Institutu Ibero-Americanu

Coordenaes: 52°30′24″N 13°22′11″E / 52.5067°N 13.3697°E / 52.5067; 13.3697
De Wikipedia
Institutu Ibero-Americanu
institutu d'investigación y institutu d'investigación
Llocalización
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Sede (es) TraducirBandera de Berlín Berlín
Sede Berlín-Mitte (es) Traducir
Direición Alemaña
Coordenaes 52°30′24″N 13°22′11″E / 52.5067°N 13.3697°E / 52.5067; 13.3697
Institutu Ibero-Americanu alcuéntrase n'Alemaña
Institutu Ibero-Americanu
Institutu Ibero-Americanu
Institutu Ibero-Americanu (Alemaña)
Historia
Fundación1930
Sector
Industria educación (es) Traducir
Participación empresarial
Organización matriz Prussian Cultural Heritage Foundation (en) Traducir
Forma parte de
Formáu por Library of the Ibero-American Institute Berlin (en) Traducir
Elementu esplotáu Servicio de Información Especializada América Latina, Caribe y Latino Studies (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Institutu Ibero-Americanu de Patrimoniu Cultural Prusianu (alemán: Ibero-Amerikanisches Institut Preußischer Kulturbesitz, IAI) ye un centru d'investigación científica y d'intercambiu cultural asitiáu en Berlín, Alemaña. El so oxetivu ye l'estudiu interdisciplinariu de les árees xeográfiques d'América Llatina, España, Portugal y del Caribe. Ye consideráu como la mayor institución dedicada a la investigación d'América Llatina fuera de la mesma.

Creación[editar | editar la fonte]

L'Institutu Ibero-Americanu foi fundáu en 1930. La so biblioteca basar en trés coleiciones de llibros: A la fin de la década de 1920, l'eruditu Ernesto Quesada regaló la so biblioteca privada de 82.000 tomos al estáu de Prusia. Adicionalmente el IAI consiguió la biblioteca especializada en Méxicu del xeógrafu Hermann Hagen, quien cola collaboración del presidente mexicanu Plutarco Elías Calles xuntara 25.000 tomos. A la biblioteca principal del institutu fueron donaos munchos llibros y documentos por Karl Ludwig Graf von Luxburg Furst zu Carolath-Beuthen und Prinz von Schoenaich-Carolath (n'español: Karl Ludwig Conde de Luxburg Príncipe de Carolath-Beuthen y Príncipe de Schoenaich-Carolath) unu de los espertos más renombraos sobre América Llatina n'Alemaña naquel tiempu. Cuando en 1930 eslleióse l'Institutu Llatinoamericanu (Institut für Lateinamerikakunde) en Hamburgo (acabante fundar en 1925), la so biblioteca d'alredor de 10.000 tomos tamién llegó al IAI. D'esta manera la biblioteca del IAI nel momentu de la so fundación yá entendía cerca de 120.000 llibros. Asina nació una biblioteca especializada con munchos llibros raru y pervalible.

Historia[editar | editar la fonte]

Neuer Marstall, see orixinal del institutu hasta la Segunda Guerra Mundial.

Amás de la biblioteca, un elementu esencial del Institutu Ibero-Americanu foi'l departamentu d'investigación. Al entamu ésta taba agospiada nel Nuevu Marstall (Neuer Marstall) cerca del Palaciu Real de Berlín, pero camudar mientres la Segunda Guerra Mundial a Lankwitz, un barriu nel suroeste de Berlín. So la direición de Wilhelm Faupel l'institutu formaba parte de la política esterior del Tercer Reich, ente otros participaba nes rellaciones diplomátiques con Arxentina y España. Faupel yera amigu íntimu de la realeza Prusiano y Alemano la cual ayudólu fundamentalmente na fundación del institutu y na so influencia n'América Llatina. De resultes de la guerra perdieron tolos archivos d'esa dómina y fondos que fueren sacupaos a otros llugares, aproximao 40.000 - 60.000 tomos nunca s'atoparon mas..

Osu Buddy - Delantre de la entrada del Institutu (con diseños inspiraos por Ecuador).

Dempués de la guerra, quería cerrase al institutu pol so involucración nel réxime nacionalsocialista. El 1 d'abril de 1946, l'Estáu federal de Berlín responsabilizar del financiamientu del institutu y asina lo salvó. Mientres este mesmu añu'l nome de la institución camudó a “Lateinamerikanische Bibliothek” (Biblioteca Llatinoamericana). En 1954 foi rebautizado como “Iberoamerikanische Bibliothek“ (Biblioteca Iberoamericana). Tres años más tarde, la biblioteca foi acoyida na “Stiftung Preußischer Kulturbesitz” (Fundación Patrimonio Cultural Prusianu). Nesta dómina, una de les xeres más importantes yera anubrir les marras nos fondos, que resultaron de la imposibilidá d'adquirir lliteratura en países d'América Central y América del Sur mientres y dempués de la guerra. Esto foi posible gracies a l'ayuda d'institutos, biblioteques y otres instituciones nel esterior. Por cuenta de la falta d'espaciu pa los crecientes fondos, el IAI camudar en 1976-77 al so nuevu edificiu na Potsdamer Straßy 37 nel distritu central del Tiergarten. En 1977, la empresa Hall editó'l catálogu por materies del IAI en 30 tomos.

