Ilesia católica copta

De Wikipedia
Ilesia católica copta
iglesia particular autónoma (es) Traducir y Ilesies católiques orientales
Llocalización
Sede Catedral de Nuestra Señora de Egipto (es) Traducir
Historia
Fundación1947
Bolsa de valores Ilesia Católica
cristianismo copto (es) Traducir
Cristiandá oriental
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Cruz copta.
Catedral de La nuesa Señora d'Exiptu n'El Cairo.
Ilesia católica copta n'El Cairo.

La Ilesia católica copta (en idioma llatín: Ecclesia Catholica Coptorum, n'árabe: الكنيسة القبطية الكاثوليكية y nel Anuariu Pontificiu: Chiesa Copta) ye una de les 24 Ilesies sui iuris integrantes de la Ilesia católica. Ye una Ilesia oriental católica[nota 1] que sigue la tradición llitúrxica alexandrina na qu'utiliza como llinguaxe llitúrxicu'l coptu y como llingua auxiliar l'árabe. Ta entamada como Ilesia patriarcal d'alcuerdu a la forma prescripta pol títulu 4 del Códigu de los cánones de les Ilesies orientales,[1] so supervisión de la Congregación pa les Ilesies Orientales. Ta presidida pol patriarca d'Alexandría de los coptos católicos, que la so sede atópase en Saray El Koubbeh, un suburbiu d'El Cairu n'Exiptu.

El territoriu propiu del Patriarcáu d'Alexandría de los Coptos (en llatín: Patriarchatus Alexandrinus Coptorum) ye Exiptu, pero esisten amás parroquies y comunidaes esvalixaes en diversos países so la xurisdicción de los obispos locales de ritu llatín.

Históricamente los coptos católicos surdieron de l'acción misionera que nos sieglos XVII y XVIII llevaron alantre franciscanos y otres órdenes relixoses sobre los coptos ortodoxos, principalmente nel alto Exiptu, empecipiándose la misión en 1630.

Autoridaes de la Ilesia católica copta[editar | editar la fonte]

Patriarca[editar | editar la fonte]

Como parte de la Ilesia católica, la so autoridá suprema ye'l papa o obispu de Roma. La so propia xerarquía ta encabezada pol patriarca d'Alexandría de los coptos (Patriarcha Alexandrinus Coptorum) (dende'l 18 de xineru de 2013 ye Abrahán Isaac Sidrak), quien tien les oficines del so patriarcáu nel suburbiu de Saray El Koubbeh en El Cairu, Exiptu, anque la catedral de la so eparquía mesma (ilesia de La nuesa Señora d'Exiptu) topar nel suburbiu de Ciudá Nasr. El cuanto al antiguu orde de precedencia d'honor de los patriarques de les Ilesies del Oriente decretáu pol Concilio de Nicea (añu 325), el patriarca d'Alexandría ocupaba'l primer llugar, más tarde trespasáu al patriarca de Constantinopla, pero al yá nun esistir ésti na Ilesia católica'l patriarca d'Alexandría comparte col patriarca titular melquita d'Alexandría'l llugar de precedencia en virtú del canon CCEO 58, 59.2 del Códigu de los cánones de les Ilesies orientales. D'alcuerdu a l'autonomía que gocia'l patriarcáu, el patriarca católicu coptu ye escoyíu pol Santu Sínodu integráu por tolos obispos católicos coptos y debe depués riquir la comunión eclesiástica del papa, quien retién total xurisdicción sobre la Ilesia.

Llistáu de patriarques d'Alexandría de los coptos católicos:

El patriarca coptu católicu Abrahán Isaac Sidrak nel so entronización el 12 de marzu de 2013 na catedral d'El Cairu.

- Teodoro II II, el Papa coptu, un exipciu, líder d'unos 10 o 12 millones de coptos "monofisitas", la mayor ilesia n'Exiptu, en comunión coles ilesies coptes d'Etiopía y Eritrea.

- Teodoro II, Patriarca d'Alexandría, griegu de Creta, líder d'unos 100.000 cristianos greco-ortodoxos n'Exiptu, del Patriarcáu "griegu" d'Alexandría; ta en comunión coles Ilesies Ortodoxes d'Europa, Asia, etc...

