Jill Farrant

De Wikipedia
Jill Farrant
Vida
Nacimientu 1961 (62/63 años)
Nacionalidá Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Llingua materna inglés
Estudios
Estudios Universidad de KwaZulu-Natal (es) Traducir
(1r xineru 1986 - 1r xineru 1992) Philosophiæ doctor
Llingües falaes inglés
Oficiu citóloga, botánicainvestigadora
Emplegadores Universidá de Ciudá del Cabu
Universidá de Ciudá del Cabu  (1r xineru 2007 –
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Jill Farrant (1961) ye una profesora de bioloxía molecular y bioloxía celular na Universidá de Ciudá del Cabu, Sudáfrica. Ye especialista en plantes reviviscentes, esto ye, que vuelven al so estáu normal dempués d'un estáu de seca enllargáu al rehidratarlas.[1]

Investigación[editar | editar la fonte]

Farrant interesar en plantes que resucitaben cuando de neña vio una "planta muerta" devuelta a la vida dempués de llover. A los nueve años, en 1970, Farrant escribió nel so diariu: "La planta muerta nes roques taba viva pero pá nun me creería"

Investigó l'habilidá de ciertes especies de plantes capaces de sobrevivir ensin agua mientres llargos periodos de tiempu.[2] "Toles plantes -esplica- tienen xenes qu'activen la tolerancia a la desecación, pero la mayoría usen estos xenes solamente cuando fabriquen granes. Les plantes que resuciten pueden tamién activar o desactivar estos xenes nes sos fueyes y raigaños siempres que la seca apaeza."[3] L'oxetivu de la so busca ye atopar aplicaciones que dexen el desenvolvimientu de cultivos tolerantes a la seca p'alimentar poblaciones en climes grebos y secos,[4] especialmente n'África. La so investigación podría tener tamién aplicaciones melecinales. Cree nos cultivos que pueden sobrevivir llargos periodos de tiempu ensin agua van tresformar en temes más importantes asina'l cambéu climáticu (seca creciente) impacte na agricultura.[5]

Anguaño investiga'l potencial de tresformar Eragrostis tef, una yerba añal, nun cultivu. Les granes de Eragrostis tef son una fonte importante d'alimentu n'Etiopía.[6][7] Según Farrant, "de la mesma manera que los humanos cruciaron especies al traviés de los sieglos pa crear avena, maíz y trigu, asina tamién podemos llograr plantes tolerantes a la desecación, cultivos resistentes a la seca de la familia Eragrostis ensin tener que dir al traviés de los trexénicos."[6]

Trayeutoria[8][editar | editar la fonte]

  • Llicenciatura, MSc, y PhD na Universidá de KwaZulu-Natal, Durban, Sudáfrica.
  • Ganó'l Premiu NRF President pa investigadores que, sobre la base de potencial escepcional demostráu nel so trabayu doctoral, son posibles futuros líderes internacionales nel so campu.
  • Ganó la Medaya de Plata SAAB por Excelencia en Botánica.
  • Ye socia de la Royal Society of Southern Africa de la Universidá de Ciudá del Cabu y de Oppenheimer Memorial Trust Foundation.
  • En 2010 ganó'l Premiu del Departamentu de Ciencia y Teunoloxía por ser la científica más destacada.
  • Foi presidenta de l'Asociación sudafricana de Botánicos (2009–2010).

Premios[editar | editar la fonte]

  • 2010 Premiu Harry Oppenheimer Fellowship Award pola so investigación en plantes que resuciten.[9]
  • 2012 Premiu L'Oréal-UNESCO de Muyeres na Ciencia.[2][4]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Professor Jill M. Farrant». Molecular and Cell Biology. Archiváu dende l'orixinal, el 27 d'agostu de 2012. Consultáu'l 31 de mayu de 2012.
  2. 2,0 2,1 «UN and L'Oreal announce winners of women in science award». UN News Centre (8 de payares de 2011). Consultáu'l 31 de mayu de 2012.
  3. Bisseker, Claire (24 de payares de 2011). «Raising the dead». FM. Consultáu'l 1 de xunu de 2012.
  4. 4,0 4,1 «Who is Jill Farrant». Agora (29 de marzu de 2012). Consultáu'l 31 de mayu de 2012.
  5. «Jill Farrant wins major global award for her contribution to life sciences». The Earth is Round. Archiváu dende l'orixinal, el 1 de setiembre de 2012. Consultáu'l 1 de xunu de 2012.
  6. 6,0 6,1 «Resurrection plant could save us». Mail & Guardian (24 de xunu de 2010). Consultáu'l 1 de xunu de 2012.
  7. «Tapping into the secrets of plants». Mail & Guardian (5 de payares de 2010). Consultáu'l 1 de xunu de 2012.
  8. Davis, Rebecca (12 d'abril de 2012). Jill Farrant: The Resurrection Plant - and Woman. http://dailymaverick.co.za/article/2012-04-12-jill-farrant-the-resurrection-plant-and-woman. Consultáu'l 31 de mayu de 2012. 
  9. Blaine, Sue (31 de mayu de 2010). «'Resurrection plants' expert wins award». Business Day. Consultáu'l 31 de mayu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]