Idioma tinigua
![]() Tiniguas | |
---|---|
Faláu en | ![]() |
Rexón | Sierra de la Macarena, Departamentu de Meta. |
Falantes | 1[1] |
Familia | Tinigua-Pamigua |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | les mios
|
ISO 639-3 | tit
|
![]() Estensión del tinigua |
El tinigua (o tiniguas) ye una llingua indíxena amenazada ya inda falada en Colombia. La llingua creyóse perdida hasta que se localizaro dos falantes vieyos na década de 1990. En 2000 quedaben namái dos homes falantes de tinigua, que vivíen nel departamentu de Meta, ente l'altu ríu Guayabero y el ríu Yarí.
Descripción llingüística[editar | editar la fonte]
Clasificación[editar | editar la fonte]
El Tinigua arrexuntóse nuna familia Tinigua-Pamigua, desque Castellví[2] demostró l'afinidá de les dos llingües, aprovechando los vocabularios Pamigua recoyíos por F. Toro y publicaos por Ernst.[3] De los Pamigua saber por Rivero,[4] que vivíen ente Concepción de Arama (Meta) y el Guaviare, pero ignora cualesquier datu sobre la so desapaición.
Fonoloxía[editar | editar la fonte]
Acordies con Nubia Tobar, qu'entrevistó a dalgunos de los postreros falantes de la llingua, esta tien seis vocales básiques orales entamaes en tres graos d'apertura: alto, mediu, y baxu; y trés asities: anterior, central y posterior; caúna de les cualos col so correspondiente glotalizada y allargada.[5]
Les 22 consonantes yeren p, ph (aspirada), t, th (aspirada), ty (palatal), ts (africada), k, kh (aspirada), kw (labiovelar), b, d, y (oclusiva palatal sonora), g, m, n, ñ, f, s, z (fricativa alveolar sonora), h (fricativa glotal sorda), che (africada palatal), y la semivocal w.
Billabial | Dental | Palatal | Velar | Llabiu- velar |
Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | aspirada | pʰ | tʰ | kʰ | |||
sorda | p | t | tʲ | k | kʷ | ||
sonora | b | d | ɡ | ||||
Africada | ʦ | ʧ | |||||
Fricativa | f | s, z | h | ||||
Nasal | m | n | ñ | ||||
Aproximante | w |
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Tobal, Juan Pablo (21 de febreru de 2013). «El postreru Tinígua». La Voz.
- ↑ Castellví, Marcelino (1940). «La llingua Tinigua». Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII: p. 93.
- ↑ Ernst, A. (1891). «Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco» (n'alemám). Zeitschrift für Ethnologie XXIII (Berlín): p. 9.
- ↑ Rivero, P. Juan de (1736). Historia de les misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco.
- ↑ Tobar Ortiz, Nubia (1994). «Nel estragal d'una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena» (en castellanu). Simposio, VII Congresu d'Antropoloxía.. La recuperación de les llingües natives como busca d'identidá étnica (CCELA - Universidá de los Andes.). ISSN 0121-1579.