Saltar al conteníu

Joan-Enric Vives

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
(Redirixío dende Joan Enric Vives Sicília)
Joan-Enric Vives
Catholic archbishop (en) Traducir

19 marzu 2010 -
62. Episcopal Co-Prince (en) Traducir

12 mayu 2003 - 31 mayu 2025
Joan Martí i Alanis (en) Traducir - Josep-Lluís Serrano Pentinat
Roman Catholic Bishop of Urgell (en) Traducir

12 mayu 2003 - 31 mayu 2025
Joan Martí i Alanis (en) Traducir - Josep-Lluís Serrano Pentinat
Diócesis: Diócesis d'Urgell
Auxiliary bishop of Barcelona (en) Traducir

9 xunu 1993 - 25 xunu 2001
Diócesis: Roman Catholic Archdiocese of Barcelona (en) Traducir
titular bishop of Nona (en) Traducir

9 xunu 1993 - 25 xunu 2001
Agustín García-Gasco Vicente (en) Traducir - Socrates B. Villegas (en) Traducir
Diócesis: Titular See of Nona (en) Traducir
64. Q105639870 Traducir

1991 - 1997
Ramon Prat i Pallarés (en) Traducir - Ramon Corts i Blay
Vida
Nacimientu Barcelona, 24 de xunetu de 1949[1] (76 años)
Nacionalidá España [2]
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Llingües falaes catalán
castellanu
Oficiu
Oficiu profesor, presbíteru católicu romanu, obispu católicu
Emplegadores Universidá de Barcelona
Premios
Creencies
Relixón Ilesia Católica[4]
bisbaturgell.org
Cambiar los datos en Wikidata

Joan-Enric Vives i Sicília[5] (Barcelona, 24 de xunetu de 1949) ye un arzobispu español y l'actual obispu d'Urgel y copríncipe d'Andorra.

Biografía

[editar | editar la fonte]

Nació en Barcelona'l 24 de xunetu de 1949. Ye llicenciáu en Teoloxía pola Facultá de Teoloxía de Barcelona (1976) y llicenciáu en Filosofía y Ciencies de la Educación, seición filosofía, pola Universidá de Barcelona (1982). Realizó los cursos de doctoráu en Filosofía na Universidá de Barcelona (1990-1993).

Sacerdote

[editar | editar la fonte]

Ordenáu sacerdote'l 24 de setiembre de 1974, quedando incardinado na Archidiócesis de Barcelona. El so ministeriu sacerdotal empecipiar como coaxutor y párrocu en diverses parroquies de la diócesis. Párrocu de la ilesia del Sagrat Cor de Jesús, nel barriu barcelonés del Poblenou. Ellí fundó, xunto a otros nuevos miembros, el Centre d'Esplai Sagrat Cor, en 1975 (vixente na actualidá), asitiáu na cai Pere IV 398, baxos. Foi Secretariu del Conseyu Presbiteral de la Archidiócesis de Barcelona (1978-1989), miembru y secretariu del Colexu de Consultores (1985-1995); Secretariu del Conseyu Episcopal (1988-1990) y del Conseyu Asesor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).

Foi profesor d'Historia de la Filosofía na Facultá de Teoloxía de Cataluña (1983-1993) y de la Facultá Eclesiástica de Filosofía de la Universidá Ramon Llull (1988-1993), de la que foi Vicedecano de la Facultá de Filosofía (1989-1993) Tamién foi miembru del Patronatu de la Fundación Universidá Ramon Llull (1991-1994).

Obispu y arzobispu

[editar | editar la fonte]

El papa Xuan Pablo II nomó-y el 9 de xunu de 1993 Obispu titular de Nona y auxiliar de Barcelona. Foi consagráu obispu'l 5 de setiembre del mesmu añu.

Darréu, el 25 de xunu de 2001 nomáu obispu coadjuntor de Urgell y asumió'l cargu de titular de la Sede'l 12 de mayu de 2003 al ser aceptada l'arrenunciu por motivos d'edá presentáu por Mons. Joan Martí Alanis. El Papa Benitu XVI concedió-y el títulu d'arzobispu "ad personam" el 19 de marzu de 2010.

Na Conferencia Episcopal Española foi miembru de les Comisiones Episcopales d'Enseñanza y Catequesis (1993-2002) y Pastoral Social (2002-2005). Mientres el trieniu 2005-2008 foi Presidente de la Comisión Episcopal de Seminarios y Universidaes. Anguaño, y dende marzu de 2008, ye miembru del Conseyu d'Economía de la CEE y de la Comisión Episcopal de Medios de Comunicación Social. Dende l'añu 1997 ye'l Secretariu y Voceru de la Conferencia Episcopal Tarraconense y dende el 2001, Obispu responsable del Seminariu Mayor Interdiocesanu de Cataluña.

Posiciones polítiques

[editar | editar la fonte]

En delles ocasiones amosóse abiertamente adscritu al nacionalismu catalán[6] y partidariu tantu de la independencia de Cataluña como del usu del catalán na lliturxa católica.[7] En 2015 postular pa ser nomáu Arzobispu de Barcelona,[6] anque finalmente sería escoyíu Juan José Omella.

Distinciones honorífiques

[editar | editar la fonte]
  • Caballero Gran Cruz de la Orde de Cristu (República Portuguesa, 5 de marzu de 2010).

    Referencies

    [editar | editar la fonte]
    1. Catholic Hierarchy person ID: vivsic.
    2. «GCatholic.org» (inglés). Consultáu'l 31 mayu 2025.
    3. URL de la referencia: http://www.ordens.presidencia.pt/?idc=154.
    4. Afirmao en: Catholic-Hierarchy.org. Catholic Hierarchy person ID: vivsic. Data de consulta: 16 ochobre 2020. Llingua de la obra o nome: inglés.
    5. (en catalán) Concessió a Mons. J. Y. Vives del títol d'Arquebisbe, Obispáu de Urgell.
    6. 1 2 «batalla-catolica-de-barcelona-3091.php La 'batalla' católica de Barcelona». eltriangle.eu (19 d'avientu de 2014).
    7. «L'obispu de Urgell perfilar p'asoceder a Sistach en Barcelona». ABC.es (28 d'abril de 2015).
    Predecesor:
    Agustín García-Gasco

    Obispu titular de Nona
    1993-2001
    Socesor:
    Sócrates Bonaventura Villegas
    Predecesor:
    Joan Martí i Alanis

    Obispu d'Urgel
    2003 - Actualidá
    Arzobispu ad personam dende 2010
    Socesor:
    Nel cargu

    Copríncipe d'Andorra
    Xunto a Jacques Chirac (2003-2007)
    Nicolas Sarkozy (2007-2012)
    François Hollande (2012-2017)
    Emmanuel Macron (2017-)