Estructura y fondos[editar | editar la fonte]

Güei l'Institutu Ibero-Americanu consiste de la biblioteca, del departamentu de legaos, coleiciones especiales y proyeutos y del departamentu de servicios centrales. Ye'l más importante centru alemán pa materies rellacionaes con cultura de Llatinoamérica, España y Portugal.

El IAI tien les siguientes coleiciones especiales:

  • Fonoteca: Na fonoteca coleccionen medios auditivos, visuales y audiovisuales procedentes de Llatinoamérica, España, Portugal y el Caribe. Anguaño los fondos consisten d'aproximao 15.000 disco de vinilu, 2.000 senciellos, 1.000 discos de goma laca, 4.500 CD, 900 casetes y 1.200 cintes magnética con grabaciones.
  • Coleición de mapes: Dende 1957 colecciónense mapes d'América Llatina y de la Península Ibérica, lo mesmo que de antigües colonies españoles y portugesas. Anguaño los fondos entienden cerca de 68.550 mapes impreses y 80 mapes dibuxaes a mano, xunto a 1.348 atlantes. L'enfoque ta en conxuntos de mapes y mapes históricos.
  • Archivu d'imáxenes y diateca: Los dos crear en 1973. Entienden cerca de 60.000 fotografíes y 22.000 diapositives sobre l'América Llatina, España y Portugal.
  • Archivu de retayos de periódicos: Dende la fundación del institutu en 1930, colecciónense artículos sobre l'América Llatina, España, Portugal y el Caribe. La coleición consiste agora de más o menos 300.000 retayos. En 1990, les coleiciones de 76.000 retayos del Institutu de Política International y Economía (“Institut für Internationale Politik und Wirtschaft”) y del Institutu Alemán d'Historia Contemporánea (“Deutsches Institut für Zeitgeschichte”), dambos de la República Democrática Alemana, fueron integraos a la coleición del IAI. Dende 1999 yá nun s'archiven retayos de periódicos.

La seición de legaos del IAI entiende ente otros los legaos del americanista Eduard Seler y del arqueólogu Max Uhle. Amás atópase una coleición de fotografíes tomaes en Méxicu pol reconocíu fotógrafu Ernst Hugo Brehme. Les coleiciones especiales contienen, ente otres, una coleición de gráficos del grupu internacional d'artistes Taller de Gráfica Popular y una estensa coleición de la Lliteratura de cordel de Brasil.

El IAI edita publicaciones científiques, tanto monografíes como revistes. La revista d'investigación más importante llámase Iberoamericana. América Llatina – España – Portugal y toma temes de lliteratura, hestoria y ciencies sociales d'Iberoamérica. Otres revistes editaes son Indiana (especializada en cultures indíxenes) y la Revista Internacional de Llingüística Iberoamericana. La revista Ibero-Analysen trata temes de política, economía, sociedá y cultura nos países d'América del Sur, y diríxese a un públicu más ampliu.

Na so coleición Ibero-Online.de publicar (virtualmente en forma de documentos PDF de llibre accesu) ponencies que fueron presentaes nel IAI. La serie Ibero-Biografien entiende bibliografíes escoyíes de los fondos del Institutu Ibero-Americanu sobre determinaos temes, incluyendo les sigles de catálogu referentes. Adicionalmente publicóse una gran cantidá d'obres sobre Ibero-América nes series Bibliotheca Ibero-Americana y Biblioteca Lusu-Brasileira, a más de llibros sobre otros asuntos que s'editen fora de serie.

El IAI ye miembru de la rede científica CEISAL y de la rede de documentación REDIAL.

Direutores[editar | editar la fonte]

Lliteratura[editar | editar la fonte]

  • 75 Jahre Ibero-Amerikanisches Institut Preußischer Kulturbesitz. Berlín, 2005, ISBN 3-935656-22-X.
  • Institutu Ibero-Americanu (ed.), L'Institutu Ibero-Americanu de Berlín, Berlín, 2006, ISBN 3-935656-23-8.
  • Reinhard Liehr/Günther Maihold/Günther Vollmer (Hrsg.): Ein Institut und sein Xeneral: Wilhelm Faupel und das Iberoamerikanische Institut in der Zeit des Nationalsozialismus. Frankfurt, 2003, ISBN 3-89354-589-1.
  • Gudrun Schumacher und Gregor Wolff: Nachlässe, Manuskripte und Autographen im Besitz des IAI. Berlin, 2004 (PDF)

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Esti artículu foi creáu basáu nuna traducción de de:Ibero-Amerikanisches Institut (versión: http://de.wikipedia.org/w/index.php?title=Ibero-Amerikanisches_Institut&oldid=47039633)