Li Tau

De Wikipedia
Li Tau
Vida
Nacimientu 1962 (61/62 años)
Estudios
Estudios Universidad de Sichuan (es) Traducir
Oficiu psicólogaxenetista
Emplegadores Universidad de Sichuan (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Li Tau (chinu simplificáu: 李涛) ye una psicóloga china. Ye profesora ya investigadora, especialmente nes temes relatives a xenética molecular y enfermedaes mentales.

Biografía[editar | editar la fonte]

Como estudiante, trabayó nel Centru Nacional pa la Investigación de Xenes, de l'Academia China de les Ciencies.[1]

Li ye profesora ya investigadora nel Hospital Chinu Occidental (Huaxi), de la Universidá Sichuan.[2] Na actualidá ye la líder del equipu d'investigación ellí y formó parte del personal del Hospital dende 1997, cuando empezó como una investigadora postdoctoral.[3]

Li tamién enseñó xenética molecular na Escuela de Ciencies Médiques de la Universidá del Tíbet.[4] Como direutora del Centru de Salú Mental, del Hospital China Occidental, en 2012, llevando a cabu una collaboración cola Escuela de Medicina de la Universidá de Massachusetts nel estudiu de l'adicción al tabacu.[5]

El trabayu de Li centrar na xenética de les enfermedaes mentales, especialmente no relativo a esquizofrenia hereditaria.[4] El so trabayu contribuyó a fomentar nueves investigaciones sobre la xenética molecular na China Occidental.[4] Tamién estudia temes rellacionaes col Tíbet y la psicoloxía de les persones que viven ellí.[6] Les sos investigaciones y contribuciones fueron publicaos en Biological Psychiatry,[7] PLoS,[8] la American Journal of Medical Genetics,[9] The American Journal of Psychiatry,[10] Nature,[11] The British Journal of Psychiatry,[12] and Psychiatry Research.[13]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Teams & Members». Consultáu'l 14 de payares de 2015.
  2. Lin, Lin (18 de febreru de 2011). «Li Tau». Consultáu'l 14 de payares de 2015.
  3. «Psychiatric Laboratory». West China Hospital, SCU. Archiváu dende l'orixinal, el 22 d'ochobre de 2015. Consultáu'l 14 de payares de 2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 Tingting, Zhang (3 d'avientu de 2005). «Five Chinese Women Scientists Awarded». China.org. http://www.china.org.cn/english/scitech/151059.htm. Consultáu'l 14 de payares de 2015. 
  5. «China Connection Featured Initiatives». University of Massachusetts Medical School (2012). Consultáu'l 16 de payares de 2015.
  6. Tau, Li (1 de xineru de 2007). «A Study of the Tibetan Rural Urbanisation Model». China Report 43 (1):  páxs. 31–42. doi:10.1177/000944550604300102. ISSN 0009-4455. http://chr.sagepub.com/content/43/1/31. 
  7. Li, Tau. «Common Variants in Major Histocompatibility Complex Region and TCF4 Gene Are Significantly Associated with Schizophrenia in Han Chinese». Biological Psychiatry 68 (7):  páxs. 671–673. doi:10.1016/j.biopsych.2010.06.014. http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0006322310006037. 
  8. Shifman, Sagiv (15 de febreru de 2008). «Genome-Wide Association Identifies a Common Variant in the Reelin Gene That Increases the Risk of Schizophrenia Only in Women». PLoS Genet 4 (2):  páxs. y28. doi:10.1371/journal.pgen.0040028. PMID 18282107. PMC 2242812. http://dx.plos.org/10.1371/journal.pgen.0040028. 
  9. Gill, Michael (16 de febreru de 1996). «A combined analysis of D22S278 marker alleles in affected sib-pairs: Support for a susceptibility locus for schizophrenia at chromosome 22q12». American Journal of Medical Genetics 67 (1):  páxs. 40–45. doi:10.1002/(SICI)1096-8628(19960216)67:13.0.CO;2-W. ISSN 1096-8628. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/(SICI)1096-8628(19960216)67:13.0.CO;2-W/abstract.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  10. Lui, El so (1 de febreru de 2009). «Association of Cerebral Deficits With Clinical Symptoms in Antipsychotic-Naive First-Episode Schizophrenia: An Optimized Voxel-Based Morphometry and Resting State Functional Connectivity Study». American Journal of Psychiatry 166 (2):  páxs. 196–205. doi:10.1176/appi.ajp.2008.08020183. ISSN 0002-953X. http://ajp.psychiatryonline.org/doi/abs/10.1176/appi.ajp.2008.08020183. 
  11. Stefansson, Hreinn. «Large recurrent microdeletions associated with schizophrenia». Nature 455 (7210):  páxs. 232–236. doi:10.1038/nature07229. PMID 18668039. PMC 2687075. http://www.nature.com/doifinder/10.1038/nature07229. 
  12. He, Kuanjun (1 de xineru de 2014). «CACNA1C, schizophrenia and major depressive disorder in the Han Chinese population». The British Journal of Psychiatry 204 (1):  páxs. 36–39. doi:10.1192/bjp.bp.113.126979. ISSN 0007-1250. PMID 24262814. http://bjp.rcpsych.org/content/204/1/36. 
  13. Ji, Weidong. «CNTNAP2 is significantly associated with schizophrenia and major depression in the Han Chinese population». Psychiatry Research 207 (3):  páxs. 225–228. doi:10.1016/j.psychres.2012.09.024. http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0165178112005215. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]