Idioma protoquechua

De Wikipedia
Protoquechua
Faláu en  Perú
Rexón Andes centrales ente los sieglos I y sieglu VIII
Llingua muerta
Familia Llingües quechues
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

El protoquechua ye la llingua madre hipotética o protollingua que daría orixe a les diverses llingües de la familia quechua. Esta protollingua ye reconstruyida con base na evidencia atopada polos llingüistes nes llingües modernes según nos rexistros de les formes antigües.

Desenvolvimientu[editar | editar la fonte]

Foi falada la rexón central del antiguu Perú según Alfredo Torero. Depués foise espandiendo escontra'l sur en reemplazu del aimara. A principios del sieglu V, el protoquechua cruciaría'l cordal pa instalase na sierra central (Valle del Mantaro), entós protoaimarahablante, produciéndose la división ente Quechua I (al este) y Quechua II[necesita referencies].

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Plantía:Caráuteres especiales Les sílabes de les llingües quechues compónense a lo menos d'una vocal como nucleu. Por regla xeneral, acepten una consonante en posición d'ataque y coda (principiu y fin de sílaba, respeutivamente).

Estrémense tres fonemes vocálicos: una vocal abierta /a/ y les zarraes arrondada /o/ non arrondada /i/. La pronunciación precisa d'estos fonemes vocálicos varia cola so redolada fonética. La vecindá d'una consonante uvular produz alófonos más centralizaos como [ɑ], [y], [ɛ], [o], [ɔ] y la de la semiconsonante palatal /j/ tamién provoca un adelantamientu de /a/ a [æ]. Tocantes a les consonantes, el protoquechua cuntaría con trés nasales /m, n, ɲ/ cuatro oclusives /p, t, k, q/, dos africaes /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, trés fricatives /s, ʂ, h/, dos aproximantes /j, w/ y dos o trés líquides /ʎ, ɾ, (l)/.

Fonemes consonánticos del protoquechua
Billabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m n ɲ
Oclusiva p t k q
Africada t͡ʃ ʈ͡ʂ
Fricativa s ʂ h
Aproximante j w
Llateral (l) ʎ
Vibrante ɾ

Correspondencies fonétiques[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla amuesa los numberales en proto-quechua y la so evolución en distintes llingües quechues modernes:

GLOSA PROTO-
QUECHUA
Quechua I Quechua II
Huailas Huánuco Huanca Pacaraos Cajamarca Imbabura Salasaca Tena Ayacucho Cuzco Bolivia Santiagueño
'1' *suk huk huk huk, suk huk el soχ ʃux ʃuh ʃuk huk hux ux suk
'2' *iʂkaj iʃkaj iʃkaj iʃkaj iʃkaj iʃkaj iʃgaj iʃki iʃki iskaj iskaj iskaj iʃkaj
'3' *kimsa kima, kimsa kimsa kimsa kima kimsa kinsa kinsa kinsa kimsa kinsa kinsa kimsa
'4' *ʈʂusku ʧusku ʧusku ʈʂusku ʈʂusku ʈʂusku ʧusku ʧusku ʧusku tawa tawa tawa taa
'5' *piʧqa piʦqa piʧɢa piʧʔa

piʧqa

piʧa piʧka

piʧχa || pisqa || pʰiʃqa || piʃqa

'6' *suqta huqta el soχta el soʔta huχta el soχta sukta sukta sukta el soχta suqta suhta suqta
'7' *qanʈʂis qanʧis ɢanʧis ʔanʈʂis ʁanʈʂis qanʈʂis kanʧis kanʧis kanʤis χanʧis qanʧis qanʧis qanʧis
'8' *pusaq puwaq pusaχ pusaː puwaχ pusaχ pusax pusah pusak pusaχ pusaq pusah pusaq
'9' *isqun isqun isɢun isʕun isʁun isqun iskun iskun iskun isχun isqun hisqʼun isqun
'10' *ʈʂunka ʧoŋka ʧoŋka ʈʂunka

ʈʂoŋga

ʧoŋga ʧoŋga ʧoŋga ʧoŋka ʧunka ʧoŋka ʧoŋka


Referencies[editar | editar la fonte]

  • Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken (2004). «3.2 The Quechuan language family», The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 052136275X.
  • Cerrón-Palomino, Rodolfo (2003). Llingüística quechua, 2ª ed., Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'Bartolomé de las Casas'.
  • Itier, César; Torero, A. (1995). Del sieglu d'oru al sieglu de les lluces: llinguaxe y sociedá en Los Andes del sieglu XVIII. Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'CBC'. ISBN 84-8387-020-7.
  • Torero, Alfredo (1974). El quechua y la hestoria social andina. Lima: Universidad Ricardo palma, Direición Universitaria d'Investigación. ISBN 9786034502109.
  • Torero, Alfredo (1983). «La familia llingüística quechua», América Llatina nes sos llingües indíxenes. Caracas: Monte Ávila. ISBN 9233019268.
  • Torero, Alfredo (avientu de 1984). escritu en Cuzco. «El comerciu alloñáu y l'espardimientu del quechua. El casu del Ecuador». Centro d'Estudios Rexonales Andinos "Bartolomé de Las Casas" (4):  páxs. 367-402.