Idioma suba

De Wikipedia
Suba
Faláu en Kenia
Rexón Llagu Victoria, Islla Rusinga
Falantes 139.000[1]
Familia Llingües bantús
Dialeutos 6 tipos
Alfabetu Alfabetu llatín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

Suba ye un idioma faláu pol pueblu Suba del este d'África. Ta casi estinguíu, pos según el censu de 2009 indica que ye faláu por menos de 150 mil persones. Ye una caña de les llingües bantús falada en Kenia, que se cree que se desenvolvió a partir de les interacciones ente los falantes de Luo y Lusoga. Los Lusoga emigraron del reinu de Baganda por cuenta de un conflictu ente tribus.

Los clanes Suba atopar na mariña este y les islles del llagu Victoria en Kenia y Tanzania. Formaron aliances con clanes vecinos, como'l pueblu Luo, al traviés de matrimonios mistos, y como resultancia, la mayoría de les persones de Suba son billingües. La relixón Suba tien una antigua hestoria politeísta qu'inclúi escritos de diversos espíritus ancestrales. Una recién reactivación del idioma Suba y la so cultura influyó nel aumentu del númberu de falantes nativos cada añu.

Historia[editar | editar la fonte]

Suba ye un idioma africanu faláu pol pueblu subsaḥarianu nes mariñes orientales del llagu Victoria. La dependencia comercial establecer a mediaos del sieglu XIX ente los pueblos Suba y Luo, una cla vecina más grande. Dempués d'un periodu d'interacción, dambes clanes acostumar a les tradiciones y práutiques ente sigo, y eventualmente, al traviés de factores como'l matrimoniu, la educación y la relixón, dambes clanes combináronse y conociéronse como Luo - Suba.[2]

Por cuenta de que los Luo son la población más numberosa, la necesidá de la fala nativa de suba menguó. La mayoría de los falantes de suba volviéronse billingües, pero a mediaos de la década de 1990, producióse una reactivación del idioma Suba dempués de que'l gobiernu de Kenia empecipiara'l proyeutu llingüísticu Suba, onde l'idioma suba introducióse como asignatura nes escueles primaries de Kenia.[3]

Amás, munchos exemplos escritos del idioma Suba fueron estudiaos al traviés d'antiguos testos relixosos. Estos testos representen una relixón politeísta detallada que describe los espíritus d'ancestros antiguos como proteutores de la familia y la tierra.[4] Na actualidá, el cristianismu ye la principal relixón practicada pola xente Suba. En 2010, el Nuevu Testamentu foi traducíu a Suba.[5]

Dialeutos[editar | editar la fonte]

Considérase que nel idioma suba hai 6 tipos de dialextos, allugaos nun área especifica;[6]

Dialeutu Área
Olwivwang'o Mfangano, Rusinga, Takawiri ya islles Kibwogi
Ekikuna Kaksingri
Ekingoe Ngeri
Ekigase Gwasi Hills
Ekisusuuna Migori
Olumuulu Muhuru Bay

Gramática[editar | editar la fonte]

La gramática Suba y les sos carauterístiques son similares a otres llingües bantús. Polo xeneral, Suba consta de 11 consonantes y 7 vocales. Les constantes solo asoceden al empiezu de les sílabes, creando una estructura de sílaba de V o CV. Les sílabes pueden empezar con vocales, pero siempres tienen de terminar nelles. Les sílabes Xuban tamién consisten en dos tonos distintes, baxu y alto. Un tonu alto márcase con un acentu agudu ('), y un baxu marcar con un acentu grave (`) o nun se marca n'absolutu. [6]

Nomes

Nomes Suba
suba Singular asturianu Plural asturianu
1 Mu-wa o-mwana ñácaru a-wana babes
2 Mu-mi o-muti árbol e-miti arboles
3 n-n e-ngoko güevu e-ngoko güevos
4 ki-bi e-kitabu llibru e-bitabu llibros
5 li-ma i-toke banana amatoke bananas
6 ka-bu ka-nafu galbana ba-nafu galbana
7 lu-n o-lusuba olusuba ----------- -----------
8 gu-ga gu-bwa perru malu gu-bwa perros malos
9 ku-ma ku-tumbula presumir ma-tumbula presumir
10 tu tu-baka oveyina -------------- oveyina

Pronomes

Pronomes suba[6]
Pronome Singular Asturianu Plural Asturianu Singular Asturianu Plural Asturianu
Primer persona inze Yo ifue Nós ifue Mio ifwe Nuesu
Segunda persona iwue La to mbaaria Vustedes iwue De ti muri De vustedes
Tercer persona iyie Él awu Ellos ekiae D'él iwo D'ellos
Tercer persona iyie Ella awu Elles ekiae D'ella iwo D'elles
Tercer persona kiri Eso ekiae Esos ekiae D'ello ekiawu D'ellos

Escritura[editar | editar la fonte]

El sistema d'escritura Suba básase na escritura llatina.[7] L'usu de la escritura llatino fizo que seya más fácil pa la xente de Suba practicar el cristianismu y traducir versículos de testos bíblicos. El sistema numbéricu de Suba tamién tien ascendencia llatina, yá que utiliza un orde inferior pa establecer un orde cimeru. Como Suba ye una de les llingües bantú marxinaes de Kenia, entá se precisa estudiar muncho más la descripción del idioma.

Lletres

Alfabetu llatín
Mayúscula A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Minúscula a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

Númberos

Sistema numberal suba[8]
Númberu Lleíu Significáu Númberu Lleíu Significáu
1 endala 1 11 ikumi ne endala 10+1
2 iwiri 2 12 ikumi ni iwiri 10+2
3 isatu 3 13 ikumi ni isatu 10+3
4 ine 4 14 ikumi ni ine 10+4
5 itaanu 5 15 ikumi ni itaanu 10+5
6 mukaago 6 16 ikumi ni mukaaga 10+6
7 musamvu 7 17 ikumi ni musamvu 10+7
8 munaane 8 18 ikumi ni munaane 10+8
9 kienda 9 19 ikumi ná kienda 10+9
10 ikumi 10 20 amakumi awiri 20

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. https://www.ethnologue.com/18/language/sxb/
  2. Shipton, P. (2009) Luo and Others: Migration, Settlement, Ethnicity. Mortgaging the Ancestors. pp. 59-73
  3. Obiero, O.J. (2008) Evaluating language revitalization in Kenia: the contradictory face and place of the local community factor. Nordic Journal of African Studies. pp. 247-268.
  4. Mattah, N., Folger, S. (1997) Ancestral Spirits in Suba Life. In Insights in African Ethnography: Occasional Papers From Ethno-Info Non.2. pp. 53-78.
  5. Mattah, N., Folger, S. (1997) Ancestral Spirits in Suba Life. In Insights in African Ethnography: Occasional Papers From Ethno-Info Non.2. pp. 53-78.
  6. 6,0 6,1 6,2 Ochieng, L., Chai, F. (2014) The Olusuba Noun Class System. International Journal of Language and Linguistics. Vol. 2, Non. 5, pp. 295-300.
  7. (2017) Suba sxb. Script Source. Retrieved at http://scriptsource.org/cms/scripts/page.php?item_id=language_detail&key=sxb.
  8. (2017) Suba. Numberal Systems of the World's Languages. Retrieved from https://mpi-lingweb.shh.mpg.de/numberal/Suba-Bantu.htm

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]