Invasión xaponesa de Tailandia

De Wikipedia
Invasión xaponesa de Tailandia
Parte de Guerra del Pacíficu
Fecha 8 avientu 1941
Llugar Tailandia
Resultáu Victoria Xaponesa
Consecuencies
Belixerantes
Bandera de Tailandia Tailandia Bandera de Xapón. Imperiu Xaponés
Comandantes
Plaek Pibulsonggram Shojiro Iida
Tomoyuki Yamashita
Fuercies en combate
5 divisiones 15º Exércitu
25º Exércitu
2ª Llexa
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Frente Sureste d'Asia.

La Invasión xaponesa de Tailandia asocedió'l 8 d'avientu de 1941. Foi llibrada ente Tailandia y l'Imperiu del Xapón. A pesar de los intensos combates nel sur de Tailandia, la resistencia tailandesa namái duró unes hores, hasta que l'exércitu tailandés declarara un altu al fueu.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Pa invadir Malasia y Birmania los xaponeses precisaben faer usu de los puertos de Tailandia, los sos ferrocarriles y aeropuertos. Los tailandeses, sicasí, yeren bien arguyosos de nun ser nunca colonizaos y taben decidíos a caltener la so independencia, acabando de vencer a la Francia de Vichy na Guerra Franco-Tailandesa. L'exércitu tailandés taba lloñe de ser insignificante y los sos soldaos taben en preparación pal combate. Si numberoses víctimes xaponeses qu'hai qu'evitar ye fundamental que los desembarques temprana al traviés de les sableres nel sur de Tailandia tenía de ser ensin oposición.[1]

Pa facilitar esta xera'l xaponeses empecipiaron negociaciones secretes col gobiernu tailandés. Nel momentu que paecía que les fuercies de la Exa taben ganando la guerra n'Europa, n'ochobre de 1940, el dictador tailandés, Plaek Pibulsonggram, dio-yos una promesa verbal secreta de que los sofitaría nel casu d'una invasión xaponesa a Malasia. En cuenta de la so alianza secreta, los xaponeses garantizaron provincies de Tailandia, en Malasia, que fueron vencíes a los británicos en 1909, según el Estáu de Shan de Birmania.[2]

Sicasí, Phibun paecía tar bien dispuestu a escaecer esta promesa, si les circunstancies camudaren y pidió-y tanto a los británicos y a los estauxunidenses en 1941 garantíes d'un sofitu eficaz si fueren invadíos. Nengún país podría dar, anque'l Primer Ministru británicu Winston Churchill taba a favor de dar una alvertencia pública a Xapón de qu'una invasión del reinu del sureste asiáticu traducir nuna declaración de guerra británica.

Esto llevó a los planificadores xaponeses a la distraición, yá que s'esforció ensin ésitu de llograr un alcuerdu a un derechu de camín pel territoriu tailandés, na que'l so plan d'operaciones conxuntu dependía. Finalmente foi'l Xeneral Conde Terauchi que tomó la decisión de tomar la flota d'invasión y navegar y desembarcar en Tailandia, con o ensin permisu.

Esiste la posibilidá de la inminente invasión xaponesa del so país. Si son atacaos, deféndanse. La preservación de la verdadera independencia y soberanía de Tailandia ye un interés británicu, y que se consideraría un ataque n'usté como un ataque contra nós mesmos. - Mensaxe del Primer Ministru Winston Churchill a Mariscal de Campu Plaek Pibulsonggram, que foi inorada ensin demoranza, mientres buscaba un armisticiu con Xapón[3]

Fuercies tailandeses previes a la invasión xaponesa del 8 d'avientu de 1941[editar | editar la fonte]

Tailandia cuntaba con un exércitu de 26.500 homes razonablemente bien entrenaos que, xunto cola reserva, sumaben unos 50.000.

La fuercia aérea tenía 270 aparatos, de los cualos 150 yeren aviones de combate, dellos d'ellos norteamericanos. Xapón había provistu a Tailandia amás d'otros 93 aparatos más modernos, n'avientu de 1940.