- Abrahán Isaac Sidrak, Patriarca d'Alexandría de los Coptos, líder d'unos 175.000 católicos de ritu alexandrín (coptu-católicos), en comunión col Papa de Roma.

Sínodu patriarcal[editar | editar la fonte]

El sínodu patriarcal (Synodus Ecclesiae Coptae Catholicae) ta compuestu polos obispos, inclusive los auxiliares, y ye encabezáu y convocáu pol patriarca, quien tien de tomar toles decisiones importantes acordies con él. Axúntase davezu una vegada al añu. Como les demás Ilesies orientales católiques autónomes, el patriarca puede alzar, modificar y suprimir eparquías, y nomar a los sos obispos, acordies con el sínodu patriarcal y depués de consultar a la Santa Sede. Dientro del territoriu propiu de la Ilesia'l patriarca puede crear exarcados, y nomar a los exarcas, acordies con el sínodu patriarcal. Los obispos son designaos pol patriarca y el sínodu patriarcal d'una llista aprobada pol papa, iguada primeramente pol sínodu patriarcal. Fora del territoriu propiu del patriarcáu, el patriarca y el sínodu coptu tienen xurisdicción en materia llitúrxico namái, correspondiendo al papa la creación de diócesis y el nomamientu d'obispos.

Curia patriarcal[editar | editar la fonte]

Na sede patriarcal d'El Cairu tópase la curia del patriarcáu coptu católicu, qu'abarca'l sínodu permanente, los obispos de sedes titulares o eméritos asignaos a la curia (hasta 3), el tribunal ordinariu de la Ilesia patriarcal, l'oficial de finances, el canciller patriarcal, la comisión llitúrxica y otres comisiones. Los miembros de la curia son nomaos pol patriarca, a esceición del sínodu permanente presidíu pol patriarca y con 4 obispos, unu escoyíu pol patriarca y 3 designaos por quinqueniu pol sínodu patriarcal. Axúntase de normal 12 vegaes al añu y acompaña al patriarca en decisiones menores.[3]

Historia[editar | editar la fonte]

Separación ya intentos d'unión de les Ilesies católico y copto[editar | editar la fonte]

L'orixe de la Ilesia copta ye tradicionalmente referíu a Marcos l'Evanxelista. La separación de la Ilesia copta de la Ilesia indivisa d'Oriente y Occidente tuvo llugar por causa de les disputes cristolóxiques, adoptando los coptos el monofisismu tres el refugu del Concilio de Calcedonia de 451 pol patriarca Dióscoro I d'Alexandría. La llinia de patriarques d'Alexandría bazcuyó ente calcedonianos y monofisitas hasta la total separación de la Ilesia copta non calcedoniana pol patriarca Teodosio I en 535. Los coptos qu'aceptaron el Concilio de Caldedonia col tiempu adoptaron la lliturxa bizantina y fueron integraos na Ilesia melquita.

Depués de la conquista árabe musulmana d'Exiptu hubo munchos contactos ente los patriarques coptos y el papa de Roma en busca de restablecer la unidá ente dambes Ilesies. Un primer intentu d'unión llevar a cabu nel Concilio de Florencia depués de que'l 6 de xunetu de 1439 la delegación ortodoxa griega roblara la so unión cola Ilesia católica. El papa Eugenio IV unvió al franciscanu Alberto da Sarteano a informar al patriarca coptu Xuan XI d'Alexandría y a otros patriarques ortodoxos. Ésti unvió a Roma como'l so representante al abá Andrés del monesteriu de San Antonio, quien el 4 de febreru de 1442 recibió y aceptó la bulda Cantate Domino,[4] que ye un documentu teolóxicu d'unión robláu pol papa Eugenio IV. Sicasí, nun tuvo efeutu práuticu al ser refugada la bulda pola xerarquía copta.

