La Marsellesa

De Wikipedia
(Redirixío dende La Marseillaise)
La Marseillaise
Idioma asturianu: La Marsellesa

Partitura
Información xeneral
Himnu Nacional de  Francia
Lletra Claude Joseph Rouget de Lisle, 25 d'abril de 1792
Música Claude Joseph Rouget de Lisle, 1792
Adoptáu 14 de xunetu de 1795
Multimedia
La Marsellesa
noicon

¿Problemes al reproducir esti ficheru?
[editar datos en Wikidata]
La Marseillaise nuna película sonora de 1907.
Rouget de Lisle canta La Marsellesa per primer vegada.

«La Marsellesa» (francés: La Marseillaise) ye'l himnu nacional de Francia, oficialmente dende'l 14 de xunetu de 1795. Foi escritu en 1792 por Rouget de Lisle. Foi prohibíu mientres l'Imperiu y la Restauración. Vuelve ser l'himnu nacional dende la III República. Mientres 1940-1945 foi nuevamente prohibíu, y el so cantar yera consideráu como un elementu de resistencia a la ocupación alemana y al gobiernu collaboracionista de Vichy. Ye tocada en parte de la obra Obertura 1812 de Piotr Ilich Chaikovski.

Oríxenes[editar | editar la fonte]

El 20 d'abril de 1792 declarar en París la guerra a Austria. Cuando l'alcalde d'Estrasburgu supo la noticia, convidó a cenar a la so casa a un grupu d'oficiales, na nueche del 24 del mesmu mes. Nesti grupu d'oficiales atopábase Claude-Joseph Rouget de Lisle, capitán d'inxenieros de la guarnición d'Estrasburgu. Nesa xunta, l'alcalde pidiólu que creara un himnu patrióticu pal acontecimientu que celebraben. Rouget de Lisle compunxo dichu himnu y dio-y el títulu de Chant de guerre pour l'armée du Rhin («Cantar de guerra pal exércitu del Rin») y dedicar al mariscal Luckner.[1]

El 22 de xunu, un futuru xeneral del exércitu d'Exiptu llamáu François Mireur, acabante titular de la facultá de medicina de Montpellier, atopar en Marsella encargáu de preparar la marcha de los voluntarios de Montpellier y de Marsella. Oyera l'himnu en Montpellier mientres dellos funerales oficial y presentar a la so xente col títulu de Chant de guerre aux armées des frontières («Cantar de guerra pa los exércitos de les fronteres»). La tropa de los obligaos aprender y usar como cantar de marcha. Y asina entraron en París el 30 de xunetu de 1792, entonando marcialmente l'himnu compuestu tres meses tras por Rouget de Lisle. Los parisinos acoyer con gran entusiasmu y bautizaron la cantarada como «La Marsellesa».

Mientres la Primer República, la Marsellesa foi un himnu bien popular ente soldaos y civiles, ente que mientres los dos Imperios, la Restauración y la Segunda República, foi llixeramente escaecíu. Na Tercer República recuperó'l protagonismu y foi interpretáu peles bandes militares en tolos actos oficiales. Nel sieglu XX, el Gobiernu de la Francia lliberada dio-y una especial importancia xunto col himnu oficiosu llamáu le Chant des Partisans («El cantar de los partisanos»).

Finalmente, na Constitución del 4 d'ochobre de 1958, la Marsellesa foi declarada himnu nacional.

«La Marsellesa» aponderaba dende los sos empiezos l'ánimu patrióticu, hasta tal puntu que Napoleón Bonaparte dixo nuna ocasión: «Esta música va aforranos munchos cañones».

El 24 de xineru de 2003, aprobóse la Llei de Programación pa la Seguridá Interior (Lopsi), propuesta por Nicolas Sarkozy, que creaba'l delitu d'ultraxe a la bandera y al himnu nacional franceses, sancionándolos con penes d'hasta seis meses de prisión y 7500 euros de multa. Delles asociaciones y ciudadanos protestaron, considerando esta llei un atentáu a la llibertá d'espresión. El Conseyu Constitucional de Francia llindó les posibilidaes d'aplicación de la llei, los actos dientro d'un círculu priváu, y los actos realizaos en manifestaciones ensin entamar poles autoridaes públiques o non reglamentadas por elles.

Debíu al altu desconocimientu del himnu ente munchos mozos franceses, la llei Fillon pa la reforma de la educación adoptada en marzu de 2005, inclúi la obligación del aprendizaxe de la Marsellesa na educación infantil y primaria.

Música[editar | editar la fonte]

La versión oficial ta disponible nel sitiu de la Presidencia de la República.[2]

Lletra[editar | editar la fonte]

Nota: anguaño en Francia solo cántase la primera estrofa —y dacuando la sesta y séptima— y l'estribillu. Édith Piaf grabó una versión na qu'entona La Marsellesa cantando la primera, quinta y sesta estrofes, amás del estribillu.

La violencia de la lletra criticar na mesma Francia, a pesar del so calter puramente defensivu. Por cuenta de ello, hubo numberosos intentos de reescribila, destacando los d'Alphonse de Lamartine, Victor Hugo, Mireille Mathieu, Serge Gainsbourg o Yannick Noah con Aux rêves citoyens !

La espresión «sangre impuro» interprétase de cutiu como racista, pero esta interpretación nun ye nueva. Ta copiada d'un cantar anti-inglesa bien popular mientres la Guerra de los Siete Años.

«Aux armes citoyens!» figura tamién en Ode aux Français («Oda a los Franceses») roblada por Ecouchard en 1762.

