Idioma uru

De Wikipedia
Uru, uchumataqu
'chhiw lüsñchi chhun'
Faláu en Bandera de Bolivia Bolivia
Rexón Departamentu de La Paz
Falantes Llingua muerta (sieglu XX o principios del sieglu XXI)
Familia Llingües uru-chipaya
Estatus oficial
Oficial en Bolivia
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

El uru o uruquilla foi una llingua orixinaria de la etnia de los uru, antiguos habitantes de les islles del llagu Titicaca y les veres del ríu Desaguadero. A la llingua falada polos urus de Irohito (Bolivia), güei práuticamente sumida, denominar tamién uchumataqu (Hannss, 79:2009). Esta llingua taría fuertemente rellacionada col chipaya, col cual conformen la familia de llingües Uru-Chipaya (Velasco Rojas, 2010).

Situación actual[editar | editar la fonte]

Pueblos orixinarios de Bolivia.

El uru foi reemplazáu, principalmente, pol aimara y el castellán. Nel añu 2000, quedaben tan solu dos falantes nativos, d'un grupu étnicu d'ente cien y cientu cincuenta persones de la Provincia de Ingaví (La Paz, Bolivia). Según Hannss (79:2009), los urus d'esta rexón, más específicamente de la comunidá d'Irohito, esperimentaron un desenvolvimientu político y social positivu a partir de la década de los 90, lo que resultó na fundación de la Nación Orixinaria Uru (NOU) en 2001. Esta organización ta conformada polos chipaya, los murato del Llagu Poopó, los urus d'Irohito, los urus de les islles flotantes de la badea de Puno (Perú), los habitantes de San Juan de Coripata (departamentu de Carangas) y los isluga nel norte de Chile. A pesar d'esti desenvolvimientu, como señala Hannss, los urus de Irohito esperimenten un fenómenu, bien común tamién n'otres comunidaes: la migración de la xente nuevo escontra la ciudá o escontra países vecinos en busca de trabayu.

Aspeutos históricos[editar | editar la fonte]

Los urus de Irohito, comunidá fundada nun momentu en que gran parte de los urus yá s'había vueltu aimara, arriendes de les polítiques emplegaes primero pol gobiernu incaicu y darréu polos españoles, caracterizáronse por tener una economía basada na caza d'aves acuátiques y la pesca (Hannss, 2009: 79). Sicasí, esta actividá siempres foi motivu de despreciu d'otros grupos indíxenes y de los colonizadores españoles. La so forma de vida foi acabada por una seca estrema na década de los 40 que non yá fizo que los urus abandonaren la so economía tradicional sinón tamién significó'l final del uchumataqu (o uru), como llingua d'usu diariu na comunidá.

Clasificación[editar | editar la fonte]

El uchumataqu (uru) pertenez, xunto col chipaya, a la familia uru-chipaya, la que, según Hannss (2009), pue ser meyor considerada como una familia llingüística aisllada del altiplanu bolivianu.

Esbozu gramatical[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Hannss (2009:87) propón el siguiente esquema de consonantes pal uchumataqu:

Cuadru 1: Inventariu consonánticu uchumataqu
Billabiales Dentales Alveolares Prepalatal Palatales Velares Uvulares Glotal
Oclusives p t k q
Aspiraes ph th kh qh
Glotalizadas
Labializadas tw kw
Dentalizadas tk
Nasales m n ɲ
Vibrante r
Fricatives s x h
Africaes ts č
Glotalizadas ts´ č´
Aproximantes llaterales l ʎ
Semivocales w y


L'autora propón, amás, el siguiente esquema de vocales:

Cuadru 2: Inventariu vocálicu uchumataqu
Anteriores Posteriores
Allargamientu medianu Llarga Allargamientu medianu Llarga
Altes i i: o o:
Altes-medies y y: o o:
Baxes a a:


Léxicu y clases de pallabres[editar | editar la fonte]

En cuanto al léxicu y les clases de pallabres en kallawaya, puede señalase lo siguiente (Hannss, 2009:90-93):