Un segundu intentu de restablecer la plena comunión ente coptos y católicos foi realizáu pol patriarca coptu Gabriel VII, quien en 1560 unvió dos sacerdotes a Roma p'axustar la unión. En respuesta'l papa Pío IV unvió a los xesuites Cristóforo Rodríguez y Giovanni Battista Eliano a axustar col patriarca, pero retornaron ensin resultaos positives. En 1582 el patriarca coptu Xuan XIV realizó un nuevu intentu solicitando al papa Gregorio XIII la unviada de delegaos p'axustar la unión. A la llegada de los delegaos Eliano y François Sasso axuntó un sínodu coptu en Memphis el 1 de febreru de 1584 p'aldericar l'asuntu. A la so muerte en 1585 les autoridaes turques prindaron a los negociadores acusándolos d'espíes y depués espulsar tres el pagu d'un rescate. El so socesor, el patriarca Gabriel VIII axustó con Eliano un oficiu de fe que nun incluyera la fórmula de los dos naturaleces de Cristu, pero nun foi aceptada en Roma. Gabriel VIII unvió a Roma 5 representantes que'l 15 de xineru de 1595 fixeron un oficiu de fe y obediencia al papa Clemente VIII en presencia de 24 cardenales abjurando de tolo que creyeron hasta esi momentu que s'oponía al ritu de la Ilesia romana. Los unviaos depués retornaron a Exiptu y dempués tornaron a Roma apurriendo la ratificación de la xerarquía copta'l 28 de xunu de 1597.[5] Sicasí, la unión permaneció inefectiva y el papa esixó al patriarca obediencia nuna carta fechada'l 7 d'ochobre de 1602 ensin saber de la so muerte'l 14 de mayu de 1601. En toes eses uniones los coptos aceptaron la doctrina católica, pero depués refugar.

Les misiones franciscanu y xesuita[editar | editar la fonte]

Misioneros católicos tuvieron activos n'Exiptu nel sieglu XVII, principalmente franciscanos de la Custodia de Tierra Santa que con Paulo di Lodi al so frente establecer n'El Cairo y Alexandría unviaos pol papa Urbanu VIII en 1623 a misionar ente los coptos. En 1630 Di Lodi foi designáu prefeutu de la misión d'Exiptu y viaxó de Xerusalén a El Cairo portando una carta del papa al patriarca coptu Xuan XV -quien morrió antes de recibila- estableciéndose na embaxada de la República de Venecia.

Los capuchinos franceses al mandu de Juan de París establecieron una misión n'El Cairo en 1630 y misionaron nel altu Exiptu por encargu de la Congregación de Propaganda Fide, y los xesuites empezaron a misionar n'Exiptu en 1675. Mientres esi sieglu hubo un granible intercambiu teolóxicu ente les Ilesies copta y romana.[6] En 1687 la Propaganda Fide estableció una viceprefeutura nel altu Exiptu, denominando a la misión in adjutorium coptorum, al cargu de franciscanos recoletos. Dende 1698 dependió de la Custodia de Tierra Santa y foi alzada a prefeutura apostólica del Altu Exiptu.[7] Estos esfuercios misioneros llograron formar una pequeña comunidá de coptos católicos, principalmente dempués de 1720. En 1729 la Propaganda Fide emitió un decretu prohibiendo a los sacerdotes católicos coptos la intercomunión colos non católicos.

El vicariato apostólicu de ritu coptu[editar | editar la fonte]

El 9 d'agostu de 1739 l'obispu coptu Atanasio de Xerusalén, pero residente n'El Cairo como vicariu xeneral del patriarca, volvióse católicu faciendo un secretu oficiu de fe ante dos sacerdotes coptos católicos educaos en Roma dende 1736: Rafael Tuki (Raphaelis Tucchi) y Xustu Maraghi. El 4 d'agostu de 1741 el papa Benedicto XIV nomó a Atanasio vicariu apostólicu de la pequeña comunidá de coptos d'Exiptu (unos 2300) convertíos pol esfuerciu misioneru, designando a Maraghi como'l so asistente. Atanasio foi escomulgáu pol patriarca, encarceláu poles autoridaes y nun se-y dexó siguir morando n'Exiptu, retornando a la obediencia al patriarca coptu. El 3 de xunu de 1744 la Propaganda Fide nomó a Xustu Maraghi como'l so vicariu xeneral n'Exiptu.

