Idioma protocélticu

De Wikipedia
(Redirixío dende Idioma protocéltico)
Protocelta
(?)
Faláu en Europa occidental, central y Galacia
Falantes Llingua muerta
Familia Indoeuropéu

  Celta
    Protocelta

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

El protocéltico o protocelta, tamién llamáu celta común, ye'l supuestu ancestru de toles llingües celtes conocíes. Faláu probablemente escontra'l 800 e. C., el so léxicu puede ser reconstruyíu cola ayuda del métodu comparativu de la llingüística histórica. El protocelta ye una llingua descendiente direuta del protoindoeuropéu y ye llargamente considerada como la primera de les llingües indoeuropees n'esvalixase na Europa noroccidental y atlántica. L'área onde paez que se desenvolvió perceptiblemente per primer vegada'l protocelta, n'oposición al dialeutu centum anterior, correspondería a la cultura de Hallstatt, nes estremidaes occidentales de los Campos d'urnes.

A partir d'aproximao'l 800 e. C., esa cultura introdució la Edá del Fierro n'Europa por influencia d'elementos traco-cimerios. Llegóse a indicar la posibilidá de que los cimerios fueren los ancestros de los cimbrios y los sicambrios, y polo tanto l'orixe del términu Cymru, a pesar de qu'otres etimoloxíes esplicaríen meyor esti últimu términu.

La reconstrucción del protocelta ta siendo realizada na actualidá. El célticu continental presenta munches evidencies fonolóxiques y delles morfolóxiques, y el material catalogáu ye entá bien escasu pa dexar una reconstrucción segura de la sintaxis. A pesar de tener delles frases completes escrites en galu y celtíberu, la lliteratura celta sustancialmente más antigua atopar nel irlandés antiguu, la más antigua llingua céltica insular rexistrada.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Consonantes[editar | editar la fonte]

Los cambeos fonolóxicos de les consonantes del idioma protoindoeuropéu al protocelta pueden ser resumíes como sigue. (Un asteriscu [*] antes d'una lletra o pallabra designa que'l fonema o lexema nun ta atestiguáu y ye hipotéticu, una forma reconstruyida).

Fonemes Exemplos Reflexos
pIE protocelta pIE protocelta irlandés antiguu galés
*p *φ *ph₂tḗr *φatīr ‘padre’ athir gal. medio -atr
*t *t *tréi̯es *trīs ‘tres’ trí tri
*k, ḱ *k *kh₂n̥-e-
*ḱm̥tom
*kan-o- ‘cantar’
*kantom ‘cien’
canaid
cét
canu
cant
* * *kʷetu̯r̥es *kʷetwares ‘cuatro’ cethair pedwar
*b *b *dʰub-no- *dubnos ‘fondu’ domain dwfn
*d *d *derḱ- *derk- ‘ver’ derc ‘güeyu’ drych ‘visión’
*g, ǵ *g *gleh₁i-
*ǵen-u-
*gli-na- ‘pegar(se)’
*genu- ‘quexal’
glen(a)id
gi(u)n ‘boca’
glynu
gên
* *b *gʷenh₂- *bena ‘muyer’ ben gal. antiguu ben
* *b *bʰére- *ber-o- ‘llevar, traer’ berid adfer ‘restaurar’, cymeryd ‘tomar’
* *d *dʰeh₁i- *di-na ‘sugar’ denait dynu, denu
*gʰ, ǵʰ *g *gʰh₁bʰ-(e)i-
*ǵʰelH-ro-
*gab-i- ‘tomar’
*galaro- ‘enfermedá’
ga(i)bid
galar
gafael ‘tener’
galar ‘el pesar, pena’
*gʷʰ * *gʷʰn̥- *gʷan-o- ‘matar, mancar’ gonaid gwanu ‘apuñalar’
*s *s *sen-o- *senos ‘vieyu’ sen hen
*m *m *méh₂tēr *mātīr ‘madre’ mathir cfr. modryb ‘tía’
*n *n *h₂nép-ōt- *neφūts- ‘sobrín’ niad nai
*l *l *leiǵʰ- *lig-e/o- ‘llamber’ ligid llyo, llyfu
*r *r *h₃rēǵ-s *rīgs ‘rei’ (xen. ríg) rhi
* *j *h₂i̯uh₁n-ḱós *juwankos ‘mozu’ óac ieuanc
* *w *h₂u̯l̥h₁tí- *wlatis ‘dominiu, gobiernu’ flaith gwlad

