2015, onde s'ufierten otros datos sobre les circunstancies familiares, propiedaes y donativos de l'actriz.
  17. Villamayor, Néstor (20 d'agostu de 2015). Centenares de persones despiden a Lina Morgan en La Llatina. https://cultura.elpais.com/cultura/2015/08/20/actualidad/1440094223_056620.html. Consultáu'l 21 d'agostu de 2015. 
  18. «Lina Morgan: obres de teatru (Dende 1972)» (castellanu). Fans de Lina Morgan. Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
  19. Boletín Oficial del Estáu

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]