Jasione laevis
Jasione laevis ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Campanulaceae | |
Subfamilia: | Campanuloideae | |
Xéneru: | Jasione | |
Especie: |
J. laevis Lam. 1779 | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Jasione laevis, comúnmente llamáu botón azul, ye una yerbácea de la familia de les campanulacees, orixinaria d'Europa.

Descripción
[editar | editar la fonte]Yerba perenne, densamente cespitosa, glabra o casi. Tarmos erectos o ascendentes, simples, ensin fueyes na parte cimera, d'hasta 20 cm de llargor.
Fueyes linear-oblongues o oblongo-llanceolaes, enteres o casi.
Les flores disponer en trupes cabezueles arreyaes a la fin de los tarmos; mota con 5 dientes subulaos; glabros; corola con 5 lóbulos lliniales soldaos na base de color azul; ovariu asitiáu per debaxo del restu de les pieces florales.
Frutu en cápsula que s'abrir en 2 curties cáscares apicales. Floria en primavera y branu.[1]
Distribución y hábitat
[editar | editar la fonte]En Bélxica, Francia, Alemaña, Albania, Bulgaria, Grecia, España, Italia, Rumanía y l'antigua Yugoslavia. Introducida en Finlandia.[2] Habita en praos, montes abiertos, xunto a caminos y ente roques.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Jasione laevis describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Fl. Franç. (Lamarck) 2: 3. 1779[3]
Sinonimia de la subespecie: Jasione laevis subsp. carpetana (Boiss. & Reut.) Rivas Mart., Publ. Inst. Biol. Aplicada 42: 122 (1967).
- Jasione carpetana Boiss. & Reut. in P.E.Boissier, Voi. Bot. Espagne 2: 745 (1845).
- Jasione perennis var. carpetana (Boiss. & Reut.) Willk. in M.Willkomm & J.M.C.Lange, Prodr. Fl. Hispan. 2: 284 (1868).
- Jasione perennis subsp. carpetana (Boiss. & Reut.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 487 (1879).
- Jasione perennis f. carpetana Schmeja, Beih. Bot. Centralbl. 48(2): 26 (1931), nom. illeg.
Sinonimia de la subespecie: Jasione laevis subsp. laevis.
- Jasione montana var. perennis L.f., Suppl. Pl.: 392 (1782).
- Jasione perennis (L.f.) Lam., Encycl. 3: 216 (1789).
- Jasione perennis var. Entemedia Coss., Notes Pl. Crit.: 121 (1851).
- Jasione perennis var. alpestris Willk., Flora 35: 198 (1852).
- Jasione perennis var. pygmaea Gren. & Godr., Fl. France 2: 399 (1853).
- Jasione pygmaea (Gren. & Godr.) Timb.-Lagr., Bull. Soc. Sci. Phys. Nat. Toulouse 6: 149 (1884).
- Ovilla perennis (L.f.) Bubani, Fl. Pyren. 2: 21 (1899).
- Jasione perennis f. megacarpaea Coustur. & Gand., Bull. Soc. Bot. France 60: 551 (1913).
- Jasione perennis proles pyrenaica Sennen, Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 15: 251 (1916).
- Jasione pyrenaica Sennen, Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 15: 251 (1916).
- Jasione perennis race pygmaea (Gren. & Godr.) Sennen, Bull. Soc. Bot. France 74: 387 (1927).
- Jasione perennis race pyrenaea Sennen, Bull. Soc. Bot. France 74: 387 (1927).
- Jasione tajae Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 28: 173 (1929 publ. 1930).
- Jasione perennis f. rosularis Schmeja, Beih. Bot. Centralbl. 48(2): 26 (1931).
- Jasione perennis var. gracilis Sennen, Butl. Inst. Catalana Hist. Nat. 32: 115 (1932).
- Jasione perennis susp. pyrenaea (Sennen) Sennen, Butl. Inst. Catalana Hist. Nat. 32: 115 (1932).[4]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les campanulacees
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Luceño Garcés, M. (1998). Flores de Gredos. Ávila:Caxa d'Ávila. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ Polunin, O. (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Jasione laevis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 de payares de 2012.
- ↑ «Jasione laevis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 5 de xineru de 2010.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Jasione laevis. |