La Marina taba mal entrenada y ruinamente fornida, Amás, perdiera una cantidá sustancial de buques nel so conflictu cola Indochina francesa.

L'Exércitu Real de Tailandia empezó a crear unidaes militares nueves nel Sur, incluyendo:[4]

  • Chumphon
    • el 38 º Batallón d'Infantería apostáu en Ban Na Nian, Tambon Wang Mai, Distritu Muang de Chumphon (9 km del Gobiernu Provincial)
  • Nakhon Si Thammarat
    • el 39 º Batallón d'Infantería apostáu en Tambon Pak Phoon, Distritu Muang de Nakhon Si Thammarat
    • el 15º Batallón d'Artillería destináu en Tambon Pak Phoon, Distritu Muang de Nakhon Si Thammarat
    • Cuartel Xeneral de La Sexta División en Tambon Pak Phoon, Distritu Muang de Nakhon Si Thammarat
  • Trang
    • el 40º Batallón d'Infantería *

Songkla

    • El 5º Batallón d'Infantería apostáu en Tambon Khao Kho Hong, Distritu Hat Yai de Songkla, tresferíu de Bang Sue a Hat Yai en tren militar el 18 de febreru de 1940 - la primer unidá en movese al sur.
    • el 41ᵉʳ Batallón d'Infantería apostáu en Suan Tun, Tambon Khao Roob Chang, Distritu Muang de Songkla
    • el 13ᵉʳ Batallón d'Artillería destináu en Suan Tun, Tambon Khao Roob Chang, Distritu Muang de Songkla
  • Pattani
    • el 42 º Batallón d'Infantería apostáu en Tambon Bo Thong,Distritu Nong Jik de Pattani

Battambang[editar | editar la fonte]

A l'amanecida la División de la Guardia Imperial, la vanguardia del 15º exércitu, crució la frontera na apocayá recuperada provincia de Battambang en Tailandia en Tambon Savay Donkeo, Distritu Athuek Thewadej(Russei) de Battambang. Los xaponeses nun atoparon resistencia, y de Sisophon xiró escontra'l noroeste en Aranyaprathet (daquella inda un distritu de Provincia Prachinburi) a lo llargo del casi termináu enllaz ferroviariu ente Aranyaprathet y Monkhol Bourei (la fecha d'apertura real pal tráficu foi 11 d'abril de 1942).[5] [6]

Chumphon[editar | editar la fonte]

El 1ᵉʳ Batallón d'Infantería xaponesa del 143 Reximientu d'Infantería desembarcó en Chumphon na mañana del 8 d'avientu, dende dos tresportes de tropes. Iguar pa formar un perímetru en redol a les sos árees de desembarcu, pero quedaron inmovilizaos pola firme resistencia del Exércitu Xuvenil tailandés (la 52ª Unidá d'Entrenamientu del Youth Army, Sriyaphai School), xunto col 38 Batallón d'Infantería y la Policía Provincial de Chumpon. La llucha terminó na tarde, cuando'l tailandeses recibieron la orde d'alto'l fueu. Les fuercies Thai perdieron al Capitán Thawin Niyomsen (del 52ª Unidá d'Entrenamientu del Youth Army - xubíu póstumamente a T. Col.), dellos policías provinciales y dellos civiles.[7]

Nakhon Si Thammarat[editar | editar la fonte]

Nakhon Si Thammarat foi'l sitiu de los cuarteles xenerales de les divisiones del Sestu Exércitu tailandés y del 39º Batallón d'Infantería. Trés tresportes de tropes xaponeses fondiaron a pocos quilómetros de la mariña mientres la nueche del 7 d'avientu. Los buques tresportaben al 3ᵉʳ Batallón d'Infantería del 143 Reximientu, el 18º Reximientu de Distritu Aereu xunto con una unidá de señales de la fuercia aérea del exércitu, el 32 º Batallón Antiaéreo, y la 6ª Compañía de Construcción. Poco dempués de la medianueche, empezaron a desembarcar les sos tropes na canal Tha Phae (tamién conocíu como Canal Pak Phoon), al norte del Campamentu Vajiravudh.

