Idioma chuvasiu

De Wikipedia
(Redirixío dende Idioma chuvasio)
Chuvasio
Чӑваш / Chăvash'
Faláu en  Rusia
Rexón Plantía:Xeodatos Chuvashia Chuvasia
(República Autónoma de Rusia)
Falantes 1 077 000 (2010)
Puestu Nun ta ente los 100 primeros. (Ethnologue 1996)
Familia Altaica

  Túrquico
    Oghúrico
      Proto-Bolgar
        Chuvasio

Alfabetu Cirílicu
Estatus oficial
Oficial en Plantía:Xeodatos Chuvashia Chuvasia
(República Autónoma de Rusia)
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 cv
ISO 639-2 chv
ISO 639-3 chv

L'idioma chuvasio (autoglotónimu: Чӑваш чӗлхи, tamién conocíu como chuvash, chuvasiano, chuwash, chovash, chavash o çuaş) ye una llingua túrquica falada al este de les Urales, nel centru de Rusia. Ye la llingua nativa de los chuvasios y ye idioma oficial en Chuvasia. Daqué más d'un millón de falantes —1 077 420 persones según datos de 2010— usen esta llingua.[1]

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

El chuvasio fálase principalmente na República de Chuvasia, al sur del Volga, onde tien estatus de llingua oficial. El so área d'influencia estender escontra'l distritu d'Uliánovsk y la República de Tatarstan. Otros grupos de falantes alcontrar na República de Baskortostán y en delles zones de la rexón del Volga, ente que pequeños contingentes moren nos Urales y en Siberia occidental.[2]

En Rusia hai 1 043 000 falantes de chuvasio y constitúi el segundu idioma pa unes 200 000 persones.[1]

Historia[editar | editar la fonte]

El chuvasio ye la más distintiva de toles llingües túrquiques y nun puede ser entendida por falantes d'otres llingües túrquiques. Dellos autores atribúin esta diverxencia a una rotura temprana ente'l chuvasio y el turcu común, ente qu'otros achacar a una fuerte influencia mongólica. La llingua cola que ta emparentada —el búlgaru del Volga faláu en Bulgaria del Volga na Edá Media— difier de tolos idiomes túrquicos modernos d'una forma tan considerable que dacuando ye clasificada como una llingua hermana del prototúrquico.

Dellos autores afirmaron que'l chuvasio ye la única llingua continuadora del idioma hunu. Sicasí, otros autores alieguen que si ésti fuera'l casu, la hestoria de les sos migraciones tendría d'apaecer reflexada en cróniques chines y europees. Sicasí, les pruebes llingüístiques del idioma de los hunos son tan escases que nun se puede llegar a nenguna conclusión.[3]

Lo que sí ye seguro ye l'orixe volga-búlgaru del chuvasio. Esisten pruebes de que la llingua de los búlgaros del Volga, ensin dulda túrquica, tien la so continuación nel chuvasio modernu, como asina lo atestigüen los testimonios más antiguos (sieglos XI-XIV) en alfabetu árabe.[3][4][5] La conquista mongola terminó col reináu de los búlgaros del Volga en 1236.

Nel sieglu XVIII el chuvasio convertir de nuevu en llingua escrita, esta vegada n'alfabetu rusu; tres dellos intentos de reforma, en 1874 introducióse una variación del alfabetu cirílicu que resultaba más fayadiza.[3] Como llingua lliteraria, el chuvasio nun algamar el so maduror hasta'l sieglu XIX y especialmente tres la Revolución rusa.[2]

Dialeutos[editar | editar la fonte]

Esisten dos tipos de dialeutos del chuvasio: el virial o alto chuvasio, y el anatri o so chuvasio. Les diferencies ente dambos dialeutos son mínimes.[3] El llinguaxe lliterariu ta basáu en dambes formes dialeutales.

Influencia d'otres llingües[editar | editar la fonte]

El chuvasio estremar de les otres llingües túrquiques en ciertos raigaños que contienen la /z/, camudándose pol soníu típicu /r/ de la llingües mongóliques. Coles mesmes, puede apreciase influencia urálica —como'l mari— en dellos aspeutos de la morfoloxía, como la formación del imperativu negativu; ésti fórmase cola partícula an —préstamu de dalguna llingua pérmica, probablemente la udmurta—, ente que les demás llingües túrquiques utilicen un sufixu negativu nel imperativu como nel restu de formes verbales. Más recién ye la influencia del rusu, que vien de l'amplia adopción del cristianismu ortodoxu per parte de los chuvasios.[2]

Escritura[editar | editar la fonte]

El so alfabetu más antiguu, conocíu como inscripciones Orkhon, sumió dempués de que los búlgaros del Volga convertir al islam. Más tarde, l'alfabetu árabe foi adoptáu. L'alfabetu chuvasio modernu foi adptado en 1873 por I. Yá. Yakovlev. En 1938, l'alfabetu sufrió significatives correiciones pa ser usáu d'una forma más cómoda.

