Lagueruela
Apariencia
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'Aragón | ||||
| Mayor of Lagueruela (en) | Jesús Hernández Boria | ||||
| Nome oficial | Lagueruela (es)[1] | ||||
| Códigu postal |
44492 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 41°02′30″N 1°11′29″W / 41.0416°N 1.1915°O | ||||
| Superficie | 26.321807 km² | ||||
| Altitú | 1066 m | ||||
| Llenda con |
| ||||
| Demografía | |||||
| Población |
73 hab. (2025) - 38 homes (2019) - 35 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.05% de provincia de Teruel | ||||
| Densidá | 2,77 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
| lagueruela.es | |||||
Lagueruela ye un conceyu y población d'España nel Campu Romanu,[2] perteneciente a la Contorna del Jiloca, al noroeste de la provincia de Teruel, comunidá autónoma d'Aragón, a 98,9 km de Teruel. Tien un área de 26,34 km² con una población de 62 habitantes (INE 2010) y una densidá de 2,35 hab/km². El códigu postal ye 44492.
Historia
[editar | editar la fonte]Nel añu 1248, por privilexu de Xaime I, esti llugar se desliga de la dependencia de Daroca, pasando a formar parte de Sesma de Barrachina na Comunidad de Aldeas de Daroca, qu'en 1838 foi eslleida.
Demografía
[editar | editar la fonte]| ! 1996 | 2001 | 2004 | 2008 | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89 | 73 | 64 | 56 | 66 |
Política llocal
[editar | editar la fonte]Últimos alcaldes de Lagueruela
[editar | editar la fonte]| Periodu | Alcalde | Partíu | |
|---|---|---|---|
| 1979-1983 | Aniceto Martín Lances[3] | UCD | |
| 1983-1987 | |||
| 1987-1991 | |||
| 1991-1995 | |||
| 1995-1999 | |||
| 1999-2003 | |||
| 2003-2007 | |||
| 2007-2011 | |||
| 2011-2015 | Jesús Hernández Boria[4] | PSOE |
Resultaos eleutorales
[editar | editar la fonte]| Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
| PSOE | 1 | 1 | 1 | 3 | ||||
| PAR | - | - | 1 | - | ||||
| PP | - | 1 | ||||||
| Total | 1 | 1 | 3 | 3 | ||||
Llugares d'interés
[editar | editar la fonte]- Ilesia de San Pedro Apóstol, barroca sieglu XVIII, mampostería.
- Ermita de San Cristóbal, sieglos XV-XVI, atesora un escelente Cristu del sieglu XV.
- Ermita del Santu Sepulcru, barroca del sieglu XVII, una Piedá en tabla d'estilu góticu flamencu del sieglu XV.
- Ermita de Santu La Tonda.
- Paraxes del ríu Huerva.
Fiestes
[editar | editar la fonte]- San Pedro, 29 de xunu.
- San Joaquín, cuartu domingu d'agostu.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Roncu Lario, Antonio. Campu de Romanos, subcomarca con identidá mesmu añu=1990. Mainar: Conceyu de Mainar.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ Gobiernu d'Aragón. «Archivu Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 31 de xineru de 2015.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]