Islla Melville

Coordenaes: 75°30′N 111°30′W / 75.5°N 111.5°O / 75.5; -111.5
De Wikipedia
(Redirixío dende Isla Melville)
Islla Melville
Alministración
PaísBandera de Canadá Canadá
Territorio (es) TraducirBandera de Territorios del Noroeste Territorios del Noroeste
Tipu d'entidá islla
Nome llocal Melvill Island (en)
Xeografía
Coordenaes 75°30′N 111°30′W / 75.5°N 111.5°O / 75.5; -111.5
Superficie 42149 km²
Altitú media 776 m
Demografía
Población 0 hab.
Densidá 0 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

La Islla Melville ye una gran islla despoblada del Archipiélagu árticu canadiense. Alministrativamente, la islla ta estremada en dos: la parte occidental pertenez a los Territorios del Noroeste y la parte oriental al territoriu autónomu de Nunavut.

Historia[editar | editar la fonte]

La islla Melville foi visitada per vegada primera pol esplorador británicu y capitán de la Marina Real Británica, William Edward Parry, na so segunda espedición de 1819-20 al árticu en busca del Pasu del Noroeste. Parry, que yá tuviera nel árticu con John Ross (esplorador árticu), llogró'l mandu d'una nueva espedición ártica formada por dos barcos, el HMS Hecla, de 375 ton., al so mandu, y el HMS Griper, de 180 ton., al mandu del teniente Liddon. Partieron d'Inglaterra en mayu de 1819 y el 4 d'agostu llegaron al Lancaster Sound, que llibre de xelu, dexó-yos avanzar rápido escontra l'oeste. Nesa travesía afayaron munches islles totalmente desconocíes nel archipiélagu que mientres enforma tiempu llamóse archipiélagu Parry (y que dende 1953 llámense Islles de la Reina Isabel), ente elles islla Melville. Non yá afayó la islla sinón que se vio obligáu a pasar l'iviernu de 1819-20, hasta'l 1 d'agostu de 1820, no qu'agora se llama Puertu Iviernu («Winter Harbour»). En xunu, habiendo yá empezáu'l destemple, percorrió con once de los sos homes a cuerpu la islla, estre ellos el teniente Edward Sabine, y llegó hasta'l so estremu occidental, al golfu Liddon. La islla lleva'l nome de Robert Dundas, 2º Vizconde de Melville (17711851), que nesa dómina yera Primer Lord del Mar («First Sea Lord»).

La piedra de Parry[editar | editar la fonte]

La piedra de Parry («Parry's Rock») ye una gran piedra, asitiada na redoma del abellugu d'iviernu de Parry. Sobre la piedra'l capitán Joseph Bernier-Elzéar asitió darréu una placa conmemorativa, recordando tomar de posesión del archipiélagu árticu per Canadá —entós conocida como Dominion of Canadá.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Mapa d'Islla Melville.

Islla Melville pertenez al archipiélagu de les islles de la Reina Isabel y ta enclavada nuna zona arrodiada d'islla por tolos vientos: al sur, islla Victoria y islla Banks; al este, islla Cameron, islla Vanier, islla Bathurst y islla Byam Martin; al norte, islla Emerald y islla Mackenzie King; y al oeste, islla Eglinton y islla Prince Patrick. Con una superficie de 42.149 km², ye la 4ª islla per tamañu del archiélago d'islles de la Reina Isabel, la 8ª de Canadá y la 33ª del mundu.

La islla tien una forma bastante irregular, casi estremada en dos partes pol fondu entrante na so mariña septentrional de la badea Hecla y Griper, que dexen na parte nororiental la gran península Sabine y na suroccidental, la península Dundas. Con un llargor en direición E-O d'unos 350 km y en sentíu N-S ente 200-240 km, anque nel so puntu más estrechu, nel entrante de badea Hecla y Griper, apenes tien 45 km.

Les sos mariñes tán bañaes, nel sur, peles agües del Melville Sound; na ribera suroccidental, peles agües del estrechu McClure (que les dixebren d'islla Banks), nun tramu de mariña onde s'atopen el fondu fiordu Liddon —y nel so interior, na ribera norte, la badea Barry y el Murray Inlet— y les badees de Hardy y Warrington; na ribera oeste, peles agües del estrechu Kellet (que les dixebra d'islla Eglinton), onde tán les badees de Purcharse y Ibbert; daqué más al noroeste, peles agües del estrechu Fitzwiliam (que les dixebra d'islla Prince Patrick) nun tramu onde ta la badea Marie; al norte, peles agües del amplío estrechu Hazen, tramu onde ta la gran badea de Hecla y Griper —y dientro d'ella, les más pequeñes de Bridge y Holyk—; al este, peles agües de la canal Byam Martin, tramu nel que, na parte septentrional, tán les badees de Sherard y Weathall; y, finalmente, nel so estremu suroriental, peles agües de la canal Byam (frente a la islla Byam Martin).

