Islla Marión

Coordenaes: 46°54′22″S 37°44′13″E / 46.9061°S 37.7369°E / -46.9061; 37.7369
De Wikipedia
Islla Marión
Situación
PaísBandera de Sudáfrica Sudáfrica
Provincies Provincia Cabo Occidental
Tipu islla
Parte de Islas del Príncipe Eduardo (es) Traducir
Asitiáu en Océanu Índicu
Coordenaes 46°54′22″S 37°44′13″E / 46.9061°S 37.7369°E / -46.9061; 37.7369
Islla Marión alcuéntrase n'Océanu Índicu
Islla Marión
Islla Marión
Islla Marión (Océanu Índicu)
Datos
Altitú media 1230 m y 925 m
Superficie 290 km²
Población 50
Noamáu por Marc-Joseph Marion du Fresne
Fusu horariu UTC+02:00
Llonxitú 25 km
Cambiar los datos en Wikidata

La islla Marión, que'l so nome provién del navegante francés homónimu, ye una islla austral del archipiélagu de les islles del Príncipe Eduardu, nel Océanu Índicu. Tratar d'un volcán n'escudu que ta asitiáu a 1770 quilómetros al sureste de Port Elizabeth y pertenez a Sudáfrica.

Historia[editar | editar la fonte]

Al archipiélagu llegó un marineru holandés en ruta escontra les Indies Orientales, Barent Barentszoon Lam, a bordu del Maerseveen, quien escribió que l'archipiélagu atopase a 41ºS, y les espediciones holandeses nun llograron dar con él.

Redescubierta en xineru de 1771 pol navegante francés Marc-Joseph Marion du Fresne, en ruta escontra'l continente austral, quien la llamó Tierra de la Esperanza (Terre de l'espérance). Les islles son llamaes finalmente islles del Príncipe Eduardo n'honor al cuartu fíu del rei Xurde III del Reinu Xuníu llamáu Eduardo de Kent. Nengunu de los primeros esploradores pisó la islla.

Nenguna de les espediciones subsiguientes internáronse tampoco na islla, anque mientres el sieglu XIX foi visitada por nuevos navíos. L'esplorador James Clark Ross trató d'encetala ensin ésitu en 1840. Finalmente, el capitán británicu George Nares, del HMS Challeger, encetó la islla mientres una espedición oceanográfica alredor del mundu. Nun permaneció na islla más qu'unes poques hores, el tiempu xustu p'atopar dellos especímenes de la so fauna y flora.

Los británicos proclamaron entós la so soberanía sobre la islla Marión. A partir del sieglu XX otorgar llicencies a distintes compañíes pa la esploración de la zona.

En 1947 el Reinu Xuníu tresfirió'l gobiernu del archipiélagu a Sudáfrica. La República de Sudáfrica tomó posesión oficial de la islla'l 4 de xineru de 1948 mientres la Operación Snoektown.

Los sudafricanos instalaron en la isla una estación preparada pa ser centru d'estudiu biolóxicu. la base Islla Marión, En 1995 l'archipiélagu en xunto foi declaráu reserva natural.

Fauna y flora[editar | editar la fonte]

La vexetación ye magra, consiste esencialmente en líquenes y arbustos por causa de los fuertes vientos qu'azoten la islla.

La fauna  constituyese por aves y mamíferos marinos, como nes otres islles australes. Na islla esiste una de les rares colonies de mabees reales. En 1949 introduciéronse cuatro gatos, que se  mpareyaron y espandieronse hasta cuntase 3700 individuos en 1979, así que hubo que poner en marcha un severu programa de exterminación pa que dexase recuperar les poblaciones d'aves amenaciaes.

Referencies[editar | editar la fonte]