El desembarcu fíxose al llau del principal campamentu del exércitu de Tailandia, Camp Vajiravudh. El tailandeses, alvertíos primeramente sobre la invasión xaponesa en Songkhla, darréu entraron n'aición. La batalla duró hasta'l mediudía, cuando se recibieron les órdenes del Primer Ministru pa un altu'l fueu.[8]

Pattani[editar | editar la fonte]

Por cuenta de la so proximidá cola frontera de Malasia, Pattani foi'l segundu oxetivu más importante del 25º exércitu xaponés. Los desembarcos realizar a pesar de la mala mar y en zones de terrén desaparente. El 42º Batallón d'Infantería de Tailandia oponer a los invasores con eficacia, xunto cola Policía Provincial de Pattani y unidaes del Thai Youth Army (la 66ºunidá d'entrenamientu del Youth Army de la Benjama Rachoothit School) hasta que'l batallón recibió la orde d'alto'l fueu a mediudía. El comandante del batallón tailandés, Khun Inkhayutboriharn, morrió en combate xunto con otros 23 oficiales, 5 policías provinciales, cuatro miembros del Exércitu Xuvenil y 9 civiles.[9]

Prachuap Khiri Khan[editar | editar la fonte]

Prachuap Khiri Khan yera'l llar de l'Ala Quinta de la Royal Thai Air Force, sol mandu del comandante aereo M.L. Pravat Chumsai. El segundu Batallón d'Infantería xaponesa del 143o Reximientu d'Infantería aterrizó a les 03:00 a. m., y ocuparon la ciudá dempués d'entartallar la resistencia a la policía.

Desembarcos posteriores tuvieron llugar cerca de la pista d'aterrizaxe escontra'l sur. El sitiu xaponés puestu a la pista d'aterrizaxe, pero los aviadores de Tailandia, xunto cola Prachuap Khirikhan Provincial Police llogró aguantar hasta'l mediudía del día siguiente, cuando recibieron órdenes del gobiernu tailandés de cesar los combates. Los xaponeses perdieron 115 soldaos según les estimaciones de Xapón y 217 muertos y 300 mancaos + según les estimaciones de Tailandia. El tailandeses perdieron 18 homes y 27 mancaos.[10]

Samut Prakan[editar | editar la fonte]

El 3 º Batallón del Reximientu de la Guardia Imperial Xaponesa aterrizó en Samut Prakan nes primeres hores del 8 d'avientu. Foi encargáu de la captura de Bangkok. El grupu foi recibíu por un pequeñu destacamentu de la policía tailandesa. A pesar d'una tirante confrontación, la llucha nun asocedió y los xaponeses darréu alcordaron nun entrar na capital tailandesa hasta que les negociaciones formales llegaren a conclusión.[5]

Songkhla[editar | editar la fonte]

La ciudá portuaria de Songkhla foi unu de los principales oxetivos del 25º Exércitu de Yamashita. Los desembarcos xaponeses producir mientres les primeres hores del 8 d'avientu. Diez tresportes de tropes llevaron a tres regimiento de la 5ª División xaponesa al mandu del coronel Tsuji. El desembarcu tuvo'l sofitu de los destructores Asagiri, Amagiri, Sagiri, y Yūgiri.

La guarnición tailandesa de Khao Khor Kong (41º Batallón d'Infantería y 13ᵉʳ batallón d'Artillería) darréu ocuparon posiciones xunto a los caminos que conducen a Malasia, pero asítiase en posiciones que la meyora principal xaponés podía pasar por altu. Un choque más asocedió en Hat Yai. El tailandeses tuvieron 15 muertos (8 del 41ᵉʳ Bat. de Inf. y 7 del 5º Bat. de Inf.) y de 30 a 55 mancaos.

