Junts per Catalunya (coalición)

De Wikipedia
Junts per Catalunya (coalición)
Acrónimu JUNTSxCAT
Fundación 13 de payares de 2017
Disolución 21 d'avientu de 2020
Sede Barcelona
Estáu  España
Ideoloxía política independentismu catalán, republicanismu, Europeísmu[1], sociolliberalismu y lliberalismu
Páxina web juntspercatalunya.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Junts per Catalunya (Xuntos por Cataluña n'asturianu) ye una coalición eleutoral española d'orixe catalán que ñaz en payares de 2017. Anguaño ye'l partíu que tien la presidencia de la Generalitat de Catalunya y que gobierna xunto con Esquerra Republicana de Catalunya.

Historia[editar | editar la fonte]

Junts per Catalunya ye una coalición eleutoral rexistrada por Converxencia Democrática de Cataluña[2] y el Partíu Demócrata Européu Catalán,[3] pero integrada tamién por persones independentes, con motivu de les Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017. Dempués de la Declaración d'Independencia de Cataluña del Parlament de Catalunya y la posterior activación del 'Artículu 155 de la Constitución española de 1978, Mariano Rajoy va convocar eleiciones autonómiques al Parllamentu.[4] Puigdemont s'exiliara en Bélxica y dellos conseyeros del Gobiernu de Cataluña taben en prisión preventiva acusaos de sedición y rebelión. Nesti escenariu, dellos dirixentes del Partíu Demócrata (Partit Demòcrata) -Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí-,[5] tuvieron con Puigdemont en Bruxeles, onde esti va accedir finalmente a ser candidatu, cola condición que fore una llista que superase les sigles nacionalistes y que tuviere independientes.[4] Nun principiu Puigdemont propunxo presentase como cabezaleru d'una agrupación d'eleutores.

La creación de la formación, l'afitamientu y l'ésitu parllamentariu amás de la introducción de persones con nueves ideoloxíes, provocó baxes del PDeCAT y tamién distanciamientos ente los principales llíderes y exllíderes políticos del PDeCAT y la formación de Junts per Catalunya.

Candidatures[editar | editar la fonte]

La llista foi presentada por Puigdemont dende Bruxeles ya incorporó personalidaes del partíu, asina como dellos independientes como por exemplu la filóloga Laura Borràs, la historiadora Aurora Madaula, l'escritor Jaume Cabré, el sociólogu Salvador Cardús, la dibuxante Pilarin Bayés, l'actor Joan Lluís Bozzo, el cocineru Fermí Puig, l'historiador Josep Maria Solé y Sabaté y la exnedadora y exresponsable de la seleición española de natación sincronizada Anna Tarrés, ente otres.[6]

Destaca'l papel del presidente d'ANC, Jordi Sànchez, que foi segundu nes llista por Barcelona, dempués d'arrenunciar a tal cargu.[7] Ello ye qu'hasta cinco miembros del secretariáu nacional del ANC abandonaron el cargu pa incorporase a les llistes d'esta candidatura (Francesca Ferreres, Alícia Casals, Assumpció Castellví y Pere Grau).[8]

Campaña eleutoral[editar | editar la fonte]

Elsa Artadi foi cabeza de campaña y Eduard Pujol el voceru. Dientro l'equipu tamién taba Jaume Clotet, el direutor de comunicación del Gobiernu, l'alcalde de Valls Albert Batet, el cabu de gabinete de Puigdemont Josep Ris y el publicista Ramon Piqué.[9]

Resultancies[editar | editar la fonte]

Contra tou pronósticu, Junts per Catalunya llogró 34 diputaos (les encuestes daben de primeres 13 y enantes de les eleiciones 25-27) polo tanto la resultancia sorprendió y quedó per delantre d'ERC (32 diputaos) y la CUP (4 diputaos). Ente los trés grupos sumaron 70 diputaos, dos percima de la mayoría absoluta.[10][11][12] La llista superó por 12.000 votos y dos escaños a ERC, convirtiéndose nel partíu independentista mayoritariu nel Parllamentu de Cataluña.[13]

Quedaron 2 escaños por detrás de Ciutadans que foi'l partíu ganador nestes eleiciones.

Resultaos eleutorales[14][15][editar | editar la fonte]

Eleiciones al Parllamentu de Cataluña[16][editar | editar la fonte]

Añu Votos Porcentaxe Escaños
2017 948.233 21,66
34/135

Eleiciones a les Cortes Xenerales[editar | editar la fonte]

Congresu de los Diputaos
Añu Votos Porcentaxe Escaños
2019 (abril) 497.638 1,91%
7/350
2019 (Payares) 527.375 2,19%
8/350

Senáu d'España[editar | editar la fonte]

Congresu de los Diputaos
Añu Votos Porcentaxe Escaños
2019 (abril) 2
2019 (Payares) 3

Eleiciones al Parllamentu Européu[editar | editar la fonte]

Añu Votos Porcentaxe Escaños
2019 1.025.411 4,58%
2/54

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]