Alfabetu[editar | editar la fonte]

Mayúscules

А Ӑ Б В Г Д Е Ё Ӗ Ж З И Й К Л М Н О П Р С Ҫ Т У Ӳ Ф Х Ц Ч Ш Щ Ъ Ы Ь Э Ю Я

Minúscules

а ӑ б в г д е ё ӗ ж з и й к л м н о п р с ҫ т у ӳ ф х ц ч ш щ ъ ы ь э ю я

Alfabeto antes de 1938

а е ы и/і у ӳ ă ĕ й в к л љ м н њ п р р́ с ç т т ̌ ђ х ш

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Clasificación[editar | editar la fonte]

El chuvasio ye la única llingua que pervive del grupu oghúrico o hunu-bolgar. Constitúi la llingua túrquica más diverxente tantu nel so vocabulariu, como nos cambeos fonéticos qu'esperimentó. Por esa razón, l'estudiu del chuvasio ye importante pa la reconstrucción del proto-túrquico, una y bones el restu de llingües pertenecen a la mesma caña (z-túrquico), siendo'l chuvasio la única llingua túrquica de la so caña (r-túrquico). Supónse qu'otres llingües túrquiques estinguíes como'l jázaro (khazar), el ávaro túrquico, el búlgaru túrquico y posiblemente el idioma hunu seríen llingües túrquiques de la mesma caña que'l chuvasio.

Enantes, el chuvasio fuera considerada una llingua ugrofinesa turquizada, pero dicha propuesta foi refugada dada la evidencia disponible.

Gramática[editar | editar la fonte]

Na llingua chuvasia, l'acentu tónicu va a la fin, nun siendo qu'haya una vocal amenorgada, moviéndose a la penúltima; si toles vocales de la pallabra son amenorgaes, entós ponse na primera.

El chuvasio ye una llingua aglutinante con una gran bayura de sufixos, pero non prefixos (sacantes que la pallabra seya estranxera). Los sufixos son usaos pa crear nueves pallabres, o pa indicar la forma gramatical de la mesma. La notación pal plural ye -sem/-sen, como por casu xula «ciudá», y xulasem (ensin harmonía vocálica) «ciudaes». El verbu tien cuatro voces (activa, reflexiva-pasiva, causativa y recíproca) y cinco modos (indicativu, imperativu, optativu, suxuntivu y concesivu). Estrémase presente/futuru, futuru y pasáu. L'orde de la frase ye suxetu-oxeto-verbu.[2]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Čaušević, Ekrem (2002). «Tschuwaschisch. in: M. Okuka (ed.)». Lexikon der Sprachen des europäischen Ostens (Klagenfurt: Wieser) Enzyklopädie des europäischen Ostens 10:  páxs. 811–815. http://www.uni-klu.ac.at/eeo/Tschuwaschisch.pdf. Consultáu'l 31 d'agostu de 2010. 
  • Johanson, Lars & Éva Agnes Csató, ed. (1998). The Turkic languages. London: Routledge.
  • Lars Johansen. «The history of Turkic». Johanson & Csató páxs. 81–125. Encyclopaedia Britannica Online CD 98. Consultáu'l 5 de setiembre de 2007.
  • Lars Johanson. «Turkic languages».
  • Lars Johanson. «Linguistic convergence in the Volga area». Gilbers, Dicky & Nerbonne, John & Jos Schaeken (ed.) páxs. 165–178 (Studies in Slavic and General linguistics 28.),. Languages in contact Amsterdam & Atlanta: Rodopi..
  • Johanson, Lars (2007). Chuvash. Encyclopedia of Language and Linguistics. Oxford: Elsevier.
  • Krueger, John (1961). Chuvash Manual. Indiana University Publications.
  • Paasonen, Heikki (1949). Gebräuche und Volksdichtung der Tschuwassen. edited by Y. Karabka and M. Räsänen (Mémoires de la Société Finno-ougrinenne XCIV), Helsinki.
  • Петров, Н. П. «Чувашская письменность новая» páxs. С. 475–476. Краткая чувашская энциклопедия. – Чебоксары.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]