International Champions Cup

De Wikipedia
International Champions Cup
Xeneral
Tipu de competición torneos amistosos de fútbol (es) Traducir
Deporte fútbol
País Estaos Xuníos
Canadá
República Popular China
Australia
Singapur
Méxicu
Xunión Europea
Organizador CONCACAF
Historia
Fundación 1977
Competición
Periodicidá Cada añu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La International Champions Cup ye una competición mundial de clubes de fútbol, de calter amistosu, que se celebra cada añu nos Estaos Xuníos, siendo consideráu na actualidá'l tornéu internacional amistosu más importante de clubes de fútbol ,el tornéu foi entamáu per primer vegada nel 2009 col nome de world football challenge hasta que nel 2013 camudó'l so nome al actual.

La International Champions Cup xugar con un formatu igual a les tradicionales grandes competiciones americanes d'otros deportes onde s'enfrenten dos conferencies, l'oeste y l'este.[1]

Ediciones[editar | editar la fonte]

La edición de 2009 foi la primera d'esti tornéu. Participaron tres equipos d'Europa (Chelsea F.C., A.C. Milan y Inter de Milán) y un equipu d'América (Club América). El tornéu apostar nun sistema de toos contra toos en distintes ciudaes d'Estaos Xuníos. El Chelsea F.C. d'Inglaterra foi'l ganador d'esta edición.

L'añu siguiente nun se celebró'l tornéu por cuenta de la Copa Mundial de Fútbol de 2010.

Pal 2011 confirmáronse trece equipos participantes: Manchester United, Manchester City, Real Madrid C.F., F.C. Barcelona, Juventus de Turín, Sporting de Lisboa, Club América, Guadalajara, Los Angeles Galaxy, Vancouver Whitecaps, Philadelphia Union, Chicago Fire y New England Revolution.[2] El formatu del tornéu camudó considerablemente por cuenta de la gran cantidá d'equipos participantes en comparanza cola edición anterior. Esti tornéu tamién axuntó a equipos de la Major League Soccer per primer vegada. El Real Madrid C. F. d'España foi'l campeón d'esta edición.

Na edición de 2012 proclamóse campeón per segunda vegada collechando'l mayor númberu de puntos y ganando tolos partíos (anque finalmente'l númberu d'alcuentros quedó desequilibráu, fechu que favoreció un cambéu nel formatu pa les socesives ediciones).

En 2013, producióse'l citáu cambéu del formatu na competición qu'estremó a ocho equipos en dos conferencies, de los que salieron los dos finalistes qu'apostaron la final del tornéu veraniegu nel recintu multideportivu de Sun Life Stadium perteneciente a los Miami Dolphins de fútbol americanu, alcontráu en Miami, Florida.[3] Na final enfrentáronse'l Real Madrid C. F. contra'l Chelsea F. C., na que l'equipu madrilanu llogró'l so tercer títulu consecutivu nesti tornéu venciendo por 3-1.

Na edición de 2014 el Manchester United proclamóse campeón al ganar al Liverpool FC na final.

Pa la edición de 2015 la competición estremar por zones. Una primer competición tuvo llugar n'Australia, otra en China y otra en Norteamérica y Europa. Na edición australiana proclamóse vencedor el Real Madrid C. F. sumando'l so cuartu títulu, ente que nes de China y Norteamérica y Europa proclamáronse vencedores el Real Madrid C. F. y el Paris Saint Germain respeutivamente.

Historial[editar | editar la fonte]

Temporada Campeón Subcampeón Notes
2009 Bandera de Inglaterra Chelsea F. C. Bandera de Méxicu Club América
2010 Non apostada[n 1]
2011 Real Madrid C. F. Bandera de Inglaterra Manchester United F. C.
2012 Real Madrid C. F. Bandera de Inglaterra Chelsea F. C.
2013 Real Madrid C. F. Bandera de Inglaterra Chelsea F. C.
2014 Bandera de Inglaterra Manchester United F. C. Bandera de Inglaterra Liverpool F. C.
2015 Real Madrid C. F. (Australia)
Real Madrid C. F. (China)
Bandera de Francia Paris Saint-Germain F. C. (EE. XX.)
Bandera d'Italia A. S. Roma (Australia)
Bandera d'Italia A. C. Milan (China)
Bandera de Estaos Xuníos d'América New York Red Bulls (EE. XX.)
2016 Bandera d'Italia Juventus F. C. (Australia)
Bandera de Francia Paris Saint-Germain F. C. (USA-Europa)
Atlético de Madrid (Australia)
Bandera de Inglaterra Liverpool F. C. (USA-Europa)
-align=center

bgcolor=#f9f9f9

2017 F. C. Barcelona (EE.XX.)
Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund (China)
Bandera d'Italia F. C. Internazionale (Singapur)
Bandera de Inglaterra Manchester City (EE.XX.)
Bandera d'Italia F. C. Internazionale (China)
Bandera d'Alemaña F. C. Bayern Múnich (Singapur)
2018 Por apostar