Les autoridaes otomanes nun reconocieron a la nueva Ilesia, y el patriarca coptu siguió como cabeza civil y relixosa de tolos cristianos coptos. Tres la muerte de Maraghi en 1748 los prefeutos de la misión de los franciscanos reformaos recibieron autoridá sobre la misión copta. En Roma l'exipciu Rafael Tuki foi consagráu obispu titular y supervisó la impresión de los llibros llitúrxicos coptos: misal en 1746, salmos en 1749, breviariu en 1750, pontifical en 1761, ritual en 1763, y Theotokiæ en 1764.[8]

En 1758 l'arzobispu coptu de Girga, Antonio Fulaifil, volvióse católicu, y en 1761 foi nomáu vicariu apostólicu coptu, siendo'l primeru residente n'El Cairo. El sacerdote coptu Matta Righet foi designáu vicariu apostólicu de los coptos el 21 d'abril de 1788 y la xerarquía copta católica quedó definitivamente establecida cola so consagración como obispu titular d'Utina en 1815.

El 15 d'agostu de 1824, por cuenta de una impresión equivocada de que'l jedive otomanu d'Exiptu Mehmet Alí deseyar, el papa Lleón XII alzó'l patriarcáu pa los católicos coptos por aciu la constitución apostólica Petrus apostolorum princeps.[9]

Hanc venerabilium fratum Nostrorum memoratae congregationis sententiam Nos vehementer probavimus. Itaque ex certa scientia ac matura deliberatione Nostris, et de plenitudine apostolicae potestatis sublato, quatenus opus sit, Coptu patriarchatu Alexandrino qui de facto tantum extabat, patriarchatum Coptum Alexandrinum catholicum statuimus vel restituimus, cui omnes qui in Aegypto sunt Copti subjici debeant, omnesque praeterea carum gentium homines in quas patriarchae haeretici ad eum usque qui nuper extremum diem obiit auctoritatem exercere contendebant. Huic autem patriarchatui Coptu catholico, eique, qui illum obtinebit omnes honores, privilexa, praerogativas, noma, omnemque potestatem tribuimus, quae vel sacris canonibus innititur, vel consuetudini, cui non irrationabilia momenta suffragentur.

El papa nomó patriarca al vicariu apostólicu Máximu Givaid, que'l so patriarcáu nominal esistió ente'l 15 d'agostu de 1824 y el 30 d'agostu de 1831, pero la sede patriarcal nun pudo ser ocupada y siguió la socesión de vicarios apostólicos. Primeramente, el 1 d'agostu de 1824 el papa consagrara al empar sacerdote y arzobispu a un alumnu coptu del colexu de la Propaganda Fide -Abraham Khashur (o Chasciur)- por que viaxara a Exiptu y consagrara al patriarca. Khashur llegó a Alexandría a fines de setiembre de 1824, pero'l so prindáu y condergáu a muerte poles autoridaes turques. Por aciu del cónsul francés foi depués unviáu a Roma.[10] Givaid, como vicariu apostólicu, fuera designáu obispu titular de Utina el 8 de febreru de 1824, pero la so consagración foi realizada n'El Líbanu el 13 de payares de 1825 pol patriarca greco melquita Ignacio V Qattan y pudo retornar a El Cairo cola avenida de Mehmet Alí y ordenar 3 sacerdotes coptos. El patriarcáu esistió namái nominalmente una y bones les autoridaes del Imperiu otomanu nun dexaron a los católicos coptos construyir los sos propios templos hasta 1829 nin efectuar la entronización del so patriarca.

En 1879 los xesuites crearon un seminariu menor n'El Cairo. Nesi añu los coptos católicos yeren 5000 o 6000 n'Exiptu, de los cualos unos 800 vivíen n'El Cairo y los demás en Tahta y otres partes del Exiptu mediu empobinaos pol obispu Agapio Bishai. Los sacerdotes yeren 21, de los cualos 8 vivíen n'El Cairo. Esistíen 12 ilesies y 3 capiyes.

