Lespedeza capitata

De Wikipedia
20-03-2020 17:34
Lespedeza capitata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Desmodieae
Subtribu: Lespedezinae
Xéneru: Lespedeza
Especie: Lespedeza capitata
Michx.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Lespedeza capitata o lespedeza, ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Fabaceae, natural del este de los Estaos Xuníos anque s'estendió per toa América del Norte.[1]

Vista de la planta
Inflorescencia
Flor

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye un subarbustu perenne colos raigaños ramificaos qu'algama los 60-120 cm d'altor. El tarmu ye maderizu na so base. Les fueyes, subsésiles, alternes, compuestes con foliolos elípticos. Les inflorescencies son compautes y esfériques con flores de color blancu. El frutu ye una vaina esplanada.

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Na natura esta planta crez en zones arbolaes, nes praderíes, y nel hábitat venáu, como nos berbesos de la carretera. Ye tolerante a la seca.[2] Ye usada pa la fixación del nitróxenu.[3]

Esta planta úsase como componente d'amiestos de granes pa vexetar pacionales. Ye una bona adición al forraxe pal ganáu, yá que ye sabrosa y nutritiva.[3] Les granes son parte de la dieta de la falpayar.[4] La planta tamién puede usase n'arreglos florales.[3]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Contién flavonoides qu'aguiya los reñones y baxa les tases d'uremia en sangre. Úsase tamién en casos de nefritis.[5]

Usos[editar | editar la fonte]

Esta planta tien una serie d'usos melecinales por grupos de nativos americanos. Foi usada como moxa pa tratar el reumatismu. El pueblu Comanche usa les fueyes de té.[4] Los Meskwaki utilizaben los raigaños pa faer un antídotu pal venenu.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Lespedeza capitata describióse por André Michaux y espublizóse en Flora Boreali-Americana 2: 71. 1803.[7]

Sinonimia
  • Hedysarum conglomeratum Poir.
  • Hedysarum frutescens Willd.
  • Hedysarum umbellatum Walter
  • Lespedeza bicknellii House
  • Lespedeza capitata var. sericea Hook.
  • Lespedeza capitata var. stenophylla Bissell & Fernald
  • Lespedeza capitata var. typica Fernald
  • Lespedeza capitata var. velutina Fernald
  • Lespedeza capitata var. vulgaris Torr. & A.Gray
  • Lespedeza frutescens Elliott
  • Lespedeza stuevei DC.
  • Lespedeza velutina Y.P.Bicknell[8][9]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Lespedeza capitata. Germplasm Resources Information Network.
  2. Lespedeza capitata. Missouri Botanical Garden.
  3. 3,0 3,1 3,2 Lespedeza capitata. USDA NRCS Plant Fact Sheet.
  4. 4,0 4,1 Lespedeza capitata. USDA NRCS Plant Guide.
  5. Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Melecinales páxs. 599-600. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
  6. Lespedeza capitata. University of Michigan Ethnobotany.
  7. «Lespedeza capitata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 d'avientu de 2014.
  8. en Catalogue of life
  9. «Lespedeza capitata». The Plant List. Consultáu'l 3 d'avientu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]