Lletra en francés Traducción al asturianu
Primer estrofa
(Himnu de Francia)

Allons enfants de la Patrie, le
jour de gloire est arrivé
!Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé (bis)
Entendez-vous dans les campagnes
Mugir ces féroces soldats ?
Ils viennent jusque dans vos bras
Égorger vos fils, vos compagnes !

Colemos, fíos de la Patria, llegó'l
día de gloria!
Contra nós, la tiranía alza'l
so sangrientu estandarte. (bis)
¿Oyéis nos campos el bramíu d'aquellos
feroces soldaos?
¡Vienen hasta vuesos mesmos brazos
a degollar a los vuesos fíos y esposes!

Estribillu

Aux armes, citoyens
!Formez vos bataillons
!Marchons, marchons
!Qu'un sang impur
Abreuve nos sillons !

¡A les armes, ciudadanos!
¡Formái los vuesos batallones!
¡Colemos, colemos!
¡Qu'un sangre impuro anubra los
nuesos riegos!

Segunda estrofa

Que veut cette horde d'esclaves, De traîtres,
de rois conjurés ?
Pour qui ces ignobles entraves, Ces
fers dès longtemps préparés ? (bis)

Français, pour nous, ah ! quel outrage
!Quels transports il doit exciter
!C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage !

¿Qué pretende esa horda d'esclavos, de traidores,
de reis conxuraos?
¿Para quién eses llaines cadenes, esos
grilletes de va tiempu preparaos? (bis)

Pa nós, franceses, ¡ah, qué ultraxe!
¡Qué emociones tien d'amenar!
¡A nós osen intentar
amenorganos a l'antigua servidume!

Tercer estrofa

Quoi ! des cohortes étrangères
Feraient la loi dans nos foyers
!Quoi ! ces phalanges mercenaires
Terrasseraient nos fiers guerriers ! (bis)

Grand Dieu ! par des mains enchaînées
Nos fronts sous le joug se ploieraient
De vils despotes deviendraient
les maîtres de nos destinées !

¡Cómo, cohortes estranxeres, fadríen
la llei nos nuesos llares!
¡Cómo, eses falanxes mercenaries
ganaríen a los nuesos fieros guerreros! (bis)

¡Dios santu! Encadenaes por otres manes, nueses
frentes inclinar sol xugu.
Unos déspotes llainos seríen
los dueños de los nuesos destinos.

Cuarta estrofa

Tremblez, tyrans et vous perfides
L'opprobre de tous les partis
Tremblez ! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix ! (bis)

Tout est soldat pour vous combattre, S'ils
tombent, nos jeunes héros, La terre
en produit de nouveaux, Contre
vous tout prêts à se battre !

Tremecéi, tiranos y zaguinos, oprobio
de tolos partíos
¡tremecéi! ¡Los vuesos planes parricíes
van recibir por fin el so merecíu! (bis)

Toos son soldaos pa combativos, Si los
nuesos nuevos héroes cayen, la tierra produz
otros nuevos, ¡llistos
pa lluchar contra vós!

Quinta estrofa

Français, en guerriers magnanimes
Portez ou retenez vos coups
!Épargnez ces murnies victimes
À regret s'armant contre nous. (bis)

Mais ces despotes sanguinaires, Mais
ces complices de Bouillé, Tous
ces tigres qui, sans pitié, Déchirent
le sein de leur mère !

¡Franceses, magnánimos guerreros, solmenái los
vuesos golpes o retenéilos!
perdonái a eses víctimes murnies, qu'a la so
pesar armar contra nós. (bis)

¡Pero non a esos déspotes sanguinarios, esos
cómplices de Bouillé, toos
esos tigres que, ensin piedá, esgañen
el senu de la so madre!

Sesta estrofa

Amour sacré de la Patrie, Conduis, soutiens
nos bras vengeurs
Lliberté, Lliberté chérie, Combats
avec tes défenseurs ! (bis)

Sous nos drapeaux que la victoire
Accoure à tes mâles accents, Que tes
ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire !

¡Amor sagrao de la Patria, conduz
y sostén los nuesos brazos vengadores!
¡Llibertá, Llibertá amada, combate colos
tos defensores! (bis)

¡Que la victoria, a les tos voces viriles, allegue so les
nueses banderes!
¡Que los tos enemigos, al expirar, vean
el to trunfu y la nuesa gloria!

Séptima estrofa

Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus, Nous
y trouverons leur poussière
Et trazar de leurs vertus (bis)

Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil, Nous
aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre

Vamos Entrar na cantera cuando los
nuesos mayores yá nun tean, vamos
atopar les sos cenices
y la buelga de les sos virtúes. (bis)

Menos celosos de sobrevivi-yos
que de compartir la so tumba, vamos
tener el sublime arguyu de vengalos
o de siguilos.

Referencies a «La Marsellesa» y versiones non oficiales[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. La declaración de guerra contra Austria implicaba la entrada de Prusia na guerra (pola so alianza defensiva con Austria, del 7 de febreru de 1792). En 1792, l'exércitu revolucionariu francés yera ineficaz: taba bien mináu pola indisciplina creada cola Revolución y pola emigración de los sos oficiales profesionales. tenía 170 000 homes (50 000 d'ellos nel Mediudía), bien cimeru en númberu a les fuercies austroprusianas. Los sos meyores celebros yeren el mariscales Rochambeau (al mandu del exércitu de Flandes) y Luckner (del d'Alsacia), y los xenerales Lafayette (al mandu del exércitu del Mosela) y Dumouriez, ministru d'Estáu.
  2. Presidencia de la República Francesa

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource.