Idioma huasteco

De Wikipedia
Huasteco
'Téenek'
Faláu en  Méxicu
Rexón San Luis Potosí, Veracruz, Tamaulipas.
Falantes 173 765 (INEGI, 2015)
Puestu Non nos 100 mayores (Ethnologue 1996)
Familia Llingües mayenses

 Huastecanas
  Idioma huasteco

Estatus oficial
Oficial en En Méxicu tien reconocencia como llingua nacional [1]
Reguláu por Secretaría d'Educación Pública
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 myn (coleutivu)
ISO 639-3 hus

Estensión del huasteco

L'idioma huasteco o téenek ye una llingua mayense falada nel norte de la mariña del golfu de Méxicu, nos estaos de San Luis Potosí, Veracruz y Tamaulipas. Ye la única llingua viva de la caña huastecana d'esa familia llingüística tres la estinción del chicomuselteco, confirmada na década de 1980. Tamién ye la única que s'atopa fora del gran ámbitu territorial de les llingües mayes, esto ye, el sureste de Méxicu, Guatemala y El Salvador. Les hipótesis pa esplicar esta separación apunten a dos posibilidad: qu'antes de la separación llingüística, había un corredor de llingua mayense qu'ocupaba tola mariña del golfu, o bien; que hai unos trés mil años, los falantes del antecesor del huasteco emigraron dende l'área nuclear maya escontra'l norte. Na actualidá, el huasteco tien 173 233 falantes. Diversos estudios de la UNAM amosaron que mientres la conquista española prohibióse usar esta llingua en ciertos contestos y cuando dalgún atrevíase a falar nella yera severamente castigáu y reprendíu[ensin referencies].

El nome del idioma Huasteco na mesma llingua ye Téenek, anque xeneralmente conózse-y como "huasteco". Ésti ye en realidá'l nome náhuatl que pasó dempués al español.

Siguiendo la estructura de les demás llingües mayenses, el huasteco o "tének" -como se autonombra- ye una llingua ergativa, esto ye, un sistema onde los verbos añaden sufixos y prefixos a un raigañu pa indicar persones (1a, 2ª, o 3ª), númberu (singular o plural), tiempos (aición perfecta o aición imperfecta) o otres carauterístiques (participiu xerundiu).

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Nes siguientes tables preséntense los fonemes del huasteco, acompañaos a la izquierda polos sos equivalentes símbolos na ortografía maya.[1]

Vocales[editar | editar la fonte]

Anterior Central Posterior
Zarrada i [i] ii [iː] o [o] uu [oː]
Entemedia y [y] ee [yː] ä [ə] o [o] oo [oː]
Abierta a [a] aa [aː]

Consonantes[editar | editar la fonte]

Billabial Dental Alveolar Palatal Velar Llabiu-velar Glotal
Oclusives Sordes p [p] t [t] k [k] kw [kʷ] [ʔ]
Eyectivas [tʼ] [kʼ] kwʼ [kʼʷ]
Sonores b [b]
Fricatives th [θ] s [s] x [ʃ] j [h]
Africaes Sordes tz [t͡s] ch [t͡ʃ]
Eyectivas tzʼ [t͡sʼ] chʼ [t͡ʃʼ]
Nasales m [m] n [n]  
Líquides l [l]
Vibrantes r [r]
Semivocales |

w [w]

y [j]

Una llingua acentual[editar | editar la fonte]

El huasteco ye una llingua acentual. L'acentu cai na postrera vocal llarga de cada pallabra. Si la pallabra nun tien una vocal llarga, l'acentu cai na primera vocal.

