Kanatu de Kazán

Coordenaes: 55°47′N 49°09′E / 55.78°N 49.15°E / 55.78; 49.15
De Wikipedia
Kanatu de Kazán
(de 1438 a 1552)
estáu desapaecíu
Alministración
Capital Kazán
İske Qazan museum-preserve (en) Traducir
Forma de gobiernu kanatu
Monarquía
Llingües oficiales Turki (en) Traducir
tártaro antiguo (es) Traducir
khorezmiano (es) Traducir
Idioma chagatai
Tártaru
Relixón oficial islam
Xeografía
Coordenaes 55°47′N 49°09′E / 55.78°N 49.15°E / 55.78; 49.15
Superficie 75000 km²
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata
Mapa del kanato de Kazán en 1540.

El Kanato de Kazán (en tártaru: Qazan xanlığı; en rusu: Казанское ханство) (1438-1552) foi un estáu tártaru asitiáu nel territoriu de l'antigua Bulgaria del Volga con capital en Kazán. Entendía les actuales repúbliques ruses de Tatarstan, Mari El, Chuvasia, Mordovia, y parte de les d'Udmurtia y Baskortostán.

Foi fundáu pol kan Ulugh Muhammad en 1437 o 38 como la Horda d'Oru, qu'acabaría desintegrada. Una teoría alternativa suxure que, a finales del sieglu XIV o principios del XV, los antiguos territorios de Bulgaria del Volga (Kazán Ulús o Ducáu de Kazán dientro de la Horda d'Oru) consiguieron esfrutar d'una relativa independencia. El principáu yera autónomu y yera gobernáu por una dinastía búlgara. Ulugh Muhammad usurpó'l tronu con ayuda de la nobleza local. Hai signos de que la tresferencia de poder remató sol mandatu del fíu de Mohammed, Mahmud, en 1445.

Kanes de Kazán[editar | editar la fonte]

Los gobernantes del kanato de Kazán fueron (la llista nun ta completa):

  • ? — Ghiasetdín de Kazán - como gobernante de Ghiasetdín Ulús (distritu), non del kanato;
  • 1438-1446Ulugh Muhammad (Olug Moxammat, Ulug Mohammad, Oluğ Möxämmät, Ulu Mukhamed);
  • 1446-1466Maxmud (Mäxmüd, Mahmudek, Mahmud, Makhmud);
  • 1466-1467Xalil (Xälil, Khalil ibn Mahmud);
  • 1467-1479Ibrahim (İbrahim);
  • 1479-85Ilham (İlham, Ğäli, Ghali, Ali) (1ª vegada);
  • 1485-86Moxammat Amin (Möxämmät Ämin, Möxämmädämin, Muhammad Amin) (1ª vegada);
  • 1486-87 — Ilham (2ª vegada);
  • 1487-96 — Moxammat Amin (2ª vegada);
  • 1496-97Mamuq (Mamıq, Mameq, Mamuk);
  • 1497-1502Ghabdellatif (Ğäbdellatíf, Abd Al-----Latyf, Abdul Latyf) ;
  • 1502-18 — Moxammat Amin (3ª vegada); Remata la dinastía d'Olug Moxammat.
  • 1518-21 — Shahgali (Şahğäli, Shah Ali) (1ª vegada);
  • 1521-25 — Sahib Giray (Säxibgäräy, Sakhib-Girey);
  • 1525-32 — Safa Giray (Safagäräy, Safa-Girey) (1ª vegada);
  • 1532-35 — Cangali (Canğäli, Jan Ali, Can Ali);
  • 1535-46— Safa Giray (2ª vegada);
  • 1546 — Shahgali (2ª vegada);
  • 1546-49 — Safa Giray (3ª vegada);
  • 1549-51 — Utamesh (Utamesh Giray, Ütämeşgäräy, Ötemiş, Otemish, Utyamysh) Soyembika (Söyembikä) como gobernante y rexente;
  • 1551-52 — Shahgali (3ª vegada);
  • 1552 — Yadegar Moxammad (Yadegär Möxämmät, Yadigar Muhammad, Yadygar);


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]