Idioma ceilandés
සිංහල / Sinhala | |
|---|---|
| Faláu en | |
| Falantes | 16 millones |
| Familia | Indoeuropéu Indoiraniu |
| Alfabetu | Brahmí |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | |
| Reguláu por | Nun ta reguláu |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | si |
| ISO 639-2 | sin |
| ISO 639-3 | sin |
Estensión del ceilandés | |
L'idioma ceilandés[1] o idioma cingalés ye la llingua indoeuropea falada polos cingaleses, el grupu étnicu mayoritariu de Sri Lanka, d'unos 16 millones de persones.
Esti idioma procede del faláu polos guerreros que llegaron a la islla nel sieglu VI e.C. , quien llograron imponer la so cultura, llingua y dominiu políticu a la mayoría de la población nativa. Los primeros rexistros en llingua ceilandesa vienen de los sieglos XIII-XIV d. C. con una continuidá que llega hasta los nuesos díes.
Escritura
[editar | editar la fonte]El ceilandés escríbese usando un silabariu de 56 lletres deriváu del grantha, una versión meridional de la escritura brahmí. Al igual qu'asocede na mayoría de los derivaos del brahmi, les consonantes impliquen automáticamente que lleven la vocal inherente, sacantes la so ausencia vaya marcada por un diacríticu denomináu (h)al kirīma. Los símbolos vocálicos independientes a, i, o, etc. úsense solamente como iniciales de pallabra. Les vocales que siguen a les consonantes indicar por cambeos enriba, debaxo o al llau de les mesmes.
Carauterístiques
[editar | editar la fonte]El ceilandés pertenez a la subfamilia indoaria, que tien una serie de carauterístiques singulares que práuticamente non se dan en nenguna otra llingua d'esta subfamilia:
- El xéneru gramatical estrema ente lo animao y lo inanimao. La terminación carauterística del animáu ye: -ā (con alomorfos en -vā/-yā) añadida al raigañu. Los sustantivos inanimaos terminen en -yá, -va, -a. Esta carauterística atópase tamién nes llingües dravídiques y el ceilandés podría adquirila por influencia d'estes o por influencia del idioma vedda.
- El verbu tienen dos marques de concordanza distintes, cosa que ye inusual nes llingües indoaries (anque llingües como'l caxmir tamién tienen esa carauterística).
L'orde de la pallabra ye suxetu, oxetu y verbu.
Los númberos del 1 al 10 son: eka, deka, tuna, hatara, paha, haya, hata, aṭa, namaya, dahaya; 11 ekolaha, 12 dolaha, 13 dahatuna, 14 dahahatara, 20 vissa, 30 tiha, 40 hataliha, 100 sīyaya.
L'idioma arriquecióse con préstamos del portugués, neerlandés ya inglés. El dhivehi o maldivu ye una llingua derivada del ceilandés.
- Parte d'esti artículu tien l'orixe en Promotora Española de Lingüística
Consulta la edición de Wikipedia n'idioma ceilandés.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: ceilandés
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Idioma ceilandés.
