Judith Leiber

De Wikipedia
Judith Leiber
Vida
Nacimientu Budapest11 de xineru de 1921[1]
Nacionalidá Bandera d'Hungría Hungría
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna húngaru
Muerte Springs[2]28 d'abril de 2018 (97 años)
Familia
Casada con Gerson Leiber (es) Traducir (1946 – )
Estudios
Estudios King's College de Londres (es) Traducir
(1938 - 1939)
Llingües falaes húngaru
inglés
Oficiu diseñadora de moda
Creencies
Relixón xudaísmu
judithleiber.com
Cambiar los datos en Wikidata

Judith Leiber (nacida como Judith Peto; 11 de xineru de 1921Budapest – 28 d'abril de 2018Springs)[3] foi una diseñadora de moda y empresaria d'Estaos Xuníos d'orixe húngaru.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació como Judith Peto en 1921 y fía de Helene, una ama de casa d'orixe vienés, y Emil, un bróker de mercancíes. Tamién tenía una hermana llamada Eva.[4] Leiber foi unviada al King's College de Londres en 1938 pola so familia pa estudiar química pa la industria de cosméticos, na parte por cuenta que'l so padre pensó qu'ella taría más segura en Londres nel casu d'una guerra.[5]

Tornó a Hungría antes del entamu de la Segunda Guerra Mundial, onde gracies a conexones familiares, llogró una pasantía nuna compañía de fábrica de carteres pa dames, onde aprendió a cortar y moldiar cueru, ellaborar patrones, enmarcar y coser bolses de mano.[5] Aportó a la primer muyer graduada de maestra en marroquinería y la primer muyer en xunise al gremiu húngaru de fabricantes de bolses de mano en Budapest.[6]

Evitó la persecución nazi cuando ella y la so familia salvar del Holocaustu na Segunda Guerra Mundial al camudase a una casa separada pa ciudadanos suizos, cuando'l so padre, un xudíu austrohúngaru, foi capaz de llograr un schutzpass suizu, un documentu que da al portador pasu seguru hasta territoriu helvéticu. Esti pase atópase a la vista nel Muséu d'Holocaustu en Washington D. C. Naquel pisu onde Leiber sobrevivió la guerra, vivieron 26 persones.

N'avientu de 1944, aquellos que vivíen nel apartamentu fueron llevaos a unu de los gueto alministraos polos nazis húngaros. Dempués de la lliberación d'Hungría pol Exércitu Coloráu, la familia de Leiber camudar a un suétanu con 60 otres persones.[5] En 1946, casóse con Gerson Gus Lieber, un sarxentu nel Exércitu d'Estaos Xuníos que sirvía n'Europa Oriental, y a quien conoció mientres ella manufacturaba bolses de mano pa les secretaries de la llegación americana en Budapest, y camudáronse a Nueva York en 1947. El so home ye un pintor espresionista astractu, miembru de l'Academia Nacional de Diseñu, con dalgunos de los sos trabayos exhibíos nel Muséu de Filadelfia d'Arte, el Muséu Smithsonian, el Muséu d'Israel en Xerusalén, y otres instituciones.[6]

Carrera de moda[editar | editar la fonte]

Dempués de trabayar como diseñadora de bolses de mano pa otres compañíes, Leiber fundó'l so propiu negociu en 1963.

Leiber ye famosa poles sos minaudières de brillantes, bolses de fiesta ellaboraes sobre d'un armazón de metal de cutiu encuallada con cristales de Swarovski, platiada con plata o oru y con delles formes, como gochos ñácaros, cachos de sandía, cupcakes, pavos reales, pingüinos, y culiebres.[6] Vendíes en boutiques esclusives alredor del mundu, los sos monederos pueden costar hasta dellos miles de dólares y convirtiéronse nun símbolu de estatus pa munches muyeres, incluyendo delles primeres dames d'Estaos Xuníos, a les cualos dar como presente, dende Mamie Eisenhower hasta Barbara Bush y Hillary Clinton.[7] Los animales son una tema recurrente nos sos diseños, y de cutiu los monederos más caros de la coleición, que suelen ser delles minaudières con formes animales, aportaron a vendíes percima de 7000 dólares. Convirtiéronse nun símbolu de moda, siendo colecionadas por muyeres riques. Bernice Norman, una dealer d'arte en Nueva Orleans, tien unes 300 de les bolses de mano de Leiber.[6]

