Islles de Chile

De Wikipedia
(Redirixío dende Islas de Chile)
Vista d'un moai na Islla de Pascua, a más de 3600 quilómetros de distancia de la mariña suramericana.

Les islles de Chile son una de les principales carauterístiques de la xeografía de dichu país. Ensin cuntar el reclamáu Territoriu Chilenu Antárticu, Chile cunta con 2180 castros (territorios d'ente 0,03 y 0,09 km²) y 3739 islles totalizando 105 561 km², equivalentes al 13,94 % de la superficie total. [1]

Sicasí, toles islles tienen carauterístiques dafechu distintes. Dalgunes tán despoblaes dafechu y otres fueron nucleu de cultures particulares, otres tán en mediu del océanu Pacíficu y otres nel estremu austral.

Zones insulares[editar | editar la fonte]

D'alcuerdu al Institutu Xeográficu Militar chilenu les islles categoricense d'alcuerdu al so allugamientu dientro de la mariña chilena, subdividiendo al país en cinco sectores. El primer sector correspuende a la zona norte y centro-sur del país (ente los paralelos 18°15' y 41°45'), onde la mariña ye relativamente continua y nun presenta grandes islles, destacando namái dellos castros na IV Rexón de Coquimbo y les islles Quiriquina, Santa María y Mocha na VIII Rexón del Biobío. En total, ente la frontera norte y la canal de Chacao, esisten 134 islles y castros que nun superen los 150 km² de superficie.[1]

El segundu sector entender les denominaes Islles Esporádiques o Chile insular, un conxuntu de seis islles allugaes a cientos de quilómetros del continente suramericanu en mediu del Océanu Pacíficu. Ente estes islles, les úniques habitaes son les del Archipiélagu Juan Fernández y la Islla de Pascua, perteneciente a la Polinesia.

Escontra'l sur, el fundimientu progresivu de la Depresión Entemedia, el Cordal de la Mariña y el Cordal de los Andes nes agües patagónicas provoquen l'esmembramientu de la mariña, aumentando considerablemente'l númberu d'islles. Al sur de la canal de Chacao allúgase l'Archipiélagu de Chiloé con una superficie de 9181 km² onde destaca la Islla Grande de Chiloé, la segunda más grande de tol territoriu chilenu.

Na XI Rexón de Aisén del Xeneral Carlos Ibáñez del Campo produz l'esmembramientu del cordal de la Mariña hasta la Península de Taitao, formando islles de tamañu importante como islla Madalena y el llamáu Archipiélagu de les Guaitecas. Al sur de Taitao, sumen les islles dando pasu al llamáu Golfu de Penes, pero depués remanecen les islles debíu al ingresu de los fiordos al traviés de los montes andinos. Na zona oriental de la XII Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena destaca la gran islla Wellington y les islles Santa Inés y Ablayamientu.

Les llanures patagónicas nesta rexón son travesaes pol estrechu de Magallanes que dexen la separación de la islla Riesco y la Islla Grande de Tierra del Fueu, que colos sos 47 992 km² ye la más estensa de toa América del Sur y la 31º del mundu. La islla ye compartida con Arxentina, ocupando daqué más de 30 000 km² del área total, lo que la convierte na islla más grande del país. La zona sur de Tierra del Fueu y gran parte del archipiélagu al sur de la canal Beagle sigue siendo formada por los Andes, que dan orixe a la islla Hoste y la islla Navarino, ente otres islles. Na zona destaquen amás les islles Picton, Lennox y Nueva que fueron el focu d'un conflictu estremeru con Arxentina que tuvo a puntu de convertise en guerra mientres 1978, y les islles Wollaston onde destaca la islla de Fornos, que'l so estremu austral forma'l Cabu de Fornos. Al sur del cabu allúguense les islla Diego Ramírez, el puntu más austral del Chile continental.

Finalmente, nel Territoriu Chilenu Antárticu esisten diverses islles, dalgunes de les cualos son de gran tamañu como la Islla Alexandru I y la islla Berkner, pero ensin batura a duldes les de más importancia son les pequeñes Islles Shetland del Sur, en redol a la Península Antártica, onde s'alluguen la mayoría de les bases científiques esistentes nel continente.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Instituto Geográfico Militar (1998). Atlas Geográfico para la Educación. Quinta edición. Santiago: Instituto Geográfico de Chile. ISBN 956-202-053-3.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]