  • Sobre la base de criterios morfosintáctiques, pueden estremase tres tipos de pallabres en uchumataqu: los sustantivos, p.ej. lu:si 'tarru', kuyla 'casa', los axetivos, p.ej. čo:k 'grande', čuni 'bonu', y los verbos, p.ej. ok- 'dir', čis- 'falar'.
  • Los sustantivos, que la so función típica ye la de ser nucleu d'una frase sustantiva, pueden funcionar tamién como predicaos, y nesi casu nun se riquir de nenguna marca especial o marcador copulativu, como se repara en (1):


(1) pastu-čai nin-ki
planta.melecinal-DCL aquella-TOP
'Aquella ye una planta melecinal.' (Vellard 1951: 22)


  • Los axetivos en uchumataqu formen una clase de pallabra separada abierta y la so función principal ye la de modificar a los sustantivos, como en (2). Sicasí, los axetivos pueden apaecer tamién en función predicativa, como en (3) y nesi casu son marcaos pol predicador -kasi, l'usu del cual ta acutáu namái a axetivos.


(2) čuni soni-naka
bonu home-PL
'bon home' (Uhle 1894: 28.2)


(3) utča-kasi-čai
pequeñu-PRED-DCL
'ye pequeñu'(Vellard 1949: 152)


  • Dientro de la clase d'axetivos, estrémense cuatro categoríes que se caractericen pola so aición modificadora: los axetivos que funcionen tamién como alverbios de manera, grau y cambéu, como qhi:pi 'rápido' en (4), los axetivos d'estaos axetivales marcaos por -tni o'l so alomorfo -tin como en (5), los cuantificadores, como yuki 'enforma, munchos' en (6), y los numberales (1 ši, 2 piske, 3 čep, 4 pácpic, 5 paanucu, 6 pacchui, 7 tohoro, 8 cohonco, 9 sankau, 10 kalo) que son obligatoriamente inflexionados col marcador nominal posesivu -či 'tener', como se repara en (7).


(4) qhi:pi oqlay-a
rápido dir-IMP
'¡Ve rápido!' (Uhle 1894: 98.1)


(5) ana matni tukun wawa
NEG fértil mújer
'una muyer non fértil; una muyer manera' (Métraux 1935: 90)


(6) yuk[i] q'a:
enforma dineru
'enforma dineru; un montón de dineru' (Uhle 1894: 29)


(7) čhep kalo čep-či-či
trés diez trés-POS-POS
'trenta y tres' (Vellard 1951: 18)


  • Tocantes a los verbos, estrémense distintes clases semántiques, como p.ej.: verbos de movimientu, ej. čis- 'venir', verbos d'aición, ej. tax- 'dormir', verbos de cognición, ej. sis- 'conocer', verbos d'aición-proceso, ej. kona- 'matar', verbos factivos, ej. pa- 'faer', y verbos de fala, ej. pek- 'preguntar'. Los verbos, que se caractericen por funcionar prototípicamente como predicaos, pueden cumplir tamién la función d'argumentu. Por casu, en (8) el verbu sisa 'conocer' funciona como oxetu de la clausa.


(8) sisa pek-o-čai
conocer deseyar-1-DCL
'Deséu conocer.' (Vellard 1967: 19)


Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Tocantes a les traces que caractericen la morfoloxía del uchumataqu, puede señalase los siguiente (Hannss, 2009: 94-104):

  • En primer llugar tien de mentase que'l uchumataqu ye una llingua aglutinante, sicasí'l so sistema pronominal ye aislante y el so sistema de marcación de tiempu ye fusional.
  • Tocantes a la morfoloxía nominal, reparar los siguientes sufixos nominales: el terminativu -kama en (9), el posesivu -či en (10), el benefactivo -taki en (11), el purposivo -xapa en (12), el comitativo-instrumental -stani en (13), y los marcadores plurales -naka y -wiči en (14a) y (14b).


