Les Valls de Valira

Coordenaes: 42°22′45″N 1°27′24″E / 42.379071°N 1.456674°E / 42.379071; 1.456674
De Wikipedia
Les Valls de Valira
Q20109094 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Lleida
Contorna Altu Urgell
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Valles del Valira (es) Traducir Ricard Mateu Vidal
Nome oficial Valls de Valira, Les (ca)[1]
Códigu postal 25798
Xeografía
Coordenaes 42°22′45″N 1°27′24″E / 42.379071°N 1.456674°E / 42.379071; 1.456674
Les Valls de Valira alcuéntrase n'España
Les Valls de Valira
Les Valls de Valira
Les Valls de Valira (España)
Superficie 171.3 km²
Altitú 740 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 792 hab. (2023)
- 412 homes (2019)

- 379 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Altu Urgell
0.18% de provincia de Lleida
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 4,62 hab/km²
Viviendes 134 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
vallsvalira.ddl.net
Cambiar los datos en Wikidata
Términu municipal de Les Valls de Valira al respective de la contorna del Alto Urgel

Les Valls de Valira ye un conceyu de Cataluña (España) perteneciente a la provincia de Lleida, na comarca del Alto Urgel. Según datos de 2008 la so población yera de 861 habitantes. Ye'l segundu conceyu n'estensión de la contorna. Inclúi los nucleos d'Anserall, Arcabell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Baixos de Calbinyà, Bescarán, Calbinyà, Farga de Moles, Vos de Civís, Sant Antoni, Sant Joan Fumat y Sant Pere.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llenda al norte con Andorra, al este con Estamariu, al sur con La Seu d'Urgell, al suroeste con Montferrer i Castellbò, y al este con Alás Serch

Historia[editar | editar la fonte]

El conceyu formar en 1970 al xunise los términos d'Anserall, Ars, Civis, Arcabell y Bescarán. La cabecera municipal correspuende a Anserall.

Cultura[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial d'Anserall correspuende al templu del antiguu monesteriu de San Saturnino de Tabérnolas de la que namái se caltienen los ábsides d'orixe románicu y el transepto con dos absidiolos.

La ilesia parroquial de Vos de Civís ta dedicada a San Pedro. Ye d'orixe románicu, de nave única con capiyes llaterales. L'ábside ye rectangular. Nel so interior atopaba una pintura al frescu d'estilu góticu que representaba la Santa Cena. El frescu caltener nel Muséu Diocesanu d'Urgel. Vos de Civís pertenez xeográficamente a Andorra anque alministrativamente siempres formó parte de les contornes catalanes. La única forma d'aportar al conceyu ye por aciu una carretera que parte de Santuyano de Loria, en territoriu andorranu. Nun hai entrada dende España.

En Bescaran atópase una torre campanariu que perteneció al monesteriu de San Martín de Bescarán. Esti cenobiu fundar en fecha desconocida y en 914 quedó xuníu al de San Saturnino de Tabérnolas, rematando la vida monacal nel mesmu. La torres de base cuadrada d'orixe románicu y construyóse nel sieglu XI. Tien un total de seis pisos y los trés cimeros tán decoraos con frisos con arqueríes d'estilu lombardu. El campanariu recuerda n'estilu a los que pueden atopase nes ilesies de La Vall de Boí. Nun se caltién namás del antiguu templu del monesteriu.

Otru templu d'orixe románicu ye la ilesia d'Ars dedicada a San Martín. Consta d'una nave y tien un campanariu d'estilu románicu-lombardu. Presenta ventanes granaes con arquerías na parte cimera. Nel Muséu Nacional d'Arte de Cataluña caltiénse una gaveta realizada n'orfebrería con esmaltaos, del sieglu XIII.

En Argolell atópase la Ilesia de Santoxenia d'Argolell. Ye románica d'una nave con ábside en semicírculu. El Muséu Nacional d'Arte de Cataluña caltién fragmentos de pintures murales atopaes nesti templu. Créese que fueron realizaes a principios del sieglu XII.

Anserall celebra la so fiesta mayor nel mes de setiembre. En Vos de Civís les fiestes son nel mes de xunu.

Economía[editar | editar la fonte]

La principal actividá económica ye la ganadería, destacando los fataos de ganáu bovín destináu principalmente a la producción de lleche. Hai tamién fataos de ganáu ovín. Otra fonte importante d'ingresos ye la esplotación de los montes qu'arrodien la zona.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]