Llista de vicarios apostólicos de los coptos[editar | editar la fonte]

  • Obispu coptu Atanasio (vicariu apostólicu, 4 d'agostu de 1741-1744, retornó a la Ilesia ortodoxa copta)
    • presbíteru coptu Xusto Maraghi (vicariu xeneral, 3 de xunu de 1744-1748, finó)
    • presbíteru llatín Jacobo de Kremsier (prefeutu de la misión franciscana, 1748-1751)
    • presbíteru llatín Pablo d'Angnone (prefeutu de la misión franciscana, 1751-1757)
    • presbíteru llatín José de Sassello (prefeutu de la misión franciscana, 1757-1761)
  • arzobispu coptu Antonio Fulaifil (vicariu apostólicu, 1761-1778)
  • Gervasio d'Ormeal (1778-1781)
  • Rocco Aboud Kodsi Sabak de Girga (1781, 2ª vegada)
  • presbíteru coptu Yuhanna Farargi (1781-1783) Foi designáu obispu titular de Hipsópolis, pero nun foi consagráu *

Rocco Aboud Kodsi Sabak de Girga (1783-1785, 3ª vegada)

Restauración del patriarcáu[editar | editar la fonte]

El 26 de payares 1895 el papa Lleón XIII, por aciu la carta apostólica Christi Domini,[12] restauró'l patriarcáu d'Alexandría de los coptos católicos designáu al obispu titular de Caesareae Paneadis, Cirilo Makarios, como alministrador apostólicu del patriarcáu y creando trés eparquías.

Itaque ad maiorem divini Nominis gloriam, ad fidei sanctae et communionis catholicae incrementum, Nos ex certa scientia motuque proprio ac de plenitudine apostolicae potestatis, Patriarchatum Alexandrinum catholicum restituimus et pro Coptis constituimus; eique ac singulis qui ipsum obtenturi sint, honores omnes, privilexa, praerogativas, noma, omnemque potestatem tribuimus, eadem ratione qua generatim hala nunc a Patriarchis orientalibus rite exercetur: qua super re peculiaria praescripta ab Apostolica auctoritate tempore et llocu impertientur.

La xurisdicción del patriarcáu foi llindada a la parte exipcia del Jedivato d'Exiptu (Kedivatus Aegypti proprie dictae). La eparquía patriarcal d'Alexandría recibió xurisdicción sobre'l baxu Exiptu, incluyendo Alexandría, el delta del ríu Nilu y El Cairo:

Patriarchalis Alexandrina Aegyptum inferiorem et urbem Cairum complectitur. Ad aquilonem habet mare internum seu Mediterraneum; ad orientem, canalem Suesii: ad austrum, latitudinis borealis gradum trigesimum; ad occasum, Tripolitanam Othomanici imperii provinciam.

La eparquía de Hermopolis (o Minia) nel centru d'Exiptu:

Dioecesis Hermopolitana in Aegyptum mediam profertur. Ad septentrionem finitima est dioecesi patriarchali; ad orientem attingit sinum Heropoliticum; ad meridiem, continetur circulo fere mediu inter gradus vigesimum septimum et vigesimum octavum latitudinis borealis, ubi scilicet locus iacet Sacci-t-moussé ad Nilum flumen, qui pariter locus in ditione esto eiusdem dioecesis; ad occidentem habet desertum Libycum.

Y la eparquía de Tebas (Tahta) nel altu Exiptu:

Dioecesis Thebana, in Aegyptum superiorem porrecta, circumscribitur ad aquilonem Hermopolitana; ad orientem, sinu Arabico; ad austrum, vigesimo secundo gradu latitudinis borealis; ad occasum, desierto Libyco.

El 19 de xunu de 1899 Makarios foi designáu patriarca d'Alexandría de los Coptos, adoptando'l nome de Cirilo II. En 1899 foi creáu'l seminariu patriarcal de Tahta. Como vicariu patriarcal l'obispu Makarios presidió un sínodu católicu coptu en 1898 qu'introdució un númberu de práutiques llatines na lliturxa, depués cayó en discutinios y tuvo d'arrenunciar en 1908. Dende esi añu'l patriarcáu foi confiáu a alministradores apostólicos, hasta que Marcos Khouzam foi escoyíu patriarca'l 9 d'agostu de 1947, siendo entronizado el 7 de marzu de 1948.[13]

Al ser nuevamente alicáu'l patriarcáu y aumentar el númberu de fieles, especialmente nel altu Exiptu, decidióse'l 9 d'agostu de 1947 estremar en dos la eparquía de Tebas o Luxor creándose la eparquía de Asiut.

