Idioma guambianu

De Wikipedia
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3

Estensión del {{{nome}}}

El guambianu o moguez ye una llingua indíxena falada pol pueblu misak (tamién nomaos guambianos) nel departamentu del Cauca en Colombia. El parentescu más estrechu d'esta llingua dase coles llingües totoró (falaes nel conceyu de tal nome) y coles llingües coconuco.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Tien cinco fonemes vocálicos y 17 consonánticos, ente los cualos destáquense como peculiaridá, les consonantes retroflexes.

Vocales[editar | editar la fonte]

Anteriores Centrales Posteriores
Altes i u
Medies e ø
Baxes a

Consonantes[editar | editar la fonte]

El siguiente cuadru da los fonemes (signu AFI) y l'ortografía común usada pa dichos fonemes:

llabial alveolar retroflexa palatal velar
oclusives sordes p
p
t
t
k
k
africaes ʦ
ts
ʈʂ
ʨ
ç
ñasales m
m
n
n
ɲ
ñ
fricatives s
s
ʂ
š
ç
ŝ
llaterales l
l
ʎ
ly
vibrantes r
r
aproximante j
y
w
w

El grupu de consonantes sordes p, t, ts, tš, ç, k realícense como sonores b, d, dz, dζ [ɖʐ], J [ɟ], g [ɡ], tres una nasal o una alveolar; y amás les del grupu p, tš, k, realícense como fricatives sonores β, ζ [ʐ], γ [ɣ], ente vocales y a la fin de la pallabra; o como fricaticas f, š, x, a la fin de la pallabra. Les retroflexes ʂ, ʈʂ son apicales. La consonante k se palataliza antes de i (ky / ç). La consonante n suena m antes de p o b.

El "Padrenuesu" en guambianu[editar | editar la fonte]

Ñimpe Tiuspa waminchip pѳntrappe, ѳyah chintrikai:
Namui Mѳskai srѳmpalasrѳ wapik,
ñui munchipe tapikweintѳ tarѳmara,
newan tap intik kѳntrun.
Ñi aship karup pasraipe pirau latrѳpitchap amѳ,
srѳmpalasrѳ latawei yu piraukucha,
Ñi maik maramtiik kѳpen,
treekwei marik kѳntrai.
Kualѳmmѳrik nam mamik maik palapikwan mѳi tranѳp,
namui kaik mariilan ulѳ paimѳ,
pesannatruntrik chip,
nam namun kaik marѳpelan ulѳ paimѳ,
pesannawa kѳtrѳmisrѳp lataitѳwei.
Chikѳpen namun kekѳtrѳsrkѳntraptiik pѳntrѳpene,
truwane namun ampashmѳtruntrik.
Masken tru kaikweinukkutrimpe tarѳmartra.
Kakente, tru aship karup waipa,
marampurap mariipa, purѳ nuik,
purѳ tapiipape manakatik Ñuin kѳn chip.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Pachón, Ximena "Guambía" 1987: Introducción a la Colombia Amerindia: 235-248. Institutu Colombianu d'Antropoloxía; Bogotá. ISBN 958-612-051-1
  • Vásquez de Ruiz, Beatriz 1988: La predicación en Guambiano; CCELA, Universidá de Los Andes, Bogotá. ISSN 0120-9507

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]