Los combates cesaron al mediudía, cuando se recibieron órdenes d'afitar un armisticiu.[11]

Surat Thani[editar | editar la fonte]

Una compañía d'infantería xaponesa del 1ᵉʳ Batallón del 143ᵉʳ Reximientu d'Infantería desembarcó nel pueblu costeru de Ban Don nes primeres hores del 8 d'avientu. Colaron sobre Surat Thani, onde se-yos opunxo la Real Policía de Tailandia y voluntarios civiles. Los combates inconexos tuvieron llugar metanes una nube, y namái terminó na tarde, cuando'l tailandeses n'apuros recibieron la orde de deponer les armes. El tailandeses perdieron 17 a 18 muertos, pero los mancaos nun se sabe con exactitú.[12]

Bangkok[editar | editar la fonte]

Ente que la policía prindaba a los residentes xaponeses, el gabinete tailandés alderique les sos opciones.[13] Dalgunos taben a favor d'una resistencia siguida, incluyíu l'establecimientu d'un gobiernu nel exiliu, pero cuando finalmente Phibun tornó recularon, y el tailandeses vencieron a les demandes de Xapón.

Consecuencies[editar | editar la fonte]

La decisión de Plaek Pibulsonggram de roblar un armisticiu con Xapón punxo fin a les esperances de Churchill de forxar una alianza con Tailandia. Tamién concedió'l permisu por que Xapón utilice a Tailandia como base d'operaciones pa invadir Malasia. A les poques hores dempués de que l'armisticiu entró a valir, escuadrones d'aviones xaponeses volara al aeródromu de Songkla n'Indochina, lo que-yos dexó llevar a cabu ataques aéreos en bases estratéxiques en Malasia y Singapur dende una distancia curtia. Nel momentu del cese del fueu, Gran Bretaña y Estaos Xuníos consideren a Tailandia como territoriu ocupáu polos xaponeses, y foi camudáu cuando'l país reveló la so verdadera llealtá.[2]

El 14 d'avientu, Pibulsonggram robló un alcuerdu secretu colos xaponeses unviando tropes tailandeses na Campaña de Myanmar. Una alianza ente Tailandia y Xapón roblóse oficialmente'l 21 d'avientu de 1941. El 25 de xineru de 1942, el gobiernu tailandés declaró la guerra a los Estaos Xuníos y al Reinu Xuníu. En respuesta, tolos activos de Tailandia nos Estaos Xuníos fueron conxelaos pol gobierno federal. Ente que l'embaxador de Tailandia en Londres apurrió la declaración de guerra a l'alministración británica, Seni Pramoj, l'embaxador de Tailandia en Washington DC, negar a faelo, y nel so llugar entamó un movimientu de lliberación de Tailandia.[2][14]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Grant, Ian Lyall. and Tamayama, Kazuo. (1999) Burma 1942: The Japanese Invasion. The Zampi Press. p.33
  2. 2,0 2,1 2,2
  3. «Prime Minister Winston Churchill's Broadcast on War With Japan».
  4. «สงครามมหาเอเซียบูรพา - ก่อนจะถึงวันวีรไทย». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  5. 5,0 5,1 «วันวีรไทย - บางปู ปราจีนบุรี». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  6. «บก. สูงสุด 2.4.1.6/6 การจัดรถในราชการไทยไปต่อกับรถของญี่ปุ่น». wisarut. Rotfai Thai dot com (7 de xunetu de 2007). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  7. «วันวีรไทย - ชุมพร». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  8. «วันวีรไทย - นครศรีธรรมราช». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  9. «วันวีรไทย - ปัตตานี». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  10. «วันวีรไทย - ประจวบคีรีขันธ์». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  11. «วันวีรไทย - สงขลา». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  12. «วีรไทย - สุราษฎร์ธานี». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.
  13. E. Bruce Reynolds. (1994) Thailand and Japan's Southern Advance 1940-1945. St. Martin's Press.
  14. «สงครามมหาเอเซียบูรพา - จากวันวีรไทย ถึง วันประกาศสงคราม». samphan. I See History dot com (setiembre de 2009). Consultáu'l 8 d'agostu2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]