Lathyrus latifolius

De Wikipedia
Lathyrus latifolius
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Vicieae
Xéneru: Lathyrus
Especie: L. latifolius
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La albejana (Lathyrus latifolius) ye una planta de la familia de les fabacees.[1]

Flores
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta esguiladora por aciu bilortos, que crez a partir d'un tarmu maderizu soterrañu vertical, d'unos 75 cm, xeneralmente, hasta 150 omás. Los tarmos, ramificaos, con dos ales longitudianles de 1-3 mm d'anchu, tienen fueyes con pie, estremaes en dos segmentos d'hasta 80 mm de llargu, de forma anchamente llanceolaes, con nervios visibles, paralelos en cantu, de color verde azuláu non pelosos, siguíos d'un bilortu, simple o estremáu. Nel tarmu, na base del pie de les fueyes, asítiense unes estípules ovaes, con un rabillu escontra tras, paecíes pero menores que los segmentos de les fueyes. Les flores en primavera y branu. d'hasta 25 mm, crecen nun pequeñu recímanu de llargu pie, (10-20 cm). Son primeru d'un rosa bien claro que depués escurez. El frutu ye un llegume allargada, ensin pelos, d'ente 5-12 mm, con 10-18 granes arrondaes, esplanaes y pardes.[2]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinaria del sur y centru d'Europa. Llargamente naturalizada.[3] Crez en sebes, terremplénes ferroviarios, yerbazales húmedos, sotus y cantu de montes. Cultívase en xardinería como planta ornamental.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Lathyrus latifolius foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 733. 1753.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Lathyrus latifolius (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecíficos: 2n=14[5]

Etimoloxía

Lathyrus: nome xenéricu deriváu del griegu que se refier a un antiguu nome del "gisante".[6]

latifolius: epítetu llatín que significa "con fueyes anches"[7]

Sinonimia
  • Lathyrus latifolius var. latifolius
  • Lathyrus megalanthus Steud.
  • Lathyrus membranaceus C.Presl
  • Lathyrus sylvestris subsp. latifolius Bonnier & Layens[8]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Lathyrus latifolius». International Legume Database & Information Service. Consultáu'l 9 de marzu de 2015.
  2. García Muñoz, B. (2004). Plantes d'Ávila, la mio ciudá editorial=Ávila:Obra Social Caxa d'Ávila. ISBN 84-96264-09-2.
  3. Polunin, O (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  4. «Lathyrus latifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 9 de marzu de 2015.
  5. Contribution à la connaissance cytotaxinomique des spermatophyta du Portugal. IV. Leguminosae, suppl. 1 Fernandes, A. & M. F. Santos (1975) Bol. Soc. Brot. ser. 2 49: 173-196
  6. En nomes Botánicos
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. «Lathyrus latifolius». The Plant List. Consultáu'l 9 de marzu de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, Reveal & P. K. Holmgren. 1989. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A., FABALES. 3B: 1–279. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]