Saltar al conteníu

Jane Goodall

De Wikipedia
Jane Goodall
Voz
Vida
Nacimientu Hampstead[1], 3 d'abril de 1934[2]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Muerte Los Angeles[3], 1 d'ochobre de 2025[4] (91 años)
Familia
Padre Mortimer Morris-Goodall
Madre Margaret Myfanwe Joseph
Casada con Hugo van Lawick (1964 – div. 1974)[5]
Derek Bryceson (1975 – m. 1980)[6]
Fíos/es
Estudios
Estudios Newnham College Grau n'Artes
Universidá de Cambridge Philosophiæ doctor : etoloxía
Direutor de tesis Saliou
Robert Hinde
Llingües falaes inglés[7]
Alumna de Robert Hinde
Oficiu
Oficiu activista, etóloga, primatóloga, profesora universitaria, antropóloga, bióloga, autobiógrafa, escritora
Llugares de trabayu Bournemouth y Gombe National Park (en) Traducir
Emplegadores Jane Goodall Institute (en) Traducir
Premios
Influyencies Louis Leakey
Miembru de Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Academia Europea de Ciencies y Artes
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Sociedá Filosófica Americana
World Future Council
Los Ánxeles de Leakey
IMDb nm0328762
janegoodall.org
Cambiar los datos en Wikidata

Valerie Jane Morris Goodall (3 d'abril de 1934, Hampstead  1 d'ochobre de 2025, Los Angeles) foi una naturalista, activista y primatóloga inglesa que dedicó y dedica la so vida al estudiu del comportamientu de los chimpancés n'África y a educar y promover estilos de vida más sostenibles en tol planeta.

Foi gallardoniada col Premiu Príncipe d'Asturies d'Investigación Científica y Téunica en 2003.[27] En febreru de 2013, l'APDDA (Asociación Parllamentaria en Defensa de los Animales) concedió-y el so primer Premiu Internacional con motivu de la so entregada vida al estudiu y comportamientu de los chimpancés n'África.[28]

Biografía

[editar | editar la fonte]

Nacida nel senu d'una familia modesta y d'escasos recursos, dende pequeña suañó siempre con viaxar a África, vivir ente animales y escribir llibros sobre ellos. Tres ver el comportamientu de los chimpancés salvaxes durante meses, un día afayó a un individuo introduciendu un palu (que previamente cortó y esfoyó) nun furacu d'un termiteru pa estrayer termites y poder comeles. Con esti afayamientu, les sos observaciones sobre la conducta instrumental de los chimpancés, los sos hábitos de caza, la so intelixencia y la so personalidá individual revolucionaron la bioloxía y la nuesa perceición sobre los mesmos.

Nel añu 1965 estableció'l centru d'investigación Gombe Stream a veres del llagu Tanganica, no qu'agora ye Tanzania. El mesmu añu doctoróse y les sos investigaciones prosiguieron per décades, y entá agora, 50 años dempués, continúen los estudios de campu sobre la comunidá de chimpancés salvaxes de Gombe.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «„Affenflüsterin“ macht weiter: „Ein fremder weißer Menschenaffe“: Jane Goodall ist 90» (alemán) (3 abril 2024). Consultáu'l 30 abril 2024.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 119004453. Data de consulta: 18 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.Keith Schneider (1r ochobre 2025). «Jane Goodall Dead: Eminent Chimpanzee Expert Was 91» (inglés). Consultáu'l 1r ochobre 2025.
  4. «Jane Goodall, renowned chimpanzee researcher and animal advocate, dies at 91». NBC News (1r ochobre 2025).
  5. Afirmao en: Who's Who. Who's Who UK ID: U17468. Data de consulta: 15 febreru 2021. Editorial: A & C Black. Llingua de la obra o nome: inglés británicu. ISSN: 0083-937X.
  6. 1 2 URL de la referencia: https://people.com/human-interest/dr-jane-goodall-opens-up-about-2-marriages/.
  7. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  8. «J. Paul Getty Wildlife Conservation Prize: Dr. Jane Goodall, Tanzania, for her pioneering research on chimpanzees in the wild and her efforts to focus public attention on conservation.». WWF International. Archiváu dende l'orixinal, el 17 marzu 2008.
  9. URL de la referencia: https://www.leopoldina.org/en/about-us/distinctions-of-the-academy/medals/mendel-medal/.
  10. URL de la referencia: http://www.iswg.org/awards/past-gold-medal-recipients.
  11. «Jane Goodall: 1990 Kyoto Prize Laureates». Consultáu'l 2 ochobre 2025.
  12. «Jane Goodall» (inglés). Consultáu'l 12 abril 2024.
  13. «Honorary Degree and President's Medal Recipients». Universidá de Miami. Consultáu'l 2 ochobre 2025.
  14. 1 2 Afirmao en: Who's Who. Who's Who UK ID: U17468. Editorial: A & C Black. Llingua de la obra o nome: inglés británicu. ISSN: 0083-937X.
  15. «Jane Goodall: 1996 William Procter Prize for Scientific Achievement». Sigma Xi. Consultáu'l 23 xunu 2019.
  16. «1997 Tyler Laureates» (inglés). Consultáu'l 12 abril 2024.
  17. «Huxley Memorial Medal and Lecture Prior Recipients». Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland. Consultáu'l 2 ochobre 2025.
  18. «Jane Goodall | The Franklin Institute» (inglés) (15 xineru 2014). Consultáu'l 12 abril 2024.
  19. «Scripps Nierenberg Prize Awarded to Renowned Primatologist Dr. Jane Goodall | Scripps Institution of Oceanography» (inglés) (6 abril 2004). Consultáu'l 12 abril 2024.
  20. Afirmao en: quirinale.it. Quirinale ID: 314517. Data de consulta: 8 payares 2025. Llingua de la obra o nome: italianu.
  21. «Accolades | Jane Goodall» (inglés). Consultáu'l 12 abril 2024.
  22. «The Prizewinner 2017: Dr. Jane Goodall». Expo '90 Foundation. Consultáu'l 2 ochobre 2025.
  23. «Jane Goodall: Facultad de Veterinaria». Universidá Complutense de Madrid. Consultáu'l 2 ochobre 2025.
  24. «Lintje voor Jane Goodall, die al 60 jaar strijdt voor apen en natuur» (neerlandés). Nederlandse Omroep Stichting (29 abril 2023). Consultáu'l 2 mayu 2023.
  25. «we must never give up: jane goodall tells york community». Universidá de York. Consultáu'l 2 ochobre 2025.
  26. «President Biden Announces Recipients of the Presidential Medal of Freedom» (inglés) (4 xineru 2025). Consultáu'l 5 xineru 2025.
  27. «Jane Goodall - Fundación Princesa de Asturias». Archiváu dende l'orixinal, el 2025-06-15. Consultáu'l 6 d'ochobre de 2025.
  28. Alicante Noticias. «Jane Goodall, premiu a toda una vida». Archiváu dende l'orixinal, el 2013-02-10. Consultáu'l 05/03/2013.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]