Karatsu

Coordenaes: 33°27′00″N 129°58′06″E / 33.45008°N 129.96825°E / 33.45008; 129.96825
De Wikipedia
Karatsu
Alministración
PaísBandera de Xapón Xapón
Prefeutura prefeutura de Saga
Tipu d'entidá ciudá de Xapón
Nome oficial 唐津市 (ja)
Nome llocal 唐津市 (<abbr title="Llingua non definida na plantía {{obtener idioma}}.">ja-hani)
Xeografía
Coordenaes 33°27′00″N 129°58′06″E / 33.45008°N 129.96825°E / 33.45008; 129.96825
Karatsu alcuéntrase en Xapón
Karatsu
Karatsu
Karatsu (Xapón)
Superficie 487.6 km²
Llenda con Saga, Imari, Taku, Takeo, Genkai, Itoshima y Matsuura
Demografía
Población 116 052 hab. (1r marzu 2021)
Porcentaxe 100% de prefeutura de Saga
0.09% de Xapón
Densidá 238,01 hab/km²
Más información
Fundación 1r xineru 2005, 1r abril 1889 y 1r xineru 1932
Estaya horaria Asia/Tokiu
Llocalidaes hermaniaes Yeosu (es) Traducir
city.karatsu.lg.jp
Cambiar los datos en Wikidata
Castiellu de Karatsu

Karatsu (唐津市 Karatsu-shi?) ye una ciudá xaponesa alcontrada na prefeutura de Saga na isla de Kyūshū, Xapón. El so nome componer de los raigaños en idioma xaponés de les pallabres 唐 kara (China, o Asia del este polo xeneral), y 津 tsu (puertu), el so nome representa la importancia histórica como un antiguu puertu cumercial ente Xapón con China y Corea.[1] L'área central de Karatsu, que nun inclúi les antigües ciudaes y aldegues del distritu de Higashimatsuura, tien una población de 78,386.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Por cuenta de la so cercanía con Asia continental, Karatsu foi conocíu como un puertu de camín a Korea y China.

Conceyos axacentes[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Sol sistema ritsuryō, l'área de la ciudá actual yera parte de la provincia de Hizen. En 1591 na mariña de la parte norte la ciudá (d'antiguo el pueblu de Chinzei), foi construyíu'l castiellu de Nagoya. L'añu siguiente, convirtióse l'allugamientu dende la cual la guerra de Imjin foi encabezada por Toyotomi Hideyoshi. Na metá del añu 1593, Terasawa Hirotaka creó'l dominiu de Karatsu y empezó a gobernalo. En 1602, pa remplazar el castiellu de Nagoya, el castiellu Karatsu foi construyíu no qu'agora s'atopa'l corazón de la ciudá de Karatsu. La torre del castiellu de Karatsu foi construyida en 1966 .

  • 1889-04-01 - El sistema municipal modernu foi establecíu en Xapón. La rexón de la ciudá actual ye ocupada por 1 pueblo, Karatsu, y 19 aldegues: Hamasaki, Irino, Kagami, Karatsu, Kirigo, Kitahata, Kuri, Kyūragi, Minato, Mitsushima, Nagoya, Nanayama, Ōchi, Ōmura, Onizuka, Sashi, Uchiage, and Yobuko.
  • 1896-07-28 - Ōmura ye renombrada como Tamashima.
  • 1922-07-01 - Hamasaki llogra'l estatus de pueblu.
  • 1922-11-01 - Nagoya camuda'l kanji del so nome.
  • 1924-01-01 - Mitsushima ye incorporada nel pueblu Karatsu.
  • 1928-08-01 - Yobuko llogra'l estatus de pueblu.
  • 1931-02-01 - L'aldega Karatsu Village convertir en pueblu.
  • 1932-01-01 - El pueblu de Karatsu llogra'l estatus de ciudá.
  • 1935-09-01 - Sashi y Ōchi dambos llogren una vegada más l'estatus de pueblu.
  • 1941-11-03 - Sashi ye incorporáu dientro del pueblu de Karatsu.
  • 1952-05-03 - Kyūragi llogra'l estatus de pueblu.
  • 1954-11-01 - Kagami, Kuri, Minato y Onizuka son toos incorporaos dientro del pueblu de Karatsu.
  • 1956-09-30 - Hamasaki y Tamashima xunir pa formar el pueblu de Hamasaki-Tamashima, ente que Nagoya y Uchiage xunir pa formar el pueblu Chinzei.
  • 1958-11-01 - Kirigo ye incorporáu dientro de Karatsu y Irino, y Irino llogra'l estatus de pueblu y ye renombráu Hizen.
  • 1966-11-01 - Hamasaki-Tamashima ye renombráu Hamatama.
  • 2005-01-01 - Karatsu xunir con Chinzei, Hamatama, Hizen, Kitahata, Kyūragi, Ōchi y Yobuko y permanez col nome Karatsu.
  • 2006-01-01 - Nanayama incorporar a la ciudá de Karatsu.

