Saltar al conteníu

Idioma ceilandés

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Ceilandés
සිංහල / Sinhala
Faláu en Bandera de Sri Lanka Sri Lanka
Falantes 16 millones
Familia Indoeuropéu

 Indoiraniu
  Indoariu
   Insular
    Ceilandés

Alfabetu Brahmí
Estatus oficial
Oficial en Bandera de Sri Lanka Sri Lanka
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 si
ISO 639-2sin
ISO 639-3sin

Estensión del ceilandés

L'idioma ceilandés[1] o idioma cingalés ye la llingua indoeuropea falada polos cingaleses, el grupu étnicu mayoritariu de Sri Lanka, d'unos 16 millones de persones.

Esti idioma procede del faláu polos guerreros que llegaron a la islla nel sieglu VI e.C. , quien llograron imponer la so cultura, llingua y dominiu políticu a la mayoría de la población nativa. Los primeros rexistros en llingua ceilandesa vienen de los sieglos XIII-XIV d. C. con una continuidá que llega hasta los nuesos díes.

Escritura

[editar | editar la fonte]

El ceilandés escríbese usando un silabariu de 56 lletres deriváu del grantha, una versión meridional de la escritura brahmí. Al igual qu'asocede na mayoría de los derivaos del brahmi, les consonantes impliquen automáticamente que lleven la vocal inherente, sacantes la so ausencia vaya marcada por un diacríticu denomináu (h)al kirīma. Los símbolos vocálicos independientes a, i, o, etc. úsense solamente como iniciales de pallabra. Les vocales que siguen a les consonantes indicar por cambeos enriba, debaxo o al llau de les mesmes.

Carauterístiques

[editar | editar la fonte]

El ceilandés pertenez a la subfamilia indoaria, que tien una serie de carauterístiques singulares que práuticamente non se dan en nenguna otra llingua d'esta subfamilia:

  • El xéneru gramatical estrema ente lo animao y lo inanimao. La terminación carauterística del animáu ye: (con alomorfos en -vā/-yā) añadida al raigañu. Los sustantivos inanimaos terminen en -yá, -va, -a. Esta carauterística atópase tamién nes llingües dravídiques y el ceilandés podría adquirila por influencia d'estes o por influencia del idioma vedda.
  • El verbu tienen dos marques de concordanza distintes, cosa que ye inusual nes llingües indoaries (anque llingües como'l caxmir tamién tienen esa carauterística).

L'orde de la pallabra ye suxetu, oxetu y verbu.

Los númberos del 1 al 10 son: eka, deka, tuna, hatara, paha, haya, hata, aṭa, namaya, dahaya; 11 ekolaha, 12 dolaha, 13 dahatuna, 14 dahahatara, 20 vissa, 30 tiha, 40 hataliha, 100 sīyaya.

L'idioma arriquecióse con préstamos del portugués, neerlandés ya inglés. El dhivehi o maldivu ye una llingua derivada del ceilandés.


Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]