Joan Higginbotham

De Wikipedia
Joan Higginbotham
Vida
Nacimientu Chicago3 d'agostu de 1964 (59 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Grupu étnicu afroamericanu d'Estaos Xuníos
Estudios
Estudios Florida Institute of Technology (en) Traducir
Whitney M. Young Magnet High School (es) Traducir
Universidad del Sur de Illinois Carbondale (es) Traducir
Premio Women in Space Science (es) Traducir
Oficiu astronautainxeniera
Emplegadores NASA
Premios
Astronauta
Misiones STS-116 (es) Traducir
Insinies de misión enllaz=
Tiempu nel espaciu 18 525 minutos
Cambiar los datos en Wikidata

Joan Elizabeth Higginbotham (3 d'agostu de 1964Chicago) ye una astronauta ya inxeniera estauxunidense. Voló a bordu del Discovery na misión STS-116 como especialista de misión. Ye la tercer muyer afroamericana en dir al espaciu, dempués de Mae Jemison y Stephanie Wilson.

Biografía[editar | editar la fonte]

Joan Y. Higginbotham nació en Chicago, Illinois, y graduóse na Whitney Young Magnet High School en 1982. Realizó un Bachelor of Science pola Universidá del Sur d'Illinois Carbondale en 1987, una maestría en ciencies alministratives en 1992 y otra maestría en sistemes Espaciales en 1996, dambes del Institutu Teunolóxicu de Florida.[1]

Forma parte de les organizaciones Delta Sigma Theta, Sorority, Gulf Coast Apollo Chapter, l'Asociación d'Esploradores Espaciales (GARRA), y ye miembra de la xunta de Sickle Cell Association del Texas.[1]

Carrera na NASA[editar | editar la fonte]

Insinia de la misión STS-116
Joan Y. Higginbotham (primer planu) y Sunita Williams faen referencia a una llista de verificación de procedimientos mientres trabayen nel llaboratoriu del Destiny de la Estación Espacial Internacional mientres el día cuatro del vuelu de STS-116

Higginbotham empezó la so carrera en 1987, nel Centru espacial John F. Kennedy, en Florida, como inxeniera llétrica de carga na División de Sistemes Llétricos y Telecomunicaciones. En seis meses convertir na líder de los esperimentos Orbiter (OBSS) nel tresbordador espacial Columbia. Trabayó na reconfiguración de la badea de carga útil del Shuttle pa toles sos misiones y llevó a cabu pruebes de compatibilidá llétrica pa toles cargues útiles que volaben a bordu del Shuttle.[1]

La direición del Kennedy Space Center Home (KSC) tamién-y encargó delles xeres especiales onde se desempeñó como asistente del personal executivo del direutor d'operaciones y xestión de tresbordadores, dirixó un equipu d'inxenieros pa realizar analises críticos del fluxu del tresbordador espacial en sofitu d'una ferramienta de modelu de simulación , y trabayó nuna pantalla interactiva que detalla los procedimientos de procesamientu del Tresbordador Espacial en Spaceport USA (Centru de Visitantes del Centru Espacial Kennedy).[1][2]

Desempeñóse como inxeniera del proyeutu orbital de respaldu pal tresbordador espacial Atlantis, onde participó na integración de la estación d'acoplamientu orbital (ODS) nel tresbordador espacial, utilizáu mientres les misiones d'acoplamientu del Shuttle y l'estación espacial Mir. Dos años más tarde, foi promovida a dirixir los proyeutos de orbita pal tresbordador espacial Columbia. Ocupó'l puestu de líder téunica n'inxeniería del gobiernu na sala de tiru, onde sofitó y alministró la integración de pruebes de vehículos y solución de problemes. Participó viviegamente en 53 llanzamientos de tresbordadores espaciales mientres el so mandatu de 9 años nel Centru espacial John F. Kennedy.[1][2]

