Idioma protoquechua
| Faláu en | |
| Rexón | Andes centrales ente los sieglos I y sieglu VIII |
| Llingua muerta | sí |
| Familia | Llingües quechues |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | Nengún país |
| Reguláu por | Nun ta reguláu |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | nengún |
| ISO 639-2 | |
| ISO 639-3 | |
El protoquechua ye la llingua madre hipotética o protollingua que daría orixe a les diverses llingües de la familia quechua. Esta protollingua ye reconstruyida con base na evidencia atopada polos llingüistes nes llingües modernes según nos rexistros de les formes antigües.
Desenvolvimientu
[editar | editar la fonte]Foi falada la rexón central del antiguu Perú según Alfredo Torero. Depués foise espandiendo escontra'l sur en reemplazu del aimara. A principios del sieglu V, el protoquechua cruciaría'l cordal pa instalase na sierra central (Valle del Mantaro), entós protoaimarafalante, produciéndose la división ente Quechua I (al este) y Quechua II[necesita referencies].
Fonoloxía
[editar | editar la fonte]Plantía:Caráuteres especiales Les sílabes de les llingües quechues compónense a lo menos d'una vocal como nucleu. Por regla xeneral, acepten una consonante en posición d'ataque y coda (principiu y fin de sílaba, respeutivamente).
Estrémense tres fonemes vocálicos: una vocal abierta /a/ y les zarraes arrondada /o/ non arrondada /i/. La pronunciación precisa d'estos fonemes vocálicos varia cola so redolada fonética. La vecindá d'una consonante uvular produz alófonos más centralizaos como [ɑ], [y], [ɛ], [o], [ɔ] y la de la semiconsonante palatal /j/ tamién provoca un adelantamientu de /a/ a [æ]. Tocantes a les consonantes, el protoquechua cuntaría con trés nasales /m, n, ɲ/ cuatro oclusives /p, t, k, q/, dos africaes /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, trés fricatives /s, ʂ, h/, dos aproximantes /j, w/ y dos o trés líquides /ʎ, ɾ, (l)/.
| Billabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɲ | |||||||||||||
| Oclusiva | p | t | k | q | ||||||||||||
| Africada | t͡ʃ | ʈ͡ʂ | ||||||||||||||
| Fricativa | s | ʂ | h | |||||||||||||
| Aproximante | j | w | ||||||||||||||
| Llateral | (l) | ʎ | ||||||||||||||
| Vibrante | ɾ | |||||||||||||||
Correspondencies fonétiques
[editar | editar la fonte]La siguiente tabla amuesa los numberales en proto-quechua y la so evolución en distintes llingües quechues modernes:
| GLOSA | PROTO- QUECHUA |
Quechua I | Quechua II | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Huailas | Huánuco | Huanca | Pacaraos | Cajamarca | Imbabura | Salasaca | Tena | Ayacucho | Cuzco | Bolivia | Santiagueño | ||
| '1' | *suk | huk | huk | huk, suk | huk | el soχ | ʃux | ʃuh | ʃuk | huk | hux | ux | suk |
| '2' | *iʂkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃgaj | iʃki | iʃki | iskaj | iskaj | iskaj | iʃkaj |
| '3' | *kimsa | kima, kimsa | kimsa | kimsa | kima | kimsa | kinsa | kinsa | kinsa | kimsa | kinsa | kinsa | kimsa |
| '4' | *ʈʂusku | ʧusku | ʧusku | ʈʂusku | ʈʂusku | ʈʂusku | ʧusku | ʧusku | ʧusku | tawa | tawa | tawa | taa |
| '5' | *piʧqa | piʦqa | piʧɢa | piʧʔa |
piʧqa |
piʧa | piʧka |
piʧχa || pisqa || pʰiʃqa || piʃqa | |||||
| '6' | *suqta | huqta | el soχta | el soʔta | huχta | el soχta | sukta | sukta | sukta | el soχta | suqta | suhta | suqta |
| '7' | *qanʈʂis | qanʧis | ɢanʧis | ʔanʈʂis | ʁanʈʂis | qanʈʂis | kanʧis | kanʧis | kanʤis | χanʧis | qanʧis | qanʧis | qanʧis |
| '8' | *pusaq | puwaq | pusaχ | pusaː | puwaχ | pusaχ | pusax | pusah | pusak | pusaχ | pusaq | pusah | pusaq |
| '9' | *isqun | isqun | isɢun | isʕun | isʁun | isqun | iskun | iskun | iskun | isχun | isqun | hisqʼun | isqun |
| '10' | *ʈʂunka | ʧoŋka | ʧoŋka | ʈʂunka |
ʈʂoŋga |
ʧoŋga | ʧoŋga | ʧoŋga | ʧoŋka | ʧunka | ʧoŋka | ʧoŋka | |
Referencies
[editar | editar la fonte]- Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken (2004). «3.2 The Quechuan language family», The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 052136275X.
- Cerrón-Palomino, Rodolfo (2003). Llingüística quechua, 2ª ed., Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'Bartolomé de las Casas'.
- Itier, César; Torero, A. (1995). Del sieglu d'oru al sieglu de les lluces: llinguaxe y sociedá en Los Andes del sieglu XVIII. Cuzco: Centru d'Estudios Rexonales Andinos 'CBC'. ISBN 84-8387-020-7.
- Torero, Alfredo (1974). El quechua y la hestoria social andina. Lima: Universidad Ricardo palma, Direición Universitaria d'Investigación. ISBN 9786034502109.
- Torero, Alfredo (1983). «La familia llingüística quechua», América Llatina nes sos llingües indíxenes. Caracas: Monte Ávila. ISBN 9233019268.
- Torero, Alfredo (avientu de 1984). escritu en Cuzco. «El comerciu alloñáu y l'espardimientu del quechua. El casu del Ecuador». Centro d'Estudios Rexonales Andinos "Bartolomé de Las Casas" (4): páxs. 367-402.
