Kerwin Mathews

De Wikipedia
Kerwin Mathews
Vida
Nacimientu Seattle[1]8 de xineru de 1926[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte San Francisco[1]5 de xunetu de 2007[3] (81 años)
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Estudios
Estudios Milton College (en) Traducir
Beloit College (en) Traducir
Joseph A. Craig High School (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu actor de televisión, actor de cine, actoractor de teatru
IMDb nm0558663
Cambiar los datos en Wikidata

Kerwin Mathews (8 de xineru de 1926Seattle – 5 de xunetu de 2007San Francisco) foi un actor d'Estaos Xuníos reconocíu por ser el protagonista de El séptimu viaxe de Simbad (1958), Los trés mundos de Gulliver (1960) y Jack, l'asesín de xigantes (1962).

Vida y carrera[editar | editar la fonte]

Mathews nació en Seattle (Estáu de Washington) A los 2 años d'edá la so madre recién divorciada camudar con él a Janesville (Wisconsin), fuxendo d'un mal matrimoniu. Asistió a la escuela secundaria Janesville, d'onde se graduó en 1943. Mathews dixo que "un atentu profesor de secundaria púnxome nuna obra de teatru, y eso camudóme la vida».[4] Según un compañeru de clase, él yera un «apuestu sinvergüenza».[5]

Mientres la Segunda Guerra Mundial tuvo nel Cuerpu Aereu del Exércitu. Depués asistió al cercanu Milton College mientres dos años, onde tamién fixo actuación. Dempués camudóse al Beloit College onde llogró beques pa estudiar teatru y música. Permaneció tres años en Beloit, onde enseñó llocución y arte dramático. Tamién actuó nel teatru rexonal. Enseñó inglés na secundaria de Lake Geneva (Wisconsin).[4]

En 1954 camudar a Los Angeles (onde nun tenía nengún contautu, salvo una tía que la agospió un tiempu). Mathews actuó nel teatru Pasadena Playhouse, onde conoció al xefe de casting de Columbia Pictures, que-y consiguió un contratu de siete años nel estudiu.[4] Actuó en delles películes d'aición y fantasía a fines de los años cincuenta y principios de los sesenta.

La película El séptimu viaxe de Simbad foi una de les que más recaldó en 1958, y xeneró otros 6 millones de dólares d'Estaos Xuníos cuando se reestrenó en 1968. Pa la so famosa llucha con espaes contra una cadarma, Mathews prauticó col campeón olímpicu d'esgrima Enzo Musomeci-Greco, quien -y coreografió los movimientos. Mathews entós filmó los movimientos él solo, y depués el téunicu y dibuxante Harryhausen amestó la cadarma a tomar.

En 1961 conoció al británicu Tom Nicoll, con quien vivió nos siguientes 46 años; anque caltuvo la so homosexualidá de manera más o menos privada.[6] Mientres esti periodu, nel visu de la fama, Mathews casi nunca dio entevistes, posiblemente porque nun quería falar de la so vida privada: nesa dómina los héroes nun podíen almitir que yeren gais.[7]

Anque se sentía encasillado polos sos papeles aventureros, vía con prestu la so carrera en Hollywood. El so papel favoritu foi'l de Johann Strauss (fíu) na película pa televisión de Disney en dos partes El rei del valse (1963).[5] Matthews protagonizó la serie de películes franceses OSS 117 (de Jean Bruce) y El vizconde, basada n'otru héroe de Bruce.[5]

Nun tengo absolutamente nada que llamentar de la mio carrera como actor. Dacuando tengo duldes, pero nel balance creo qu'ensin dulda valió la pena pa mi abandonar temporalmente'l mundu real y habeme convertirdo nun actor. Toi bien arguyosu del mio trabayu, porque lo fixi lo meyor que podría faer nel momentu. Siempres quixi faer una película con un papel de bona calidá pa mi, pero nunca lu fixi. Cuando veo a los actores de güei, como William Hurt o Eric Roberts, creo que son un regalu pal cine. Gustaríame tener la oportunidá de faer lo qu'ellos faen. Yo sabía que podía y munches persones tán d'alcuerdu conmigo, pero nun funcionar d'esa manera. Inda tengo muncha fe nel negociu del cine. Les películes paecen tar ameyorando tol tiempu. Sea'l que quier la direición que tome'l mundu del cine, yá que yo inda pueda ser parte d'esi mundu. Pero yo nun voi entrar nuna camisa de satén y tomame una píldora. Fixi les paces cola mio vida.
Kerwin Mathews, entrevista de 1987, citada en IMDb.com[8]

En 1978 retirar de l'actuación y camudóse cola so pareya a San Francisco (California), onde tuvieron una tienda de ropa y antigüedaes, y convirtiéronse en asiduos visitantes de los teatros de la ciudá, p'asistir a velaes de música clásica o ballet. Kerwin Mathews finó mientres dormía na so casa en San Francisco'l 5 de xunetu de 2007 a la edá de 81 años. Sobrevivir el so compañeru Tom Nicoll.

Hasta'l final, él respondía una por una toles cartes de les sos fans. En cualquier llugar onde s'amosara la película [El séptimu viaxe de Simbad] recibía munches cartes de los sos almiradores. O si'l so nome apaecía en dalguna revista, recibía decenes de cartes de les sos fans.
Tom Nicoll (maríu de Mathews)[9]

La ciudá de Janesville camudó'l nome d'una cai axacente a l'antigua Janesville High School «Kerwin Mathews court». Esi edificiu, anováu, agora alluga'l Centru d'Artes Escéniques de Janesville.[10]

Filmografía[editar | editar la fonte]

Televisión[editar | editar la fonte]

† episodios pilotos de series non vendíes

Cine[editar | editar la fonte]

‡ Película de OSS 117.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Identificador GND: 1061664058. Afirmao en: Catalog of the German National Library. Data de consulta: 10 xunu 2020. Llingua de la obra o nome: alemán.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 mayu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. URL de la referencia: http://articles.latimes.com/2007/jul/11/local/me-mathews11.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Kerwin Mathews, 81; fantasy filme hero» (Kerwin Mathews, de 81; héroe de películes de fantasía), artículu del periódicu Los Angeles Times, 10 de xunetu de 2007. Consultáu'l 2007-07-13.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Janesville residents remember famed actor» (los residentes de Janesville recuerden a famosu actor’), artículu de Brian Reisinger nel periódicu The Janesville Gazette, 17 de xunetu de 2007. Consultáu'l 2007-07-18.
  6. «Kerwin Mathews, actor who crossed swords with animation» (‘l'actor que lluchaba cola so espada contra animaciones’), artículu nel periódicu The Guardian del 3 de setiembre de 2007.
  7. Obituariu nel periódicu The Independent.
  8. Steve Swires: «Kerwin Matthews: Confessions of a Giant Killer Part Two», revista Starlog, vol. 11, nᵘ 120, páx. 67-71, xunetu de 1987.
    Steve Swires: «Kerwin Matthews: The Perilous Voyages of Sinbad Part One», revista Starlog, vol. 10, númberu 119, páx. 28-31, xunu de 1987.
  9. Articles.Sfgate.com.
  10. «Street to be renamed to honor local actor» (‘una cai ye renombrada n'honor a un actor local'), artículu de Ann Fiore nel The Janesville Gazette, 9 d'ochobre de 2007. Consultáu'l 2007-10-09.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]