Ibrahim Aliatar

De Wikipedia
Ibrahim Aliatar
Vida
Nacimientu valor desconocíu, sieglu de XV
Nacionalidá Reinu nazarí de Granada
Residencia Loja
Muerte Lucena1483 (greg.)
Familia
Fíos/es Morayma
Oficiu militar
Cambiar los datos en Wikidata
Cine Aliatar en Granada.

Ibrahim Aliatar o Alí-Atar (sieglu de XV, valor desconocíu – 1483 (greg.)Lucena) foi un llexendariu caudiellu hispanomusulmán, alcaide de Loja, que lluchó na defensa del reinu nazarí mientres la guerra de Granada.[1][2]

El venceyu ente Alí Atar y el rei Boabdil nun foi namái amistosu sinón tamién familiar. Boabdil, en tornando del campu de batalla onde al traviés de la espada defendió'l so reinu, quedó prindáu d'una bella moza mora llamada Morayma quien resultó ser fía de Alí Atar. Boadbil tomar como esposa en matrimoniu y tal como narra la lleenda, Morayma foi a la única muyer qu'amó na so vida.

Aliatar morrió mientres la batalla de Lucena, o bien nel so regresu escontra la ciudá de Loja tres la batalla. Pa intentar conquistar la ciudá cristiana de Lucena (a unes decenes de quilómetros al norte de Loja), los musulmanes llograren concentrar a más de siete mil homes ente infantería y caballería. Sicasí, l'exércitu cristianu llogró devasar al musulmán algamando'l trunfu y prindando a Boabdil.

Personaxe navidiegu n'Asturies[editar | editar la fonte]

Nel Principáu d'Asturies, el príncipe Aliatar convertir nun personaxe míticu característicu de la dómina navidiega. Presentáu como La so Alteza Real el Príncipe Aliatar, actúa como mensaxeru o guía qu'acompaña o preciede a los Reis Magos, y que visita les ciudaes y pueblos díes primero que éstos pa recoyer los pidimientos de los neños. Nes cabalgates de Reyes d'Asturies siempres abre pasu a los Magos d'Oriente esti personaxe. El personaxe de Aliatar foi creáu nos años 50 por J.F.B., un periodista uvieín, inspiráu nel nome d'una sala de cine granadina.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Washington Irving. «Chronicle of the Conquest of Granada: By Washington Irving». Consultáu'l 2 d'abril de 2014.
  2. Julio Martín. «El cautiverio de Boabdil - L'Aventura de la Historia». Consultáu'l 2 d'abril de 2014.
  3. Arantxa Margolles. «Aliatar, el mensaxeru que llegó d'Uviéu». Consultáu'l 12 de xineru de 2016.