En 1994, recibió un Premiu a la Trayeutoria per parte del Conseyu de Diseñadores de Moda d'Estaos Xuníos. Los exemplos clásicos del so trabayu pueden ser atopaos nes coleiciones permanentes del Smithsonian en Washington D. C., el Muséu Metropolitanu d'Arte en Nueva York, y nel Muséu de Victoria y Alberto en Londres. El Muséu d'Arte Taubman en Roanoke, Virxinia, tuvo una galería con muestres del so trabayu dende 2008. Leiber retirar en 1998. En setiembre de 2008, taba valorada como la marca de bolses pa muyeres de luxu, d'alcuerdu al Institutu del Luxu.[8] En 2010, Leiber recibió un Premiu a la Muyer Visionaria[9] per parte del Moore College of Design and Art.

Apocayá, Leiber empezó a recomprar los sos monederos pa tene-yos toos exhibíos nun muséu, el Muséu Leiber, alcontráu en Long Island, que ta siendo preparando y comisariando.[7]

Nos medios de comunicación[editar | editar la fonte]

Una minaudière en forma de cupcake Judith Leiber apaeció nel llargumetraxe Sex and the City.[10]

Una biografía de Leiber y el so home, l'artista modernista Gerson Leiber, foi publicada en 2010. Titulada Non Mere Bagatelles, foi escrita por Jeffrey Sussman,[11] quien amás escribió'l catáologo de les esposiciones del Muséu Leiber.

Tiendes[editar | editar la fonte]

Les boutiques Judith Leiber son esclusives, al atopase solu cuatro nel mundu. Tán alcontraes en Nueva Delhi, Xakarta, Singapur y Kuala Lumpur. Aun así, dellos artículos de la so coleición atópense disponibles en tiendes de moda d'altu nivel como Neiman Marcus, Harvey Nichols, Lane Crawford, Holt Renfrew y Harrods.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.degruyter.com/view/AKL/_3f8027bb-deaf-4219-9760-ff8782d67723. Apaez como: Judith Leiber.
  2. URL de la referencia: http://easthamptonstar.com/News/2018429/Famed-Evening-Bag-Designer-Judith-Leiber-and-Artist-Husband-Die-Hours-Apart.
  3. Famed Evening Bag Designer Judith Leiber and Artist Husband Die Hours Apart
  4. (n'inglés) Legendary Handbag Designer Discusses Life, Love and First Ladies. Jewish Exponent. 24 d'abril de 2013. http://www.jewishexponent.com/legendary-handbag-designer-discusses-life-love-and-first-ladies. Consultáu'l 10 de xineru de 2018. 
  5. 5,0 5,1 5,2 (n'inglés) How Judith Leiber Survived the Holocaust to Become a Celebrity Handbag Icon. Harper's BAZAAR. 24 d'agostu de 2016. http://www.harpersbazaar.com/culture/features/a17293/judith-leiber-from-holocaust-to-handbag-icon/. Consultáu'l 10 de xineru de 2018. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Judith Leiber» (inglés). Consultáu'l 10 de xineru de 2018.
  7. 7,0 7,1 Lagnado, Lucette (13 de setiembre de 2010) (n'inglés). Purse Pursuit: Designer Embarks on a Shopping Spree to Bag Her Own Bags. Wall Street Journal. ISSN 0099-9660. http://www.wsj.com/articles/SB10001424052748703431604575467593265916322. Consultáu'l 10 de xineru de 2018. 
  8. Judith Leiber Haute Couture Fashion Label Named Best Luxury Designer Bag Brand
  9. «Visionary Woman Awards» (inglés). Consultáu'l 10 de xineru de 2018.
  10. «Judith Leiber vs. SATC» (inglés). Consultáu'l 10 de xineru de 2018.
  11. «Biography Of Judith & Gerson Leiber» (inglés). Consultáu'l 10 de xineru de 2018.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]