Islles Alhucemas

Coordenaes: 35°12′54″N 3°53′46″W / 35.215°N 3.8961°O / 35.215; -3.8961
De Wikipedia
(Redirixío dende Isles Alhucemas)
Islles Alhucemas
Alministración
País España
Ciudá autónomaBandera de Melilla Melilla
Tipu d'entidá archipiélagu
Xeografía
Coordenaes 35°12′54″N 3°53′46″W / 35.215°N 3.8961°O / 35.215; -3.8961
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata

Les islles Alhucemas (Thazrot n Nkur en rifeñu) constitúin un conxuntu de tres islote asitiaos na badea d'Alhucemas y que, frente a la mariña mediterránea de Marruecos, son de soberanía española.

Definición[editar | editar la fonte]

Tratar del Peñón d'Alhucemas y los castros de Tierra y Mar. Atópense asitiaes a unos 155 km al este de la ciudá de Ceuta y a unos 100 km al oeste de la de Melilla. Les islles de Mar y Tierra atópense asitiaes al noroeste del Peñón y a una distancia d'ésti de 800 y 900 metros, respeutivamente, y a apenes 50 metros de la mariña. Al contrariu que'l Peñón, ocupáu por una pequeña guarnición española, dambes tán despoblaes; la primera d'elles usó un tiempu como campusantu. Les islles Alhucemas llegaron a tener una población de 350 habitantes. Anguaño, la soberanía española sobre les islles nun tien peligru, pero ye reclamáu como territoriu de Melilla.[1]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Mapa colos trés islles Alhucemas.
Mapa colos trés islles Alhucemas.

La superficie total de les islles ye d'unos 0,046 km². Los trés islles son de tamañu similar: islla de Mar con 1,4 hai, islla de Tierra con 1,7 hai y el Peñón con 1,5 hai. El mayor altor del conxuntu algamar tamién esti postreru, con una cota de 27 m sobre'l nivel del mar. La islla de Mar nun supera los 4 m d'altor en cuantes que la islla de Tierra xube hasta unos 11 m.

Peñón d'Alhucemas[editar | editar la fonte]

Vista del Peñón.

El Peñón d'Alhucemas mide unos 170 metros de llongura por 86 d'anchu, cuenta con una estensión superficial averada de 0,015 km² y tien una altitú máxima de 27 metros na so parte norte. La islla tien unos 480 m de perímetru, siendo la mayor parte en forma de cantil. Ta toa ella compuesta por edificios de distintes dómines, restos de fortificaciones y bateríes. Dispón d'una ilesia, un faru, delles cases, un puertu y un fuerte con almacenes. Tamién dispón d'un barcal, que dacuando se rellena con agua traida en barcu dende la península. Ye'l puntu d'amarre de dellos cables submarinos xuníos a Melilla, Ceuta y la Península Ibérica. Curiar de forma permanente fuercies militares pertenecientes al Reximientu d'Artillería Misto nᵘ32 de Melilla.[2] Xuníu a la islla principal por aciu una pequeña ponte atópase'l diminutu castru llamáu La Pulpera, que sirvió en tiempos de campusantu.

Islles de Tierra y de Mar[editar | editar la fonte]

Les Islles de Tierra (derecha) ya Mar (esquierda) col Peñón d'Alhucemas al fondu.

Tanto la islla de Tierra como la de Mar atópense despoblaes y nun tienen nenguna edificación.

La islla de Tierra xube hasta unos 11 m sobre'l nivel del mar. Ta a unos 50 metros de les sableres marroquines. La islla de Mar nun supera los 4 m d'altor sobre'l nivel del mar.

La islla de Mar llegar a utilizar como campusantu. Dambes islles tán asitiaes a pocos metros de la sablera de Sfiha, y gocien de gran reputación ente los braniantes como trampolín y zona de xuegos.

Dende los sucesos de la islla de Perexil, fueron abarganaes d'alambre d'espín. Dende entós formóse un nucleu reproductor de gavilueta de Audouin gracies a la tranquilidá que se-y garantiza.

Cronoloxía histórica[editar | editar la fonte]

Les islles pertenecen a la corona española dende 1560, cuando'l sultán Muley Abdalá vencer a Felipe II en cuenta de la proteición de les invasiones otomanes. Fueron ocupaes definitivamente'l 28 d'agostu de 1673, reinando Carlos II, per una escuadra empobinada pol Xeneral d'Armada D. Andrés Dávalos, conde de Montesacro que la bautizó "San Agustín y San Carlos d'Alhucemas" n'honor a los barcos que lu tresportaron col fin d'actuar contra los corsarios berberiscos. Dende entós siempres esistió una guarnición española na islla.

Les islles Alhucemas llegaron a tener una población de 350 habitantes qu'exercíen el comerciu cola cercana cábila de Beni Urriaguel. Más tarde convirtióse nun penal de presos comunes, políticos y desterraos. En 1838 sufrió una sulevación de los presos políticos.

En 1902 Francia reconoció la soberanía española del Peñón. En 1921 sufrió un ataque per parte de los homes d'Abd el-Krim mientres la Guerra del Rif. En 1922 les bateríes cabileñes fundieron el vapor Juan de Juanes, qu'exercía les funciones de corréu con Melilla. Ta asitiáu inda güei a unos 150 m al norte de la islla. En 1925 participó nel desembarcu d'Alhucemas como posición avanzada de combate, yá que tenía 24 pieces d'artillería con obuses de 155 y cañones de 7,5 con cuenta de sofitar la operación, con independencia de l'artillería móvil de les unidaes de desembarcu.

Nel añu 2002, mientres el incidente de la islla Perexil, les islles de Mar y Tierra fueron ocupaes por lexonarios españoles,[3] los cualos instalaron delles tiendes de campaña y alambraes d'espín, col fin d'evitar l'accesu a la zona per parte de los bañistas d'una sablera cercana. El sucesu provocó crítiques per parte del alcalde d'Alhucemas.

En 2012, 83 inmigrantes ocuparon la islla de Tierra pero los militares y la policía española desallugar a los pocos díes.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]