Saltar al conteníu

Islla Spratly

Islla Spratly
Situación
Tipu islla
Parte de Islles Spratly
Asitiáu en mar de la China Meridional
Coordenaes 8°38′N 111°55′E / 8.64°N 111.92°E / 8.64; 111.92
Islla Spratly alcuéntrase en Vietnam
Islla Spratly
Islla Spratly
Islla Spratly (Vietnam)
Datos
Superficie 0,365 km²
Cambiar los datos en Wikidata

 

La Islla Spratly (puramente felicidá) o la islla de Truong Sa (tagalu : Llagos; chinu : 岛 南威, pinyin: Dao Nanwei; vietnamita : Đảo Truong Sa) ye una islla nes Islles Spratly nel Mar de China Meridional. Con una superficie de 15 hectárees (0,15 km²), ye la cuarta islla más grande del archipiélagu de les Spratly y les más grande ente les islles Spratly ocupaes polos vietnamites. Ta cubierta con parrotales y verde. Ye el llar de delles aves y tien depósitos de guanu. Un obeliscu de 5,5 m d'altor ta allugáu nel estremu sur. La islla tien xuna pista d'aterrizaxe de 610 metros (667 yardes) y un pequenu puertu pesqueru. Asitiada a lo llargo del petón ta percima de l'agua mientres la marea baxa.[1]

Esta islla, ocupada per Vietnam dende 1974, ta en litígiu de propiedá con China, Filipines y Taiwán.

N'abril de 1930, Francia unvió al archipiélagu el barcu d'espedición (avisu), la Malicieuse, e izó la bandera de Francia nun altu montículo de la islla de Spratly, tamién conocida como île de la Tempête. Según un anunciu oficial del Ministeriu d'Asuntos Esteriores francés, Francia ocupó la islla de Spratly el 13 d'abril de 1930.

El 21 d'avientu de 1933, el gobernador de Cochinchina, Jean-Félix Krautheimer, robló el Decretu n.º 4702-CP que xunía la islla Spratly, el cayo Amboyna, la islla Itu Aba, el cayu Noroeste, el cayu Sudoeste, la islla Loaita, la islla Thitu y otres islles dependientes cola provincia de Ba Ria (actual Bà Rịa-Vũng provincia de Tàu de Vietnam).

N'abril de 1939 Xapón ocupó la islla provocando protestes de los franceses. Los xaponeses tamién reivindicaron 1.000 milles cuadraes del mar de la China Meridional ente 7 y 12 graos de norte y 111 y 112 graos d'esti. Mientres la ocupación de la islla pola Armada Imperial Xaponesa na dómina de la guerra del Pacíficu, la islla foi conocida polos xaponeses como Nishitori esbastia (西鳥島, lit. "Western bird island").

Dempués de la Segunda Guerra Mundial, l'Armada de la República de China unvió xuna flota de buques al Mar de la China Meridional pa faese cargu de la ocupación de les islles per parte de Xapón. En 1946, el gobiernu de la República de China anunció la soberanía d'esta islla, marcó un finxu y llamola "Islla de Nanwei". (Nanwei ye el nome del presidente de la provincia de Guangdong en China en 1946 - Chinu : 南威島).

A principios de los años 60, la Marina de la República de Vietnam fixo delles paraes na islla. En 1963, trés buques (HQ-404 Huong Giang, HQ-01 Chi Lang y HQ-09 Ki Hoa) visitaron y reconstruyeron sistemáticamente cercos en delles islles del archipiélagu.

El 19 de mayu de 1963, construyeron una na islla Spratly. Sicasí, la guerra nel continente llevó a l'ausencia de tropes vietnamites na islla hasta 1974, cuando Vietnam del Sur estableció una guarnición permanente ellí dempués de que'l Grupu de la Media Lluna de les Islles Paracel se perdiera a manos de China. El 29 d'abril de 1975, l'Exércitu Popular de Vietnam del Norte desallugó al Exércitu de Vietnam del Sur y ocupó la islla. [2][3][4]

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]