El 13 de setiembre de 1981 foi alzada la eparquía de Suhag, dixebrada de la de Luxor. El 17 d'avientu de 1982 foi alzada la eparquía de Ismailia, dixebrada d'Alexandría. La última diócesis copta católica creada foi la eparquía de Guiza, dixebrada de la d'Alexandría'l 21 de marzu de 2003.[14]

Órdenes relixoses coptes[editar | editar la fonte]

La Ilesia católica copta nun tener monesterios, pero sí tien institutos relixosos, como los trés comunidaes pa muyeres: les Hermanes del Sagráu Corazón, les Hermanes Coptes de Jesús y María (dambes basaes n'Exiptu) y la provincia exipcia de les Pequeñes Hermanes de Jesús. Hai tamién una comunidá masculina de franciscanos dependiente del Patriarcáu.

Servicios educativos y de salú coptos[editar | editar la fonte]

La mayoría de los candidatos al sacerdociu son formaos nel Seminariu Patriarcal de San Lleo, alcontráu en Maadi, nos suburbios d'El Cairu, que foi fundáu en 1953. Más de 100 parroquies coptes católiques alministren escueles de nivel primariu, y dalgunes tien amás nivel secundariu. La Ilesia caltién un hospital en Assiut, a ciertu númberu de dispensarios médicos y clínicos, y dellos orfanatos. Les órdenes relixoses coptes realicen actividaes d'educación, médiques, y caritatives.

Diócesis[editar | editar la fonte]

La Ilesia católica copta nun tien sedes metropolitanes, polo que n'aplicación del canon 80 del Códigu de los cánones de les Ilesies orientales[15] el patriarca exerz los derechos y obligaciones d'un metropolitanu nes 7 eparquíes (nome de curia en llatín de les diócesis) del Patriarcáu d'Alexandría de los Coptos.

El patriarcáu tenía n'Exiptu a fines 2015: 7 obispos, 166 parroquias, 194 sacerdotes seculares, 65 sacerdotes relixosos, 119 relixosos, 418 relixoses, 7 diáconos permanentes, 50 seminaristes y 174 902 fieles.[16]

Eparquía d'Alexandría[editar | editar la fonte]

La eparquía d'Alexandría de los coptos (Eparchia Alexandrinus Coptorum o Alessandria dei Copti) ye la eparquía propia del patriarca, y foi creada'l 26 de payares de 1895 por aciu la carta apostólica Christi Domini que suprimió'l vicariato apostólicu de los coptos.

La so xurisdicción inicial foi sobre'l baxu Exiptu y El Cairo, dende'l mar Mediterraneu al paralelu 30° N (Guiza) y de la canal de Suez a les llendes de Tripolitania. Darréu amplióse pa incluyir el Sinaí, y depués foi amenorgáu pa crear la eparquía de Ismailia el 17 d'avientu de 1982, y la eparquía de Guiza el 21 de marzu de 2003 (con territorios que fueron tresferíos dende la eparquía de Menia el 1 de payares de 1988), de manera que cubre les gobernaciones de (coles llendes previes a los axustes de 2014): El Cairo, Occidental, Behera, Alexandría, Matrú, Caliubia, Menufia, y Kafr el Sheij. La xurisdicción patriarcal estiéndese tamién a la desértica gobernación de Nuevu Valle ensin ser parte de la eparquía.

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 31 parroquies (37 según sitiu web del patriarcáu) y 36 020 fieles. La catedral de La nuesa Señora d'Exiptu (o de la Virxe María) topar en Ciudá Nasr, un suburbiu d'El Cairu. Tamién ye considerada catedral la ilesia de la Resurrección nel suburbiu de Ramley n'Alexandría.[17]

Eparquía de Menia[editar | editar la fonte]

La eparquía de Menia o de Hermópolis (Eparchia Hermopolitanus o Minya, Ermopoli Maggiore, Minieh dei Copti) foi una de los trés eparquías creaes el 26 de payares de 1895 por aciu la carta apostólica Christi Domini. La so catedral ye la ilesia de Cristu Rei na ciudá de Menia.