Cultura y turismu[editar | editar la fonte]

El maraviyosu castiellu de Karatsu sobresal a la vista d'esti pueblo-castiellu.

La ciudá de Karatsu ye famosa pol festival llamáu Karatsu Kunchi, que ye lleváu a cabu añalmente dende'l 2 de payares al 4 de payares y ye visitáu por aproximao 500,000 turistes de too Xapón y otros países. El festival consiste de 14 hikiyama (xarrés fechos de munches capes de papel maché) siendo tresportaes alredor de les estreches cais de la ciudá a les llamaos de "Enya!". Dellos miembros hikiyama dicen "Yoisa!". Regularmente mientres el Karatsu Kunchi, la xente d'esti pueblu abre les puertes de la so casa a amigos y estraños pa comer y beber, el principal oxetivu ye esfrutar la comida, la cerveza, el shochu y tener una conversación animada.  

El festival de Karatsu Kunichi ye famosu en tou Kyūshū

Ente la estación Karatsu (唐津駅) y la principal central de bus (大手口バスセンター) ye una zona que toma más de 170 metros que contién munches tiendes que s'especialicen nel Karatsu Kunchi omiyage, y la cerámica llocal de gran influencia Coreana llamada "Karatsu Yaki" yá que se referiere artículos xaponeses de cerámica d'orixe coreanu.[2] La fecha actual de producción de los 'Karatsu Yaki' créese qu'empecipiara "mientres la primer metá del sieglu XVI, a finales del perído Muromachi."[2]

Yobuko[editar | editar la fonte]

L'antiguu pueblu de Yobuko xunir a Karatsu el 1 de xineru de 2005.

Yobuko ye famosu pol so calamar frescu, Ika (烏賊) (いか) en xaponés, que ufiértase al estilu sashimi. Yobuko atrai tamién turistes locales que vienen ver el gran puerte de Yobuko (呼子大橋).

Yobuko tien un festival conocíu como Yobuko Tsunahiki (呼子大綱引), o la tira y afloxa de Yobuko, que llévase a cabu añalmente nel primer sábadu y domingu de Xunu. L'eventu consiste nuna gran competencia de tira y afloxa ente dos facciones del pueblu, los pescadores y los granxeros, y la lleenda local diz que si la facción de les llombes gana va haber bona collecha nesi añu, y si gana la facción del mar, va haber bona pesca esi añu.

Sableres[editar | editar la fonte]

Hamatama ye una de les meyores sableres na prefeutura de Saga. Atópase cerca del centru de Karatsu y puédese llagar a ella al traviés de la Llinia Chikuhi.

Ciudaes hermanes[editar | editar la fonte]

Bandera de Corea del Sur Yeosu, Corea del Sur

Educación[editar | editar la fonte]

Escueles cimeros prefecturales[editar | editar la fonte]

  • Escuela secundaria comercial de Karatsu
  • Escuela secundaria Karatsu Higashi
  • Escuela secundaria Karatsu Minami
  • Escuela secundaria Karatsu Nishi
  • Escuela secundaria Karatsu Seisho
  • Escuela secundaria Téunica Karatsu
  • Escuela secundaria Kyūragi

Escueles secundaries y escueles primaries municipales[editar | editar la fonte]

  • Escueles secundaries: 25
  • Escueles primaries: 44

Escueles de formación profesional nacionales[editar | editar la fonte]

  • Escuela Politéunica Martime de Karatsu

Escueles pa discapacitaos[editar | editar la fonte]

  • Escuela prefectural de Saga Hukubo pa discapacitaos

Transportación[editar | editar la fonte]

Aire[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu más cercanu ye'l aeropuertu de Saga y l'aeropuertu de Fukuoka.

Víes[editar | editar la fonte]

Carretera[editar | editar la fonte]

  • Principales Aveníes prefecturales:
    • Karatsu-Yobiko Ruta 23
    • Imari-Hatagawachi-Kyūragi Ruta 32
    • Karatsu-Hizen Ruta 33
    • Kyūragi-Fuji Ruta 37
    • Ōchi-Yamauchi Ruta 38
    • Hamatama-Ōchi Ruta 40
    • Hizen-Yobiko Ruta 47
    • Karatsu-Kitahata Ruta 50
    • Yamamoto-Hatatsu Ruta 52

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. The New Encyclopædia Britannica, Micropædia, Vol:6,, 15th edition, 2003. p.740
  2. 2,0 2,1 Britannica, Micropædia, 15th edition, p.740

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]