En contraste cola llingua de la cual anicióse, el protocelta nun usaba l'aspiración como carauterística pa estremar los fonemes. Asina, les consonantes sonores aspiraes del indoeuropéu *bʰ, *dʰ, *gʰ/ǵʰ fundir con *b, *d, *g/ǵ. La consonante aspirada labiovelar *gʷʰ nun se fundió con *gʷ, a pesar de tornar *gʷ en *b nel protocelta, ente que l'aspirada *gʷʰ volvióse *gʷ. Asina, mientres el raigañu pie *gʷenh₂- «muyer» tresformar en ben tantu en irlandés antiguu como en galés antiguu, el pie *gʷʰn̥- «matar, mancar» ye l'orixe del irlandés antiguu gonaid y del galés gwanu.

La *p indoeuropea perder nel protocelta, aparentemente travesando los estadios (como na tabla cimera) y *h (seique confirmáu pol topónimu Hercynia) antes de sumir dafechu nel entamu de les pallabres y ente vocales. Al llau de consonantes, la protocelta esperimentó distintos cambeos: los grupos consonánticos *φs y *φt tresformar en *xs y *xt, respeutivamente, nel protocelta. El grupu *sp- indoeuropéu volvióse s n'irlandés antigo y nel britónicu f; mientres Schrijver (1995, 348) argumenta qu'hubo un estadiu entemediu *sφ- (onde permaneció como un fonema independente hasta dempués de que'l celta protoinsular estremar nes goidélico y britónicu), McCone (1996, 44–45) atopa más económicu pensar que *sp- permaneció inmutable nel protocelta, esto ye, el cambéu *p > nun socede cuando va precedíu por *s. (De manera asemeyada, la llei de Grimm nun s'aplica a *p, t, k tres *s nes llingües protoxermániques).

Protocelta Irlandés antiguu Galés
*laφs- > *laxs- «rellumar» lasaid llachar
*seφtam > *sextam «siete» secht saith
*sφeret- o *speret- «talón» seir ffêr

En galu y nes llingües britóniques, un nuevu soníu llabial *p apaeció como reflexu del velar labializado indoeuropéu *kʷ. Consecuentemente unos xulguen el galu petuar[ios] y el galés pedwar «cuatro» comparables al irlandés antiguu cethair y al llatín quattuor. Hasta qu'esta nueva /p/ enllene l'espaciu nel conxuntu de fonemes que fuera dexáu vacíu pola desapaición del equivalente nel pie, podemos pensar nun cambéu en cadena.

Los términos celta P y celta Q son útiles cuando se desea arrexuntar les llingües céltiques acordies con el camín que tomaron con al respective de esti fonema. Sicasí, una simple división en celta P y Q puede nun ser ríxida nin faer xusticia a les evidencies de les llingües céltiques continentales antigües. El gran númberu d'estrañes innovaciones comunes ente les llingües céltiques insulares son munches vegaes presentaes como evidencia n'oposición a la división ente'l celta P y el celta Q, pero pueden reflexar en cuenta de eso una influencia del sustratu común a partir de llingües precélticas de les islles Britániques, y nesti casu seríen irrelevantes a la clasificación de les llingües céltiques.

