Saltar al conteníu

Juan Prim y Prats

De Wikipedia
(Redirixío dende Juan Prim)
Juan Prim y Prats
Presidente'l Conseyu de Ministros

18 xunu 1869 - 27 avientu 1870
Francisco Serrano - Juan Bautista Topete
Member of the Congress during Sexenio Democrático (en) Traducir

16 febreru 1869 - 30 avientu 1870
Distritu: Madrid
Ministru de la Guerra

8 ochobre 1868 - 27 avientu 1870
Rafael Mayalde - Juan Bautista Topete
embaxador d'España en Méxicu

xineru 1862 - abril 1862
Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez-Calderón
member of the Cortes during the reign of Isabel II (en) Traducir

26 payares 1854 - 2 setiembre 1856
Distritu: Barcelona
member of the Cortes during the reign of Isabel II (en) Traducir

6 payares 1851 - 10 avientu 1853
Jacinto Félix Domenech Sastre (en) Traducir
Distritu: Barcelona
member of the Cortes during the reign of Isabel II (en) Traducir

7 payares 1850 - 7 abril 1851
Distritu: Q63247018 Traducir
gobernador de Puertu Ricu

15 avientu 1847 - 5 setiembre 1848
Rafael Arístegui y Vélez - Juan González de la Pezuela y Ceballos (en) Traducir
member of the Cortes during the reign of Isabel II (en) Traducir

24 marzu 1841 - 26 mayu 1843
Distritu: Tarragona
Vida
Nacimientu Reus[1], 6 d'avientu de 1814[2]
Nacionalidá España
Muerte Madrid[3], 30 d'avientu de 1870[1] (56 años)
Sepultura Reus Cemetery (en) Traducir
Causa de la muerte mancada por arma de fueu
Familia
Casáu con Francisca de Agüero y González (1856 – 1870)[4]
Estudios
Estudios Universidá de Cervera
Llingües falaes catalán
castellanu[5]
Alumnu de Alexandre Garcia
Oficiu
Oficiu militar, oficial, políticu, soldáu
Llugares de trabayu Madrid
Premios
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu de Tierra d'España
Graduación xeneral
Lluchó en Battle of Castillejos (en) Traducir
Primer Guerra Carlista
Primer Guerra de Marruecos
Battle of Monte Negrón (en) Traducir
Battle of Tétouan (en) Traducir
Llealtá Imperiu Español
Creencies
Partíu políticu Partíu Progresista
Cambiar los datos en Wikidata
Juan Prim
Retratu de Prim
Monumentu al Xeneral Prim en Reus

Juan Prim y Prats (catalán: Joan Prim i Prats; 6 d'avientu de 1814, Reus  30 d'avientu de 1870, Madrid) foi presidente del Conseyu de Ministros dende l'añu 1869. So güelu exerció de notariu y el pá, Pablo Prim Estapé, yera teniente coronel, heredando la Notaría al retirase del so cargu militar. So madre yera Teresa Prats Vilanova.

Anicios familiares

[editar | editar la fonte]

La so neñez y mocedá pasóles na ciudá de Reus, y viéronse influyíes pol fuerte carácter de so padre y la so segunda profesión de militar, que combatió a les partíes carlistes en tierres catalanes.

Guerres carlistes

[editar | editar la fonte]

Con sólo diecinueve años, el xoven Juan Prim allistóse como voluntariu nel primer batallón isabelín de Cataluña, al mandu del capitán xeneral de Cataluña Manuel de Llauder y de Camins, entrando en combate el 7 d'agostu de 1834.

Prim nun tenía dala preparación militar nin procedía de la nobleza, polo que los sos entamos na milicia foron dende la base. Como simple combatiente, dende'l primer encuentru colos carlistes, demuestra una intrepidez y valor que lu lleven al enfrentamientu cuerpu a cuerpu col enemigu, entamando a crease una fama merecida al abatir a varios xefes de partíes. Pocos meses depués cambiará'l so papel, al ser promovíu a oficial, momentu a partir del que, arriendes de siguir dando muestres de valor personal, conviértese en conductor d'homes a los qu'arrastra al combate.

D'esta forma, Prim foi ascendíu a teniente el 2 d'agostu de 1835, poles victories algamaes sobre partíes carlistes, demientres la llamada Guerra de los siete años. Al frente d'una compañía tomó Vilamajor del Vallés, llocalidá defendida por fuercies carlistes superiores y onde resultó firíu.

Nueves aiciones victorioses ficiéronlu algamar el rangu de capitán. La toma de San Miguel de Serradell, onde prindó personalmente la bandera del cuartu batallón carlista de Cataluña, fizo que se-y concediera la Cruz Lloreada de San Fernando de primer clase. Seguidamente asaltó Solsona y llogró saquiar personalmente'l fuerte abriendo les puertes, aición pola que la que lu ascendieron a comandante.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 116290498. Data de consulta: 14 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Juan-Prim. Apaez como: Juan Prim. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 24 xunu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Afirmao en: Journal STORage. Identificador JSTOR d'artículu: 25134397. Páxina: 559.
  5. Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 121806614. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  6. URL de la referencia: https://books.google.es/books?id=tqhGAQAAMAAJ&dq=juan%20prim%20caballero%20gran%20cruz&hl=es&pg=PA35#v=onepage&q&f=false. Páxina: 35.
  7. URL de la referencia: https://books.google.es/books?id=tqhGAQAAMAAJ&dq=juan%20prim%20caballero%20gran%20cruz&hl=es&pg=PA37#v=onepage&q&f=false. Páxina: 36-37.
  8. URL de la referencia: https://books.google.es/books?id=tqhGAQAAMAAJ&dq=juan%20prim%20caballero%20gran%20cruz&hl=es&pg=PA39#v=onepage&q&f=false. Páxina: 38.
  9. URL de la referencia: https://books.google.es/books?id=tqhGAQAAMAAJ&dq=juan%20prim%20caballero%20gran%20cruz&hl=es&pg=PA39#v=onepage&q&f=false. Páxina: 39.
  10. URL de la referencia: https://books.google.es/books?redir_esc=y&hl=es&id=iFiU5GFBE7MC. Data de consulta: 23 agostu 2020. Páxina: 393.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]