La so xurisdicción inicial foi ente'l golfu de Suez y l'ermu Líbico, y ente los paralelos 30° N y 27,3° N. El 1 de payares de 1988 tresfirió a la eparquía d'Alexandría les gobernaciones de Guiza, Beni Suef, y Fayún,[18] y el 16 de mayu de 1990 recibió parte de la eparquía de Asiut p'afaeles a les llendes civiles, de manera que'l so territoriu entiende tola gobernación de Menia d'alcuerdu a les llendes que tenía hasta 2014.

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 26 parroquies (28 según sitiu web del patriarcáu) y 40 530 fieles.

Eparquía de Lúxor[editar | editar la fonte]

La eparquía de Lúxor o de Tebas (Eparchia Thebanus o Luqsor, Tebe dei Copti) foi una de los trés eparquías creaes el 26 de payares de 1895 por aciu la carta apostólica Christi Domini. La sede de la eparquía tuvo en Tahta, depués en Suhag, y anguaño na ciudá de Lúxor, onde la so actual catedral ye la ilesia de San Carlos Borromeo.

La so xurisdicción inicial foi ente los paralelos 28° N y 22° N y ente'l mar Roxu y el desiertu de Libia. El so territoriu foi amenorgáu pa crear la eparquía de Asiut el 10 d'agostu de 1947, y la eparquía de Suhag el 13 de setiembre de 1981. Depués del axuste de les llendes de la eparquía de Asiut pa faelos corresponder colos civiles, la eparquía de Lúxor quedó amenorgada a les gobernaciones de: Lúxor, Quena, Asuán, y Mar Roxu (d'alcuerdu a les llendes que teníen hasta 2014).[19]

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 21 parroquies y 18 750 fieles.

Eparquía de Asiut[editar | editar la fonte]

La eparquía de Asiut o de Lycopolis (Eparchia Lycopolitanus o Assiut, Lycopolis di Copti) foi creada'l 10 d'agostu de 1947 por aciu la bulda Ex Petri Cathedra del papa Pío XII, por desmembración de la eparquía de Lúxor. La so catedral ye la ilesia Madre del Divín Amor na ciudá d'Asiut.[20]

La so xurisdicción inicial foi ente los paralelos 28° N y 27° N y ente'l mar Roxu y el desiertu de Libia: Novae huius Eparchiae fines hi erunt: ad septentrionem Eparchia Hermopolitana (gr. 28° latit.); ad orientem Mare Rubrum; ad meridiem Eparchia Thebana (gr. 27° latit.); ad occasum Desertum Libycum.[21] Darréu les sos llendes fueron afechos pa faelos corresponder cola gobernación de Asiut, d'alcuerdu a les llendes que tenía hasta 2014.

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 40 parroquies 51 000 fieles.

Eparquía de Suhag[editar | editar la fonte]

La eparquía de Suhag (Eparchia Sohagensis o Sohag di Copti) foi creada'l 13 de setiembre de 1981 por decretu del Santu Sínodu, por desmembración de la eparquía de Lúxor. La so catedral ye la ilesia de Cristu Rei na ciudá de Tahta.[22]

La so xurisdicción entiende la gobernación de Suhag, coles llendes que tenía antes de los cambeos de 2014.

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 22 parroquies (16 según sitiu web del patriarcáu) y 13 566 fieles.

Eparquía de Ismailia[editar | editar la fonte]

La eparquía de Ismailia (Eparchia Ismailiensis o Ismayliah dei Copti) foi creada'l 17 d'avientu de 1982 por decretu del Santu Sínodu, por desmembración de la eparquía d'Alexandría. La so catedral ye la ilesia de San Marcos na ciudá d'Ismailia.[23]

La so xurisdicción entiende les gobernaciones de: Ismailia, Sinaí del Sur, Sinaí del Norte, Port Said, Suez, Oriental, Damieta, y Dacalia, coles llendes que teníen antes de los cambeos de 2014.

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 16 parroquies (13 según sitiu web del patriarcáu) y 9000 fieles.