Les llingües celtes Q pueden tamién tener /p/ nes pallabres estranxeres incorporaes, a pesar de qu'en dellos préstamos del galés al irlandés la /k/ foi usada pa sustituyir el soníu, como nel gaélicu Cothrige, una forma antigua de Padraig «San Patriciu». El gaélicu póg «besu» foi un préstamu posterior (de la segunda pallabra de la frase llatina osculum pacis «besu de paz») nun estadiu onde la p foi tomada emprestada direutamente como p, ensin la sustitución por c.

Vocales[editar | editar la fonte]

El sistema vocálicu protocéltico ye bien paecíu al reconstruyíu pal protoindoeuropéu por Antoine Meillet. Les diferencies inclúin la incidencia del celta nel llugar del pie (p.ej., el galu rix y l'irlandés «rei», comparáu col llatín rēx) y en cuentu de .

pie Protocelta Exemplos
*a, h₂y *a *h₂ep-h₃ōn- > *abū (ac. abonen) «ríu»
*ā, *eh₂ *ā *bʰréh₂tēr > *brātīr «hermanu»
*y, h₁y *y *sen-o- > *senos «vieyu»
*H interconsonántico *a *ph₂tḗr > *φatīr «padre»
*ē, eh₁ *ī *o̯eh₁-ro- > *wīros «verdaderu, ciertu»
*o, Ho, h₃y *o *Hroth₂o- > *rotos «rueda»
*ō, eh₃ na sílaba final, *ū *h₂nép-ōt- > *neφūts «sobrín»
en cualesquier otra posición, *ā *deh₃nus > *dānus «don, donación»
*i *i *gʷih₃-el to- > *bitus «mundu»
*ī, iH *ī *rīmeh₂ > *rīmā «númberu»
*ai, h₂ei, eh₂i *ai *keh₂i-ko- > *kaikos «ciegu»
*seh₂itlo- > *saitlo- «edá, dómina»
*(h₁)ei, ēi, eh₁i *ē *dei̯-o̯-vos > *dēwos «dios»
*oi, ōi, h₃ei, eh₃i *oi *Hoi-Hn-o- > *oinos «unu»
*o antes de wa, o *h₂i̯uh₁n-ḱós > *jowankos «mozu»
en cualesquier otra posición, *o *sru-el to- > *srutus «corriente, regueru»
*ū, uH *ū *ruHneh₂ > *rūnā «secretu, misteriu»
*au, h₂eu, eh₂o *au *tous-o/eh₂ > *tausos m. ~ tausā f. «silenciu»
*(h₁)eu, ēo, eh₁o;
*ou, ōo, h₃eu, eh₃o
*ou *teuteh₂ > *toutā «pueblu»
*gʷeh₃-o-s > *bows «vaca»
* antes d'oclusives, *li *pl̥th₂nós > *φlitanos «anchu»
antes d'otres consonantes, *a el *kl̥h₁- > *kaljākos «gallu»
*r̥ antes d'oclusives, *ri *bʰr̥ti- > *briti- «procesu de llevar; mente»
antes d'otres consonantes, *ar *mr̥o̯vos > *marwos «muertu»
* *am *dm̥-nh₂- > *damna- «apoderar, someter, apoderar»
* *an *h₃dn̥t- > *danton «diente»
*l̥H antes d'oclusives, *la *h₂o̯lh₁tí- > *wlatis «dominiu, gobierno»
antes de sonores, * *pl̥Hmeh₂ > *φlāmā «mano»
*r̥H antes d'oclusives, *ra *mr̥Htom > *mratom «traición»
antes de sonores, * *ǵr̥Hnom > *grānom «granu»
*m̥H *am/mā
(presumiblemente cola mesma distribución d'antes)
(?)
*n̥H *an or *
(presumiblemente cola mesma distribución d'antes)
*ǵn̥h₃-tó- > *gnātos «conocíu»

La vocal neogramática *ə ye la llamada «schwa indogermánica», agora interpretada como una consonante laringal ente dos consonantes.