(9) čuluras-kama sel-aki-čai am-ki
cuando-TER ser-FUT-DCL usté-TOP
'¿Hasta cuándo va tar usté (pescando)?' (Uhle 1894: 68.2)


(10) wir-ki pataki wat[a]-či-čai
yo-TOP cien añu-POS-DCL
'Tengo cien años d'edá'. (Métraux 1935: 91)


(11) thune-s tek-čai wakpača suni-taki
sol-CL.3 entrar-DCL toa xente-BEN
'El sol entra / llevantar pa tola xente.' (Inda & Muysken 2005: 73)


(12) haske-l ox-čai ma:-ki kona tuki ana kun-s-xapa piči katan-s-xapa
lloñe-¿? dir-DCL madre-TOP ensugar antes NEG recordar-NMLA-PURP pechu escaecer-NMLA-PURP
'La madre allóñase antes d'ensugase, por que [el neñu] nun recuerde'l pechu [= ser dau de mamar], pa escaecelo.' (Vellard 1967: 18)


(13) am-tani ok-[s]i pek-o-čai
tu-COM dir-NMLA deseyar-1-DCL
'Deséu dir contigo […].' (Métraux 1935: 110)


(14a) čuni suni-naka-čai
bonu home-PL-DCL
'(Ellos son) bonos homes' (Uhle 1894: 66)


(14b) wir-i-l-i nin-wiči-tani oka-s-o(-čai)
yo-VC-CL.1-VC él/ella-PL-COM dir-S-PAS1-DCL
'Yo fui con ellos.' (Métraux 1935: 90)


  • El uchumataqu presenta cinco grupos de pronomes: personales (ver cuadru 3), posesivos, p.ej. wist 'el mio' y nis 'el so (d'él/d'ella), demostrativos, p.ej. ti 'esto' y nin 'aquello', interrogativos, p.ej. čulu '¿qué? ¿cómo?' y kasu '¿cuántos?', ya indefiníos, p.ej. čulu 'daqué' y či 'unu'.


Cuadru 3: Pronomes personales
wir 'yo'
am 'tu'
nin 'él, ella, ello'
ninaka 'ellos'
očumi 'nós (incl)'
wisnaka 'nós (excl)'
amčuka 'ustedes (toos)'


  • El uchumataqu presenta cuatro posposiciones: huntani 'sobre, enriba' en (15), kesu 'cerca de' en (16), mora 'mediu' en (17) y kos 'dientro' en (18).


(15) wes huntani-čai potsi
potsi sobre;enriba-DCL cuchiellu
'El cuchiellu ta sobre la frazada.' (Uhle 1894: 64)


(16) kesu-kači-čai
cerca.de-PRED-DCL
'Ye cerca.' (Vellard 1951: 14)


(17) ti tapa čo[ki] xin-kin[a] yá-ki maska-ki[na] mora
esta pimienta nós caldu-DIR poner-TOP olla-DIR mediu
'Pongamos esta pimienta nel caldu, dientro de la olla nel mediu.' (Métraux 1935: 101)


(18) wir-i-l kui[a] kos-ta ikan-s-n-a-čai
yo-VC-CL.1 casa dientro-LOC2 permanecer-S-O2-FUT-DCL
'Voi Permanecer dientro de la casa.' (Vellard 1967: 30)


  • Tocantes a la negación en uchumataqu, la partícula ana ye usada pa negar clauses enteres, como se repara en (19), según cualquier clase de pallabres.


(19) ana kwasi tun-n-aki-čai tiks-n-aki-čai
NEG agua venir-O2-FUT-DCL morrer-O2-FUT-DCL
'Nun va venir agua [= agua], nós vamos morrer.' (Vellard 1949: 152)


  • Tocantes a la morfoloxía verbal, el uchumataqu tien un sistema de tiempu futuru/non futuru, anque hai marcadores pa los tiempos pasáu, presente y futuru. Cabo resaltar que, sacante pola marca de primer persona singular nos tiempos presente y futuru, el sistema nun cumple la función de marcación personal. La referencia a la persona ye espresada polos pronomes, como en (20) o inferida del contestu.


(20) čul[o] am-ta tkris-in-ki
qué tu-INT trabayo-PAS.HAB-TOP
'¿En qué trabayes tu [usualmente]? (Vellard 1967: 6)


  • El uchumataqu presenta, amás, tres sufijo d'aspeutu: el resultativu -t, 'volver' ke- y 'ensin meta' -lay, y tres categoríes distintos de manera: declarativo, interrogativu ya imperativu.