Numberación en Huasteco[editar | editar la fonte]

0 - p'opo, ou
1 - jun
2 - tsaab, chaab
3 - oox
4 - tse', chee'
5 - bo'
6 - akak
7 - buk
8 - waxik
9 - beleju
10 - laju
11 - laju jun
12 - laju tsaab, laju chaab
13 - laju oox
14 - laju tse', laju chee'
15 - laju bo'
16 - laju akak
17 - laju buk
18 - laju waxik
19 - laju beleju
20 - jun inik
30 - jun inik k'al laju
40 - tsaab inik
50 - tsaab inik k'al laju
60 - oox inik
70 - oox inik k'al laju
80 - tse' inik
100 - bo' inik
120 - akak inik
140 - buk inik
160 - waxik inik
180 - beleju inik
200 - laju inik
300 - laju bo' inik

Pallabres Esenciales[editar | editar la fonte]

Saludu - nenek (de mano)
Bonos Díes - taj k'anenek
Bones Tardes - wakla nenek
Saludu (Polo xeneral) - Janta o'wats
hasta la vista - tayej ku tsu'uxin Te' uh xu'ush
si (esta bien) - alwa its Alwix
non - ibaj, yaba'
¿cuanto ye? - jaistam ¿jat'wa?
¿onde esta? - jutá ti kwajat, ¿jonti kwajat?
Gracies - k'aknamalits tam, jalbint'zis
Nun entiendo - yab o exbayal
Yo falo huasteco - naná in kaw teének añada' in t'ilom teének
Bienveníos- alwa kix ulich
¿Cuándo entós? - jaiki' tam
yá tengo fame - in k'ailich
yá voi - nechich tam, nechich na
¿como te llames? - ¿janta' bij?
Home - inik
Muyer - Uxum
Chuparosa - chunun Xunun
flor - wit's
Vamonos - wanat's ó wana jich
Güei - Xo'
Mañana - kalam
Ayeri - ti we'el

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Edmonson, 1995, p. 379.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Ariel de Vidas, A. 2003. “Etnicidad y cosmoloxía: La construcción cultural de la diferencia ente los teenek (huaxtecos) de Veracruz”, en: UNAM, Estudios de Cultura Maya. Vol. 23.
  • Campbell, L. and T. Kaufman. 1985. “Maya linguistics: Where are we now?,” in Annual Review of Anthropology. Vol. 14, páxs. 187-98
  • Dahlin, B. et al. 1987. “Linguistic divergence and the collapse of Preclassic civilization in southern Mesoamerica”. American Antiquity. Vol. 52, Non. 2, páxs. 367-82.
  • (n'inglés), Edmonson, Barbara, How to Become Bewitched, Bothered and Bewildered: the Huastec Versive, International Journal of American Linguistics, 61:4, páxs. 378-395, 1995.
  • INAH. 1988. Atles cultural de Méxicu: Llingüística. Méxicu: Institutu Nacional d'Antropoloxía y Hestoria.
  • Kaufman, T. 1976. “Archaeological and linguistic correlations in Mayaland and associated areas of Mesoamerica”. En: World Archaeology. Vol. 8, páxs. 101-18
  • Malstrom, V. 1985. “The origins of civilization in Mesoamerica: A geographic perspective”, in L. Pulsipher, ed. Yearbook of the Conference of Latin Americanist Geographers. Vol. 11, páxs. 23-29.
  • Ochoa, L. 2003. “La mariña del Golfu y l'área maya: Rellaciones imaxinables o imaxinaes?”. En: UNAM, Estudios de Cultura Maya. Vol. 23.
  • Robertson, J. 1993. “The origins and development of Huastec pronouns.” International Journal of American Linguistics. Vol. 59, Non. 3, páxs. 294-314
  • Stresser-Pean, G. 1989. “Los indios huastecos”. En: Ochoa, L. (ed.): Huastecos y Totonacas. Méxicu: CONACULTA.
  • Vadillo López, C. and C. Riviera Ayala. 2003. “El tráficu maratimo, vehículu de rellaciones culturales ente la rexón maya chontal de Llaguna de Términos y la rexón huaxteca del norte de Veracruz, sieglos XVI-XIX”. En: UNAM, Estudios de Cultura Maya. Vol. 23.
  • Wilkerson, J. 1972. Ethnogenesis of the Huastecs and Totonacs. PhD dissertation, Department of Anthropology and Archaeology, Tulane University, New Orleans.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Wikimedia Incubator
Wikimedia Incubator