Transición al galés[editar | editar la fonte]

Los cambeos fonéticos regulares consonánticos del protocelta al galés pueden ser resumíos na tabla siguiente. Onde los grafemes galeses tienen un valor distintu de los símbolos correspondientes del AFI, el valor equivalente del AFI indicar ente barres. V representa una vocal; C representa una consonante.

Consonante protocéltica Consonante galesa
*b- b
*-bb- b
*-VbV- f /v/
*d- d
*-dd- d
*-VdV- dd /ð/
*g- g
*-gg- g
*-VgV- (perdida)
*h- (perdida)
*-h- (perdida)
*j- i
*k- c
*-kk- ch /x/
*-VkV- g
*kʷ- p
*-kʷ- b
*l- ll /ɬ/
*-ll- l
*-VlV- l
*m- m
*-mb- m
*-Cm- m
*-m- f /v/
*n- n
*-n- n
*-nd- n, nn
*-nt- nt, ñ
*r- rh /r̥/
*-r- r
*s- h, s
*-s- s
*t t
*-t- d
*-tt-, *-ct- th /θ/
*w- gw
*sw- chw /xw/

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

La morfoloxía de los sustantivos y axetivos nun amuesa demasiaos cambeos de la llingua de la que s'anició. Per otru llau, los verbos célticos insulares presenten una carauterística peculiar desconocida en cualesquier otra llingua indoeuropea conocida: los verbos tienen distintes formes de conxugación dependiendo de si apaecen na posición inicial absoluta de la frase (el célticu insular tien l'orde de les pallabres na frase verbu-suxetu-oxetu) o si tán precedíos por un adxuntu alverbial. La situación ye más firmemente confirmada nel irlandés antiguu, pero apaez de cierta forma nel gaélicu escocés, y delles traces tán tamién presentes nel galés mediu.

Les formes qu'apaecen na posición inicial de la frase son llamaes absolutes, y aquelles qu'apaecen tres un adxuntu, conxuntes. El paradigma del presente d'indicativu na voz activa del verbu irlandés antiguu beirid «llevar» ye indicáu a siguir; les formes conxuntes tán ejemplificadas col axuntu «non».

  Absoluta Conxunta
persona singular biru «llevo» ní biur «nun llevo»
2ª persona singular biri «lleves» ní bir «nun lleves»
3ª persona singular beirid «lleva» ní beir «nun lleva»
1ª persona plural bermai «llevamos» ní beram «nun llevamos»
2ª persona plural beirthe «lleváis» ní beirid «nun lleváis»
3ª persona plural berait «lleven» ní berat «nun lleven»

Nel gaélicu escocés, esta distinción atópase entá nel futuru:

Absoluta Conxunta
cuiridh «voi asitiar» cha chuir «nun voi asitiar»
òlaidh «voi beber» chan òl «nun voi beber»
ceannaichidh «voi mercar» cha cheannaich «nun voi mercar»

Nel galés mediu, la distinción vese más claramente nos proverbios siguiendo la fórmula «X socede, Y nun socede» (Evans 1964: 119):

  • Pereid y rycheu, ny phara a'y goreu. «Los riegos del aráu aguanten, quien los afitó non».
  • Trenghit golut, ny threingk molut. «La riqueza acaba, la fama non».
  • Tyuit maban, ny thyf y gadachan. «Un ñácaru crez, los sos pañales non».
  • Chwaryit mab noeth, ny chware mab newynawc. «Un neñu ensin ropes xuega, unu con fame non».

Antiguos analises de la distinción, como foi rexistráu por Thurneysen (1946, 360 ss.), afirmen que les terminaciones absolutes deriven de les terminaciones primaries» del protoindoeuropéu (usaes nos tiempos presente y futuru), ente que les terminaciones conxuntes deriven de les terminaciones secundaries» (usaes nel tiempu pasáu). Asina, l'irlandés antiguu beirid «lleva» ten d'evolucionar a partir de *bʰereti (similar al sánscritu bharati «lleva»), ente que la forma conxunta beir tien d'evolucionar a partir de *bʰeret (similar al sánscritu a-bharat «llevaba»).