Sintaxis[editar | editar la fonte]

Tocantes a la sintaxis del uchumataqu, puede mentase lo siguiente (Hannss, 2009:104-111):

  • L'orde de pallabres básicu del uchumataqu ye SOV. Polo xeneral, un oxetu indireutu preciede l'oxetu direutu, como se repara en (21):


(21) wir-i-l el to:s-wintani tek'kus na-čai
yo-VC-CL balsa-dientro palu poner-DCL
'Yo pongo'l palu [pa emburriar la balsa] dientro de la balsa' (Vellard 1967: 28)


  • El uchumataqu presenta dos series d'elementu clíticos: los clíticos clausales, que consisten nel declarativo -čai, el marcador de tópicu -ki, y l'afirmativu -pini, y los clíticos personales, que son -l '1ª', -m '2ª' y -s '3ª'. Estos postreros son usaos principalmente pa enfatizar el suxetu de la clausa principal. En cuanto al declarativo -čai, la so función básica ye la de marcar una afirmación y asocede en toles clauses sacante nes interrogatives ya imperatives. Les funciones principales del marcador de tópicu -ki son la marcación d'información topical, l'establecimientu del tópicu, y la marcación de verbos hortativos. A lo último, en cuanto al afirmativu o certitudinal -pini, el so significáu depende de la clase de pallabres a la que ta anexáu, fluctuando dende puramente afirmativu hasta un grau creciente (d'afirmación).
  • Les clauses imperatives en uchumataqu carauterizar por presentar un marcador verbal específicu y pola falta d'un marcador declarativo -čai, como se repara en (22). Tocantes a les clauses interrogatives, tas pueden ser entrugues d'información, y nesi casu faise usu d'un pronome interrogativu y, anque opcionalmente, del marcador d'entruga -ta y el marcador de tópicu interrogativu -xwi, como se repara en (23); o tamién pueden ser entrugues sí/non, que tienden a presentar un orde de pallabres OSV, como se repara en (24):


(22) lul-a
comer-IMP
'¡Come!' (Métraux 1935: 100)


(23) hekis-kistana kuya-xwi
quién-ABL casa-TOP.INT
'¿De quién ye esta casa?' (Vellard 1951: 34)


(24) kwasi lik kun pek
agua beber tu deseyar
'¿Deseyes tu beber [daqué de] agua?' (Vellard 1967: 11)


  • El uchumataqu presenta cinco tipos distintos de clauses predicatives non verbales: les clauses ecuativas, esistenciales, locatives, posesives y atributives. En (25), preséntase un exemplu de clausa predicativa non-verbal locativa.


(25) kotat-ksi tusa-naka-ki
llagu-LOC1 balsa-PL-TOP
'Nel llagu hai balses.' (Métraux 1935: 99)


  • A lo último, el uchumataqu presenta distintos tipos de clauses complexes, pa espresar rellaciones de tipu alverbial (p.ej. claúsulas condicionales y clauses de propósitu) y de complementación. Los verbos en clauses complexes tán desaposiaos de los marcadores regulares de tiempu, aspeutu y manera. Nel so llugar, pueden ser marcaos por morfemes especiales que tán acutaos a estos verbos y que nun asoceden nos verbos de les clauses principales. En (26), por casu, faise usu del marcador de xerundiu -ku na clausa subordinada pa marcar simultaneidá d'eventos.


(26) kauani-ku oč-o-čai
xirar-SUB cansase-1-DCL
'Xirando, canso.' (Uhle 1894: 94)


Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Hannss, Katja (2009). Uchumataqu (Uru). En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Llingües de Bolivia, tomu I Ámbitu andín, 79-115. La Paz: Plural editores.
  • Métraux, Alfred (1935). Contribution à l'ethnographie et à la linguistique des indiens Uro d'Ancoaqui (Bolivie). Journal de la Société des Americanistes, 27: 75-110.
  • Uhle, Max (1894). Grundzüge einer Uro-Grammatik. Berlín: Institutu Ibero-Americanu.
  • Vellard, Jean (Jehan) (1949). Contribution à l'étude des Indiens Uru ou Kot'suñs 1. Travaux de l'Institut Français d'Études Andines, 1: 145-209. Lima.
  • Vellard, Jean (1951). Contribution à l'étude des Indiens Uru ou Kot'suñs 3. Travaux de l'Institut Français d'Études Andines 3: 3-39.
  • Vellard, Jean (1967). Contribución al estudiu de la llingua uru [Cuadiernos de Llingüística Indíxena 4]. Buenos Aires: Universidá de Buenos Aires.

Enllaz[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]