Jean-Louis Pierrot

De Wikipedia
Jean-Louis Pierrot
presidente d'Haití

Vida
Nacimientu Haití1761
Nacionalidá Bandera d'Haití Haití
Muerte Haití18 de febreru de 1857 (95/96 años)
Familia
Casáu con Cécile Fatiman
Fíos/es Célestina Pierrot
Oficiu políticu
Graduación xeneral
Cambiar los datos en Wikidata

Jean-Louis Pierrot (1761Haití – 18 de febreru de 1857Haití)[1] foi'l quintu presidente de Plantía:República d'Haití.

Pierrot foi escoyíu presidente del país pol Conseyu d'Estáu'l 16 d'abril de 1845, a otru día de la muerte de Philippe Guerrier. Resabiando de posibles combalechadures dientro del palaciu presidencial, na capital de Port-au-Prince, treslladó'l so gobiernu a la segunda ciudá del país, Cap-Haitien y Port-au-Prince perdió la so condición de capital. Proclamó la so intención de caltener la parte oriental de la isla que se remontara contra la ocupación d'Haití pa proclamar la independencia de la República Dominicana en febreru de 1844. El so gobiernu tuvo que faer frente a les incursiones que dende la República Dominicana acosaben a les tropes haitianes a lo llargo de la frontera y a los ataques per parte de barcos dominicanos nes mariñes d'Haití. Pierrot decidió empecipiar una campaña militar contra los dominicanos, a quien consideraba a cencielles como insurxentes. La población haitiana, sicasí, nun taba dispuesta a dir a la guerra colos sos vecinos, y nun taba dispuesta a sofitar les opiniones del Presidente, dando llugar a una corriente opositora al mesmu.

Amás, Pierrot nun yera del presto del exércitu al otorgar graos militares a los dirixentes de los llabradores del Departamentu Sur y a munchos de los sos siguidores. Pela so parte, los habitantes de los pueblos d'esti departamentu sentíense incómodos con al respective de los enclinos de Pierrot, que nomara al Xeneral Jean-Jacques Acaau, quien a finales de marzu de 1844 liderara un exércitu rebalbu conocíu como piquets na redoma de la ciudá de Les Cayes, nel suroeste, conformando la llamada "L’Armée Souffrante" (Armada del Sur) y poniendo fin a la presidencia de Charles Rivière-Hérard, como Comandante del arrondissement (o distritu) d'Anse-à-Veau, nel actual Departamentu de Nippes, antes Departamentu de Grand'Anse.

La población de Port-au-Prince y l'élite intelectual y militar, instalada na antigua capital, nun aceptó'l destín de la so ciudá. En produciéndose enfrentamientos internos, el 1 de marzu de 1846, el Xeneral Jean-Baptiste Riché foi proclamáu Presidente de la República en Port-au-Prince. El 24 de marzu Pierrot resignóse y retiróse a la so propiedá de Camp-Louise, onde finó'l 18 de febreru de 1857.[2]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Liste des Chefs d'États Haitiens, consultáu'l 19 de setiembre de 2010.
  2. Léger, Jacques Nicolas (1907). Haiti: Her History and Her Detractors. The Neale Publishing Company, páx. 197–98.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Philippe Guerrier
Presidente d'Haití
1845-1846
Socesor:
Jean-Baptiste Riché