Na islla atopen dalgunes de los montes más altos del archipiélagu árticu canadiense, con un altor máximu de 776 m. Hai tamién enforma regueros y ríos estacionarios, siendo los principales los ríos Byam, Sabine y Enldwin.

Naturaleza[editar | editar la fonte]

La islla tien escasa vexetación. Nos únicos llugares aptos pa la vida vexetal pueden reparase liquenes, mofos, verde y Cyperaceaes. La única especie maderiza ye'l Salix herbacea. Sicasí, na islla atopa una importante colonia de vida animal, compuesta principalmente por osos polares, caribús, gües almizcleros, foinos polares, llobos polares, llebres polares y armiños. En 2003, una espedición de la Universidá de Alberta columbró un oso grizzly según rastros del so camín, siendo este'l avistamiento más septentrional de tal especie.

Islla Melville ye una de los dos principales abellugos pa un pequeñu gansu de mar (Branta bernicla). L'analís del so ADN y les observaciones de campu indiquen qu'estes aves pueden ser distintes d'otros miembros de la familia Brant. Envaloróse una población de namái 4-8.000 aves, pudiendo ser una de les más rares poblaciones de gansu del mundu.

Recursos[editar | editar la fonte]

N'islla Melville créese qu'esisten grandes depósitos de gas natural. La primer esploración nes islles del Árticu canadiense foi realizada en Puertu Iviernu en 1961. Furáronse estratos del paleozoicu a una fondura total de 3.823 m. Nos años 1970, na parte norte de la islla, na península de Sabine, atopóse un importante xacimientu de gas.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

La Wikipedia inglesa cita como referencies:

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Arctic Pilot Project (Canada). Environmental Statement: Melville Island Components. [Calgary, Alta.?]: Arctic Pilot Project, 1979.
  • Barnett, D. M., S. A. Edlung, and L. A. Dredge. Terrain Characterization and Evaluation An Example from Eastern Melville Island. Paper (Geological Survey of Canada), 76-23. Ottawa: Energy, Mines and Resources Canada, 1977. ISBN 0-660-00812-2
  • Buchanan, Robert A., William Y. Cross, and Denis H. Thomson. Survey of the Marine Environment of Bridport Inlet, Melville Island. Calgary: Distributed by Pallister Resource Management Ltd, 1980.
  • Christie, Robert Loring, and N. J. McMillan. The Geology of Melville Island, Arctic Canada. Ottawa, Canada: Geological Survey of Canada, 1994. ISBN 0-660-14982-6
  • Dominion Observatory (Canada), and A. Spector. A Gravity Survey of the Melville Island Ice Caps. Canada Dominion Observatory Contributions, 07:7. 1967.
  • Hodgson, D. A. Quaternary Geology of Western Melville Island, Northwest Territories. Ottawa, Canada: Geological Survey of Canada, 1992. ISBN 0-660-13809-3
  • Hotzel, Charles Neish Duncan. Terrain Disturbance on the Christopher Formation, Melville Island, NWT. Ottawa: Carleton University, Dept. of Geography, 1973.
  • McGregor, D. C., and M. Camfield. Middle Devonian Miospores from the Cape De Bray, Weatherall, and Hecla Bay Formations of Northeastern Melville Island, Canadian Arctic. Ottawa: Energy, Mines and Resources Canada, 1982. ISBN 0-660-11084-9
  • Shea, Iris V., and Heather Watts. Deadman's Melville Island & Its Burial Ground. [Tantallon, N.S.]: Glen Margaret Pub, 2005. ISBN 0-920427-68-5
  • Shearer, David Lloyd. Modern and Early Holocene Arctic Deltes, Melville Island, N.W.T., Canada. S.l: s.n.], 1974.
  • Steen, O. A., and Z. D. Hora. Landscape Survey Eastern Melville Island, N.W.T. Calgary: R.M. Hardy & Associates, 1978.
  • Thomas, Donald C., W. J. Edmonds, and H. J. Armbruster. Range types and their relative use by Peary caribou and muskoxen on Melville Island, NWT. Edmonton, AB: Environment Canada, Canadian Wildlife Service, 1999.
  • Trettin, Hans Peter, and L. V. Hills. Lower Triassic Tar Sands of Northwestern Melville Island, Arctic Archipelago. [Ottawa]: Dept. of Energy, Mines and Resources, 1966.