Idioma sugní
| xuɣ̌nůni ziv / хуг̌ну̊ни зив | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Faláu en | |||||||||||
| Faláu en | Afganistán y Taxiquistán | ||||||||||
| Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
| Datos | |||||||||||
| Familia |
Shughni-Rushani (en) | ||||||||||
| Estáu de vulnerabilidá | 2 vulnerable | ||||||||||
| Sistema d'escritura |
alfabetu árabe, alfabetu cirílicu, alfabetu llatín y Shughni writing system (en) | ||||||||||
| Códigos | |||||||||||
| ISO 639-3 | sgh | ||||||||||
L'idioma sugní ye una de les llingües de Pamir de les llingües iranies surorientales.[1][2] La so distribución ta na provincia d'Altu Badajshán en Taxiquistán y na provincia de Badajshán n'Afganistán.[1]
El sugní tiende al orde de pallabres SOV, qu'estrema a un masculín y un xéneru femenín nos sustantivos y axetivos, según la tercer persona del singular de los verbos. El sugní estrema ente un absolutivo y un casu oblicuu nel so sistema de los pronomes. El dialeutu rusaní destacar por una construcción tipolóxica inusual 'doble oblicua', tamién llamáu 'casu transitiva', en tiempu pasáu.
Dialeutos
[editar | editar la fonte]Ta estremo nos dialeutos rusaní, bartanguí, Orosor (Rosorví), jufí, y el mesmu sugní. Pero'l bartanguí y el jufí son bastante distintu, y quiciabes son llingües separaes.
Lliteratura
[editar | editar la fonte]- Ivan Ivanovich Zarubin. Shugnanskie teksty i slovar. Moskva: Izd-vo Akademii nauk SSSR, 1960.
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 Karamšoev, Dodchudo K. (1988-99). Šugnansko-russkij slovar. 3 vols. Moskva: Nauka. ISBN 5-02-016991-9 (Vol. 2), ISBN 5-02-018101-3 /ISBN 5-02-017858-6 (Vol. 3)
- ↑ Ethnologue:Indo-European, Indo-Iranian, Iranian, Eastern, Southeastern
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
