Impatiens capensis

De Wikipedia
Impatiens capensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Ericales
Familia: Balsaminaceae
Xéneru: Impatiens
Especie: Impatiens capensis
Meerb.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Impatiens capensis, ye una especie de planta añal perteneciente a la familia Balsaminaceae. Ye nativa d'América del Norte, onde ye común nos suelos de tierres baxes, canales y a lo llargo de regueros, de cutiu, creciendo xunto col so pariente menos común, Impatiens pallida.

Impatiens capensis con flores marielles
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Les flores son de color naranxa con una corola de tres lóbulos, unu de los lóbulos de la mota se colorea de manera similar a la corola y forma un espolón cónicu con forma de gabitu na parte posterior de la flor. Les plantes tamién pueden producir flores cleistógames pocu llamatives, que nun riquir polinización cruciada.[1] Los tarmos son llixeramente tresllúcíos, jugosos. Les vaines son colgantes y tienen la capacidá d'espulsar les granes de les vaines cuando se toquen llixeramente, si ta maduru, d'onde toma'l nome "Impatiens (nun me toques)". Les fueyes paecen ser de plata cuando se caltién so l'agua.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Ye un remediu tradicional pa erupciones na piel, anque los estudios controlaos nun demostraron eficacia pa esti propósitu.

Distribución[editar | editar la fonte]

Impatiens capensis foi tresportáu nos sieglos XIX y XX a Inglaterra, Francia, los Países Baxos, Polonia, Suecia, Finlandia, y otres rexones del norte y centru d'Europa. Estes poblaciones naturalizaes persisten n'ausencia de cualquier cultivu de mancomún poles persones. Esta especie ye abondo similar a Impatiens noli-tangere- , una especie nativa d'Eurasia. Nun esisten pruebes d'híbridos naturales, anque los hábitats ocupaos poles dos especies son bien similares.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Impatiens capensis describióse por Nicolaas Meerburgh y espublizóse en Meerb. Afbeel. Gew. pl. 10. 1775.[2]

Etimoloxía

Impatiens: el nome científicu d'estes plantes derivar de impatiens (provecíu), por cuenta de que al tocar les vaines de granes madures estes esploten, espardiéndoles a dellos metros. Esti mecanismu ye conocíu como balocoria, o tamién como "lliberación esplosiva".[3]

capensis: epítetu xeográficu que significa "del Cabu", ye en realidá un nome desaveniente, yá que Nicolaas Meerburgh taba so la impresión errónea de que yera orixinaria del Cabu de Bona Esperanza, en Sudáfrica.[4]

Sinonimia
  • Balsamina capensis (Meerb.) DC.
  • Balsamina fulva Ser.
  • Chrysaea biflora (Walter) Nieuwl. & Lunell
  • Impatiens biflora Walter
  • Impatiens fulva Nutt.
  • Impatiens maculata Muhl.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Impatiens capensis, Illinois Wildflowers: Orange Jewelweed
  2. «Impatiens capensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 7 d'ochobre de 2012.
  3. Impatiens capensis en Flora de Canaries
  4. P. D. Strausbaugh and Earl L. Core. Flora of West Virginia. 2nd ed. Seneca Books Inc., 1964. ISBN 0-89092-010-9 page 622.
  5. Impatiens capensis en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Dicot. 933 pp. Univ. Xeorxa Press, Athens.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  8. Porsild, A. E. & W. Cody. 1980. Vasc. Pl. Continental Northw. Terr. Canada i–viii, 1–607. National Museum of Natural Sciences, Ottawa.
  9. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  10. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  11. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]