Idioma hoti

De Wikipedia
hoti,

joti, shikana, yuwana
'hoti'

Faláu en  Venezuela
Falantes 300-500 (1997)[1]
Alfabetu Llatín
Estatus oficial
Oficial en  Venezuela
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 yau

Situación del hoti (18) ente les llingües aisllaes d'América del sur.

L'idioma hoti (tamién joti, hodï , waruwaru, yuwana o shikana) ye una llingua aisllada faláu polos hoti na zona del estáu Amazones al Este y Nordeste de San Juan de Manapiare.

Clasificación[editar | editar la fonte]

El hoti ye una llingua de mala clasificación y nun esiste alcuerdu sobre cual ye'l so parentescu. Según Migliazzi, hai un 20% de léxicu similar al yanomamö.[2] Pola llarga vecindá, rexistra frecuentes intercambios de pallabres cola llingua piaroa, de la familia sáliba[3] y Coppens señala la posibilidá d'un parentescu xenéticu ente'l hoti y esa familia.[4] La mesma opinión sostienen Egleé y Stanford Zent[5] y amás Jolkesky.[6] Otros investigadores atoparon similaridades léxiques coles llingües makú y propunxeron clasificar l'idioma hoti dientro de la familia Puinave-Makú.[7][8]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El primer analís fonolóxicu foi sío realizáu por Diana Vilera[9]

Vocales

orales nasales
anterior central posterior anterior central posterior
zarraes i ɨ o ĩ ɨ͂ ũ
medies y ɘ o ɘ͂ õ
abiertes a ã

Consonantes

llabial alveolar palatal velar labiovelar glotal
simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada
oclusives sordes t ʰt ç ʰç k ʰk ʰkʷ ʔ
oclusives sonores b ʰb d ʰd J ʰJ
fricatives h
vibrantes ɾ ʰɾ
aproximantes w ʰw j ʰj

Les oclusives sonores realícense como nasales n'ambiente vocal nasal.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, páxs. 354. ISBN 0-19-508116-1.
  2. Migliazzi, Ernesto C. 1985. "Languages of the Orinoco-Amazon region"; H.M.Klein & L. Stark (eds.): South American Indian Languages: 17-139. Austin: University of Texas Press.
  3. ASJP - World Language Tree 03
  4. Coppens, Walter 1983. "Los Hoti; W. Coppens (ed.), Los aboríxenes de Venezuela II: 243-301. Caracas: Fundación La Salle / Monte Avila Editores.
  5. Zent, Stanford y Egleé L. Zent 2008. "Los Jodï"; Miguel Ángel Perera (ed.), Los Aboríxenes de Venezuela: 499-570. Caracas: Ed. Institutu Venezolanu d'Investigaciones Científiques - Monte Ávila ed. - ICAS - Fundación La Salle.
  6. Jolkesky, Marcelo P. V. 2009. "Macro-Daha: reconstrução de um tueru llingüísticu do noroeste amazônico". Comunicação apresentada non I Congresso Internacional de Llingüística Histórica (ROSAE)
  7. Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller y Howard Reid 1996. "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazonia: a new perspective"; Antropolóxica 83: 3-37. Caracas.
  8. Mattéi-Müller, Marie-Claude; P. Henley y H. Reid. 1997. "Rellaciones ente los Hodï de Venezuela y los Makú de Brasil y Colombia. Nuevu enfoque referente a la clasificacion de les llingües Makú"; Z. Zucchi y S. Vidal (eds) Historia y Etnicidad nel Noroeste Amazonico. Mérida: Conseyu de Publicaciones de la Universidá de Los Andes.
  9. Vilera Díaz, Diana C. 1985. "Introducción morfolóxica de la llingua Hoti". Tesis de Llicenciatura em Antropologia. Caracas: Universidá Central de Venezuela.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]