Idioma amonita

De Wikipedia
Amonita
Faláu en Amán
Anguaño:
Bandera de Xordania Xordania
Rexón Llevante mediterraneu
Llingua muerta alredor del sieglu V e. C.
Familia Afro-asiáticu
 Semíticu
  Semíticu central
   Semíticu noroccidental
    Llingües cananees
      Idioma hebréu
       Amonita
Alfabetu alfabetu semíticu
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3
Amón_830-ye.svg

El amonita foi un antiguu dialeutu hebraicu utilizáu polos amonitas. Allugar al norte de l'actual Xordania (que la so capital, Amán, tomó d'ellos el so nome).

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Del idioma amonita sobreviven solo dellos fragmentos. Destaca sobremanera la inscripción de la ciudadela de Amán, del sieglu XI e. C.,[1] la botella de bronce de Tell Siran (sieglu VII-VI e. C.) y unos pocos óstraca.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Hasta onde puede determinase en función del amenorgáu corpus topáu, el amonita yera desaxeradamente similar al hebréu bíblicu, con ciertes posibles influencies aramees. Estes incluyiríen l'usu del verbu ʿbd (עבד) en llugar del más común ʿśh (עשה). La única diferencia notable col hebréu bíblicu ye la retención esporádica de la marca -t de femenín singular (p. ej. ʾšħt, «cisterna» pero ʿlyh «elevada»).

Acordies con Glottolog nun yera un idioma estremáu del hebréu.[2]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Amman Citadel Inscription
  2. (2013) «Ammonite», Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin: [1]. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • (1988) «les Langues Chamito-semitiques», Cohen, D.: les langues dans le monde ancien et moderne, part 3 (en francés). París: CNRS.
  • Aufrecht, WE (1989). A Corpus of Ammonite Inscriptions. Lewiston: Y. Mellen Press. ISBN 0-88946-089-2.