N'abril de 1996 foi escoyida pola NASA como candidata a astronauta y pasó a tar nel Centru Espacial Johnson n'agostu de 1996. De magar, asignáronse-y deberes téunicos na Subdivisión de Carga Útil y Habitabilidad, el Shuttle Avionics Integration Laboratory (SAIL), la Subdireición de Sofitu d'Operaciones (Ops) del Centru Espacial Kennedy (KSC), onde probó dellos módulos de la Estación Espacial Internacional tocantes a operabilidad, compatibilidá y funcionalidad antes del llanzamientu, la subcomisión del comunicador de cápsules (CAPCOM) de la oficina d'astronautes, na puesta en marcha y sofitu de numberoses misiones d'estaciones espaciales y misiones de tresbordadores espaciales pa la Estación Espacial Internacional.[1][2]

La so primer misión foi la STS-116, cola que rexistró más de 308 hores nel espaciu, onde la so xera principal yera operar el Sistema de Mobile Servicing System (SSRMS). Tamién foi asignada a la misión STS-126, que'l so llanzamientu taba previstu pa setiembre de 2008, pero en payares de 2007 retirar de la NASA pa siguir la so carrera nel sector priváu.[1][3][2]

STS-116[editar | editar la fonte]

La misión STS-116, del 9 al 22 d'avientu de 2006, partió con una tripulación de siete miembros. Nesta misión de 12 díes prosiguir cola construcción del puestu d'avanzada ISS al amestar el segmentu d'armadura espaciadora P5 mientres la primera de cuatro caminata espaciales. Les siguientes dos caminaes espaciales reconectaron el sistema d'enerxía de la estación, preparar pa sofitar la adición de módulos de ciencia europeos y xaponeses polos futuros equipos de tresporte. La cuarta caminada espacial amestar pa dexar la tripulación coaxial y retraer un panel solar obstinado pa doblar con forma d'acordión na so caxa. el Discovery apurrió un nuevu miembru de la tripulación y más de dos tonelaes d'equipos y suministros a la estación. Casi dos tonelaes d'artículos que yá non se precisaben na estación tornaron a la tierra col tresbordador d'esta misión. La duración de la misión foi de 12 díes, 20 hores y 45 minutos.[1][2][4][5]

Premios y honores[editar | editar la fonte]

  • Adler Planetarium Women in Space Science Award en 2007.[6]
  • Medaya de serviciu escepcional de la NASA.[7]
  • Premiu grupal por llogros rellacionaos col vuelu de STS-26 (el primer vuelu de tresbordador dempués del desastre del Challenger).[1]
  • Mención de méritu pol serviciu a les misiones del Departamentu de Defensa.[1]
  • Premiu Black Rose (2007) dau pola League of Black Women pola so contribución a la igualdá de xéneru.[7]
  • Doctor honoris causa d'Humanidaes (2017) dau pola Universidá de Nueva Orleans.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Astronaut Bio: Joan Higginbotham (11/2007)» (27 de febreru de 2017). Archiváu dende l'orixinal, el 27 de febreru de 2017. Consultáu'l 10 de febreru de 2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 KSC, Cheryl L. Mansfield,. «NASA - Her Time for Discovery» (inglés). Consultáu'l 10 de febreru de 2018.
  3. (n'inglés) Joan Higginbotham – Astronaut out of the blue. Evolution Online. http://evolution.skf.com/joan-higginbotham-astronaut-out-of-the-blue-2/. Consultáu'l 10 de febreru de 2018. 
  4. Heiney, KSC, Anna. «NASA - STS-116 Delivers Permanent Power» (inglés). Consultáu'l 10 de febreru de 2018.
  5. «NASA - STS-116» (inglés). Consultáu'l 10 de febreru de 2018.
  6. (n'inglés) Women in Space Science | Adler Planetarium. Adler Planetarium. https://www.adlerplanetarium.org/join-give/fundraising-events/women-in-space-science/. Consultáu'l 10 de febreru de 2018. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «[http://uno.edu/campus-news/2017/Former-NASA-Astronaut-Joan-Higginbotham-to-Speak-at-the-University-of-New-Orleans-Fall-Commencement.aspx Former NASA Astronaut Joan Higginbotham to Speak at the University of New Orleans Fall Commencement | University of New Orleans]». Consultáu'l 10 de febreru de 2018.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]