Palmarés[editar | editar la fonte]

Equipu Títulos Subtítulos Años campeonatos Años subcampeonatos
Real Madrid C. F. 5 - 2011, 2012, 2013, 2015, 2015[n 2][n 3]
Bandera de Francia Paris Saint-Germain F. C. 2 - 2015, 2016
Bandera de Inglaterra Chelsea F. C. 1 2 2009 2012, 2013
Bandera de Inglaterra Manchester United F. C. 1 1 2014 2011
Bandera d'Italia F. C. Internazionale 1 1 2017
2017
Bandera d'Italia Juventus F. C. 1 - 2016
Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund 1 - 2017
F. C. Barcelona 1 - 2017
Bandera de Inglaterra Liverpool F. C. - 2 2014, 2016
Bandera de Méxicu C. F. América - 1 2009
Bandera d'Italia A. S. Roma - 1 2015
Bandera d'Italia A. C. Milan - 1 2015
Bandera de Estaos Xuníos d'América New York Red Bulls - 1 2015
Atlético de Madrid - 1 2016
Bandera d'Alemaña F. C. Bayern Múnich - 1 2017
Bandera de Inglaterra Manchester City - 1 2017

Títulos per país[editar | editar la fonte]

País Títulos Subtítulos Clubes campeones
 ESP 6 1
Real Madrid C.F. (5) y FC Barcelona (1)
Bandera de Inglaterra ENG 2 6
Manchester United F. C. (1) y Chelsea F. C. (1)
Bandera d'Italia ITA 2 3
F. C. Internazionale (1) y Juventus F. C. (1)
Bandera de Francia FRA 2 0
Paris Saint-Germain F. C. (2)
Bandera d'Alemaña GER 1 1
Borussia Dortmund (1)
Bandera de Méxicu MEX - 1
Bandera de Estaos Xuníos d'América USA - 1

Datos actualizaos: 31 de xunetu del 2017

Goliadores per edición[editar | editar la fonte]

Edición Xugador Equipu [[Ficheru:Soccerball

shade.svg|15px|Goles]]

2009 Bandera de Costa de Marfil Didier Drogba Bandera de Inglaterra Chelsea F. C. 2
Bandera d'Arxentina Diego Milito Bandera d'Italia F. C. Internazionale
2011 Bandera de Portugal Cristiano Ronaldo Real Madrid C. F. 4
2012 José Caleyón Real Madrid C. F. 3
2013 Bandera de Portugal Cristiano Ronaldo Real Madrid C. F. 3
2014 Bandera de Montenegru Stevan Jovetić Bandera de Inglaterra Manchester City F. C. 5
2015 Bandera de Irlanda Robbie Keane Bandera de Estaos Xuníos d'América Los Angeles Galaxy 4
2016 Bandera de Brasil Marcelo Vieira Real Madrid C. F. 3
2017 Bandera de Brasil Neymar F.C. Barcelona 3

Máximos goliadores históricos[editar | editar la fonte]

Actualizáu a la edición 2016.

Pos. Xugador Equipu |width=30|[[Ficheru:Soccerball

shade.svg|15px|Goles]]

1 Bandera de Portugal Cristiano Ronaldo Real Madrid C. F. 8
2 José Caleyón Real Madrid C. F. 5
3 Bandera de Montenegru Stevan Jovetić Bandera de Inglaterra Manchester City F. C. 5
4 Bandera de Irlanda Robbie Keane Bandera de Estaos Xuníos d'América Los Angeles Galaxy 4
5 Bandera de Brasil Marcelo Vieira Real Madrid C. F. 3
6 Bandera d'Arxentina Ángel Di María Real Madrid C. F. 3

Meyor xugador[editar | editar la fonte]

bgcolor=#D0e7FF
Edición Xugador Equipu Zona
2015 Bandera de Portugal Cristiano Ronaldo Real Madrid C. F. Australia

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Portal dixital MadridBarcelona (ed.): «para-en-branu-pa-el real-madrid/ La Champions non pa pel branu pal Real Madrid». Consultáu'l 14 d'abril de 2013.
  2. «World Football Challenge Rules of Competition». MLS. Major League Soccer. Archiváu dende l'orixinal, el 16 de xunetu de 2011. Consultáu'l 13 de xunetu de 2011.
  3. Diariu AS (ed.): «El Madrid va xugar la 'Champions del branu' xunto a Juve ya Inter». Consultáu'l 16 d'abril de 2013.

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Por cuenta de la celebración del Mundial de Sudáfrica 2010.
  2. Na edición de 2012 foi l'equipu con más puntos(ganando tolos sos partíos) , anque la competición sufrió un desequilibriu ente los enfrentamientos de los participantes, quedando la competición desigual pa un balance final.
  3. La edición de 2015 celebrar en dellos países, siendo'l Real Madrid C. F. el campeón n'Australia y China.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]