Idioma ashéninka

De Wikipedia
Ashéninka
Faláu en Perú, Brasil
Rexón Piedemonte oriental de los Andes centrales de Perú y selva amazónica allegante
Falantes 9.881
Familia Arawak
Estatus oficial
Oficial en Nengún país

(cooficial con otra llingua en Perú)

Reguláu por Ministeriu d'Educación de Perú
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3

Ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) ye'l nome que reciben una serie de variedaes incluyíes nel complexu dialeutal ashéninka-asháninka, que pertenez a la caña campa de la familia arawak[1]. El Ethnologue[2] estrema siete llingües en tol complexu, ente que Pedrós[1] propón una división en tres llingües (ashéninka, asháninka y ashé-ashá norte) basándose nel principiu d'inteligibilidad mutua. Les variedaes incluyíes en ashéninka y ashé-ashá norte son les que la bibliografía llamó tradicionalmente ashéninka. El Glottolog[3] recueye la propuesta de Pedrós, anque considera les llingües propuestes por ésti como agrupaciones de les les mios

mas llingües qu'estrema'l Ethnologue.

El Glottolog[3] estrema seis llingües ashéninka distintes (Perené, Pichis, Apurucayali, Ucayali-Yurúa, South Ucayali y Pajonal). La división en variedaes foi establecida por David Payne na so gramática del axíninca del Apurucayali, pero referir a estes variedaes como dialeutos y non como llingües distintes.[4][4]:3–5

Según la Base de Datos de Pueblos Indíxenes o Orixinarios del Ministeriu de Cultura de Perú[5], hai 13.496 persones viviendo en comunidaes ashéninka, de les cualos 9.881 afirmen saber falar la llingua. El Ethnologue[2] da cifres muncho más altes pa les distintes variedaes ashéninka.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Pedrós, Toni (2018). «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántes llingües falamos?». Cadernos d'etnollingüística. http://www.etnolinguistica.org/article:vol6n1p1-30. 
  2. 2,0 2,1 «Ethnologue». Consultáu'l 5 de setiembre de 2018.
  3. 3,0 3,1 «Glottolog 3.3». Consultáu'l 6 de setiembre de 2018.
  4. 4,0 4,1 Payne, David L. (1981) The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics.
  5. «Base de Datos de Pueblos Indíxenes o Orixinarios». Consultáu'l 6 de setiembre de 2018.