Eparquía de Guiza[editar | editar la fonte]

La eparquía de Guiza (Eparchia Gizensis o Guizeh dei Copti) foi creada'l 21 de marzu de 2003 por decretu del Santu Sínodu, por desmembración de la eparquía d'Alexandría. La so catedral ye la ilesia de San Jorge na ciudá de Guiza.[24]

La so xurisdicción entiende les gobernaciones de: Guiza, Fayún, y Beni Suef, coles llendes que teníen antes de los cambeos de 2014.

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2016 la eparquía tien 10 parroquies (8 según sitiu web del patriarcáu) y 6036 fieles.

Diáspora[editar | editar la fonte]

Un gran númberu de coptos católicos emigró a los países occidentales en décades recién. Esisten 11 comunidaes sirvíes por sacerdotes residentes, de les cualos 6 d'elles son parroquies coptes:[25]

Estadístiques[editar | editar la fonte]

D'alcuerdu al Annuario Pontificio 2014 la Ilesia católica copta tenía al 21 de febreru de 2014 nos sos 7 xurisdicciones dientro del patriarcáu: 167 108 fieles, 8 obispos, 162 parroquies, 188 sacerdotes seculares, 63 sacerdotes relixosos, 115 relixosos, 411 relixoses, 5 diáconos permanentes, y 50 seminaristes.[35]

Les parroquies distribuyir de la siguiente manera:

  • dientro del territoriu propiu: Exiptu (162).
  • fora del territoriu propiu: Canadá (2), Australia (1), Estaos Xuníos (1), Francia (1), Italia (1).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Nel pasáu aplicar a los católicos coptos (lo mesmo qu'a los demás católicos de ritu oriental) el términu uniatos consideráu güei despreciatible ya inexactu, pero que sigue n'usu principalmente en países de mayoría ortodoxa.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Códigu de los cánones de les Ilesies orientales
  2. Giga-Catholic Information
  3. CCIOC
  4. Cantate Domino
  5. Coptic Relations with Rome. Publication: The Coptic encyclopedia, volume 2, CE:609a-611b. Autor: Bilaniuk, Petro B. T.
  6. Chronology of Catholic Dioceses: The Coptic Catholic Church
  7. Echos d'Orient, Volumes 15-16, páx. 406. Collaborador: Institut français d'études byzantines. Publicáu en 1912
  8. Hyvernat, Y. (1909). Egypt. In The Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. Retrieved August 7, 2015 from New Advent: http://www.newadvent.org/cathen/05329b.htm]
  9. Bullarium Romanum: summorum pontificum Clementis XIII, Clementis XIV, Pii VI, Pii VII, Leonis XII. Typ. Reverendae Camerae Apostolicae, 1854, páx. 83
  10. New Faith in Ancient Lands, páx. 100. Marc R. Spindler (University of Leiden)
  11. Gabriel Levenq, La mission "in adjutorium coptorum", in Echos d'Orient, Tomu XV, anno 1912, pp. 404–411
  12. Bolla Christi Domini, in ASS 28 (1895-96), p. 257
  13. PATRIARCAT COPTE CATHOLIQUE D'ALEXANDRIE
  14. Giga Catholic
  15. Códigu de los cánones de les Ilesies orientales
  16. CNEWA. 2016
  17. PAROISSES de l'EPARCHIE PATRIARCALE
  18. EPARCHIE D' HERMOPOLIS
  19. EPARCHIE D' Thebes-Luxor
  20. EPARCHIE DE LYCOPOLIS (ASSIOUT)
  21. ACTA APOSTOLICAE SEDIS. ANNUS XL
  22. EPARCHIE de SOHAG
  23. EPARCHIE D'ISMAÏLIA
  24. Annuaire de l'Eparchie
  25. Parroiesses Coptes Catholiques de la Diaspora
  26. Sant'Andrea del Vignola: una chiesa per la comunità copta
  27. Chiesa di Milano
  28. Notre Dame d'Égypte à Paris
  29. Église Copte Catholique Notre-Dame d'Égypte
  30. St. Mary Coptic Catholic Church
  31. CNEWA
  32. St Mark's Coptic Catholic Church
  33. The Catholic Church in Kuwait
  34. CNEWA. The Coptic Catholic Church
  35. CNEWA. The Eastern Catholic Churches 2014