Anguaño, sicasí, munchos estudiosos del celta alcuerden que Cowgill (1975), siguiendo una idea yá presentada por Pedersen (1913, 340 ss.), atopó la solución correuta pal orixe de la distinción absoluta/conxunta: una partícula enclítica, reconstruyida como *ye tres consonantes y *s tres vocales, vendría na frase na segunda posición. Si la primer pallabra na frase fuera otru adxuntu, *(y)s vendría en socesión y asina antes del verbu. Pero si'l verbu fuera la primer pallabra na frase, *(y)s sería-y añadíu. Según esta teoría, poro, l'irlandés antiguu absolutu beirid aniciar del protocelta *bereti-s, mientres la conxunta ní beir aniciar de *nī-s bereti.

L'orixe de *(y)s permanez desconocíu. Cowgill suxure que seique seya una forma semánticamente amenorgada de esti 'é', ente que Schrijver (1994) argumenta que *(y)s derivar de la partícula *eti 'y, que ta atestiguada nel galu.

Les llingües céltiques continentales nun tener distinción nenguna absoluta/conxunta. Sicasí, paecen presentar solo los órdenes de les pallabres na frase suxetu-verbu-oxeto y suxetu-oxeto-verbu, como nes otres llingües indoeuropees. La distinción absoluta/conxunta debe asina ser un preséu del orde de pallabres verbu-suxetu-oxetu qu'apaeció nel célticu insular.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Warren Cowgill, «The Origins of the Insular Celtic Conjunct and Absolute Verbal Endings» (= «Los oríxenes de les terminaciones verbales conxunta y absoluta del célticu insular»), en Helmut Rix (comp.), Flexion und Wortbildung: Akten der V. Fachtagung der Indogermanischen Gesellschaft, Regensburg, 9.–14. Setembro 1973. Wiesbaden: Reichert, 1975, páx. 40–70.
  • Evans, D. Simon (1964). A Grammar of Middle Welsh (= «Gramática del Galés Mediu»). Dublín: Dublin Institute for Advanced Studies.
  • Ranko Matasović, Etymological Dictionary of Proto-Celtic. Leiden: Brill, 2009.
  • Kim McCone, Towards a Relative Chronology of Ancient and Medieval Celtic Sound Change (= «Escontra la cronoloxía relativa del cambéu fonéticu del célticu antiguu y medieval»). Maynooth: Department of Old and Middle Irish, St. Patrick's College, 1996. ISBN 0-901519-40-5.
  • Holger Pedersen, Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen (= «Gramática comparativa de les llingües céltiques»), tomu II: Bedeutungslehre (Wortlehre), Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 1913. ISBN 3-525-26119-5.
  • Schrijver, Peter (1994). «The Celtic adverbs for 'against' and 'with' and the early apocope of *-i» (= Los alverbios celtes pa 'contra' y 'con' y l'antigua apócope de *-i). Ériu, n° 45, páx. 151–89.
  • Schrijver, Peter (1995). Studies in British Celtic Historical Phonology (= «Estudios de la fonoloxía histórica céltica británica»). Ámsterdam: Rodopi. ISBN 90-5183-820-4.
  • Stefan Schumacher, Die keltischen Primärverben. Ein vergleichendes, etymologisches und morphologisches Lexikon. Innsbruck: Institut für Sprachen und Literaturen der Universität, 2003.
  • Rudolf Thurneysen, A Grammar of Old Irish (= «Gramática del irlandés antiguu»). Dublín: Dublin Institute for Advanced Studies, 1946.
  • Nicholas Zair, The Reflexes of the Proto-Indo-European Laryngeals in Celtic. Leiden: Brill, 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Una fonte d'investigación del vocabulariu protocelta ye ufiertada pola Universidá de Gales nos siguientes llugares: